Verd esperança. Solucions d'esquerres

El futur no està escrit

JO TAMPOC

Diuen que el Papa ve a Barcelona.

Jo prefereixo anar a Ascó per evitar que vingui el cementiri nuclear

El debat del paper: postures dels grups municipals al ple que aprovava la retallada de sous dels treballadors de l'ajuntament de Reus

Es diu col·loquialment que "la realitat supera la ficció" i a vegades aquesta frase popular l'encerta. Com si no es pot entendre que fa uns mesos (el 18 de juny de 2010) els regidors votèssim al plenari municipal l'aplicació del RD 8/2010 (jo l'anomeno el "zapaterazo") per retallar els sous dels funcionaris, laborals i empleats municipals i ara els mateixos que votar a favor d'aquesta mesura tan important: és a dir, PSC, CiU, ERC, PP es desdiguin. Per sort, ICV no va votar favorablement a aquesta decisió i no hem de dir allò d'"avui blanc, demà negre" però és lamentable que altres facin tots els papers de l'auca i...tan tranquils.
En aquests temps d'urgències mediàtiques i d'informacions immediates que esborren la reflexió, em permeto extreure d'aquest debat algunes de les perles que es van dir sobre el tema perquè en quedi constància:

• Intervenció del senyor alcalde (PSC): "...Governar vol dir no fer allò que un li agrada sinó allò que toca fer..."
• Intervenció Empar Pont (ERC): "...Governar vol dir haver de prendre decisions que a vegades agraden i altres no..."
• Intervenció Juan Gallardo (PP): "...Respecta el posicionament dels grups del PSC i d'ERC, però els senyors d'ICV-EUiA, que s'han situat a l'extraradi de l'ordenament jurídic, a l'extraradi de l'Estat de dret, sense incomplir-lo, però sí a l'extraradi, tenen un greu problema..."
• Intervenció Carles Pellicer (CiU): "...Manifesta que avui ha hagut un interès tacticista per part d'una formació política ICV-EUiA..." i afegeix ""Li diu al Sr. París que la situació és molt greu i sembla amb aquest tarannà happy flowers que tenen els d'ICV-EUiA que això els hi va una mica bé col·lateralment"
• Intervenció Eduard Ortiz (PSC): ""Si el codi penal diu no robaràs i hi ha un regidor o un càrrec públic que roba, l'ideal és que se'n vagi a la presó, si un ordenament jurídic diu a l'Ajuntament que faci això i hi ha algú que no ho aprova, l'ideal és que s'envii a fiscalia perquè decideixi si aquella persona és mereixedora de continuar sent càrrec públic".

Aquests extractes demostren que el ple del 18 de juny en que vam defensar el que consideràvem just no va ser precisament un camí de roses per nosaltres. Estem contents que s'hagin pogut assolir acords que salven la retallada a molts treballadors municipals però segurament amb més mà esquerra es podien haver evitat aplicar de bones a primeres i trobar solucions sense desqualificar postures totalment raonables. O no ho ha demostrat així el temps?

Contracta de la brossa: sense tu, impossible

"No és més net qui més neteja sino qui menys embruta", diu la dita. En qualsevol ciutat del món, la millor maquinària i els millors recursos són inútils si les persones que viuen no ajuden a tenir un entorn net. I Reus no és una excepció. Avui les persones del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus podríem pensar que hem fet els deures. I no és així. Perquè la tasca relacionada amb la neteja i recollida d'escombraries és una tasca diària i requereix conscienciació respecte l'espai públic i aquesta feina és constant i quotidiana. El que sí podem dir des del Departament és que hem assolit l'objectiu de tenir la millor contracta per la ciutat. I tots sabem que arribar fins aqui no ha sigut fàcil. Per la complexitat tècnica i el volum que requereix aquest contracte, el major que signa l'ajuntament. Des d'aquest espai, les gràcies a tots i totes els que han ajudat a complir l'objectiu fixat, un objectiu que era irrenunciable pel benefici dels reusencs i reusenques. A partir d'avui els demano que continuin fent pedagogia d'aquest servei. Moltes gràcies!
PD: Podeu consultar els detalls en aquest enllaç: http://www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=4565

Bicicleta a Reus, part de la solució

Aquesta setmana s'estrena a la ciutat una nova senyalització viària que dóna prioritat a les bicicletes en zones cèntriques de la ciutat. Concretament el tomb de ravals.

No es pot considerar irrellevant una decisió que busca prioritzar a un mitjà de transport com la bici que -en el millor dels casos- fins a la data s'havia exlòs del centre. Estem satisfets que allò que fa uns mesos es va prohibir ara amb el treball amb una entitat s'hagi tirat enrera acompanyat de mesures en positiu. I aquesta és una postura que ja fa temps que hem defensat. Vegeu si no un dels darrers exemples d'aquest punt de vista: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Creiem fermament que aquest és el camí i continuarem treballant des de les nostres responsabilitats per fer de la bicicleta un mitjà de transport el més normalitzat possible.

Reunió amb el comitè d'empresa de l'hospital: la satisfacció de la coherència

Després que el passat 18 de juny els membres del grup municipal d'ICV-EUiA no aixequéssim el dit -com la majoria- per validar la retallada salarial que implicava el decret 8/2010 (el zapaterazo, vaja) ens hem reunit amb els membres del comitè d'empresa de l'hospital per explicar-los la nostra postura. Ja ho vam dir en el seu dia i vam ser coherents en la votació: no donarem suport a cap mesura que representi que els que no han provocat la crisi, l'hagin de pagar. Després que en el seu dia s'expliqués políticament que era necessària aquesta mesura i que no podíem desmarcar-nos ara hem vist com el temps ens ha donat la raó: els que van votar a favor han acabat rectificant. Alguns com CiU fent cants de sirena a través dels mitjans de manera totalment oportunista i electoralista (vegeu l'article publicat al Diari de Tarragona: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6698) i d'altres, com el PSC, negociant amb els treballadors per modificar allò que havien impulsat.

Estem contents perquè els treballadors de l'hospital finalment recuperaran allò que se'ls va retallar i pensem que s'hauria de fer amb tots els empleats públics que van patir aquest decret, al qual ICV no va donar suport. Per injust, per immoral.

E se non è vero, è ben trovato!

"E se non è vero, è ben trobato". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap en llegir les demandes de la Cori al respecte dels bucs d'assaig del Casal de Joves. Unes demandes que cal remarcar es troben en fase de resolució des de Joventut i no pas sense atenció com sembla que aquesta formació vol donar a entendre.

Com és habitual les seves crítiques al projecte són pocs rigoroses i mancades d'informació. Obliden interessadament que s'està efectuant el trasllat de serveis a l'equipament de manera gradual i que està en marxa un concurs públic per adjudicar la gestió d'aquests bucs d'assaig. Sembla que enlloc de veure el got mig ple s'entestin en veure'l mig buit... Fa molts que a la ciutat tenia necessitat de fer polítiques de joventut mentre que cap formació les reclamava i ara que hi ha nous serveis en marxa i unes bones expectatives per oferir aquest servei és un xic preocupant que algú es dediqui a tirar la feina per terra enlloc d'aportar en positiu.

Economia i ecologia: el camí és recuperar la política

Aquest cap de setmana llarg aprofitaré per aprofundir en la lectura del llibre del Joan Herrera: Economia i ecologia. Propostes per sortir de la crisi. De moment, només li he pogut dedicar una mica de temps i vull reflexionar sobre la diagnosi que fa de la crisi (bé de les 3 crisis: l'econòmica mundial, l'ambiental i la que arribarà, l'energètica) i de les sortides que planteja (la nova aposta pel transport i la valorització del territori, entre d'altres).

Em quedo també amb una altra idea que és una mica el fil conductor del llibre i de la política que propugna el Joan i ICV: la reivindicació de la política com a camí per superar les problemàtiques col·lectives. Hi crec fermament. Cada dia estic més convençut que ens cal, com diu Zigmunt Bauman, recuperar l'àgora com a espai on els problemes privats tenen una dimensió pública i compartida i fer pedagogia sobre el fet que l'estat de benestar (les conquestes socials del segle XX que han costat moltes lluites) no són el problema com ens volen fer creure sino part de la solució. Per aquells que encara no hagin pogut fullejar el llibre anunciar que d'aquí a unes setmanes el Joan el presentarà a Tarragona. Us faig arribar els detalls de la presentació: http://www.iniciativa.cat/vegueria_tarragona/agenda/events/9089

Un agraïment a El Círcol

No desvetllo res si dic que la societat El Círcol no és un camp precisament de casa. I empro aquesta metàfora perquè les al·lusions futbolístiques van estar en boca de més d'un dels tertulians que es van quedar al sopar posterior. Tot i això, s'agraeix que una entitat com aquesta obri la seva seu per escoltar totes les propostes. La invitació traslladada per Anton Tapias per obrir el cicle "L'energia de l'estalvi" la vam entomar amb il·lusió i amb ganes de generar debat i escoltar altres veus. Crec que podem dir que aquests objectius es van complir amb escreix.

Des de la plaça Prim: explicant el decàleg anticrisi

El passat mes de maig el grup municipal va presentar un Decàleg de mesures per garantir polítiques socials a la ciutat i evitar despeses supèrflues. El podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/news/26710

Però aquest no era un document estàtic sino que hem volgut donar-lo a conèixer, copsar opinions, etc...Per aquest motiu ens hem reunit amb entitats i associacions (AAVV Blancafort, Parcel·les Casas, comitè d'empresa Ajuntament, etc...) per fer tasca de proximitat. Aquesta nit fem un pas més en aquesta tasca i realitzem una xerrada a El Círcol, un espai de debat de la ciutat.

Vaga general (III): sumant tots els esforços possibles

Els companys i companyes de la coalició ens multipliquem aquests dies per reforçar el missatge de donar suport a la vaga. Aquests són alguns dels darrers exemples. De la meva banda, he publicat a El Mercadal, gaseta de l'Ajuntament de Reus, un article per reforçar també aquest missatge. El podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6739

Vehicles elèctrics: mostrant el present, invertint en el futur

En el marc de la Setmana per la Mobilitat Sostenible i Segura, aquest matí hem visitat una mostra de vehicles elèctrics acompanyats del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar. Realment queda molt camí per recòrrer però podem dir que a Reus ja hem començat a donar un passos decidits. I podem donar dos exemples ben clars: 1) actualment 2/3 parts de la flota de vehicles de la neteja de la ciutat és elèctrica amb la corresponent reducció de sorolls que pateixen els ciutadans i la menor emissió i 2) el pàrquing actualment en construcció a la zona del Carrilet reserva ja un 10% de places (una trentena) per aquesta mena de vehicles. Com deia al principi, doncs, comencem a caminar però cal invertir més en aquest àmbit i mostres com les d'avui serveixen per fer pedagogia sobre aquesta qüiestió.

Han calgut 30 anys: primera llei de la joventut

Ahir vaig assistir al darrer plenari de l'actual legislatura del Parlament de Catalunya, un plenari en el qual es va debatre una mediàtica llei sobre els bous i en el qual un altre tema ha passat força desapercebut. Es tracta de la llei de joventut.
Aquesta llei arriba després de 30 anys d'autogovern i de competències en matèria de joventut, després de més de 10 anys de debat parlant de la llei de joventut catalana. A aquest difícil trajecte es va referir la diputada d'ICV, Laia Ortiz quan afirmava que "han calgut dos estatuts, l'aposta decidida d'un govern d'esquerres i l'esforç i l'empenta d'un moviment associatiu juvenil compromès per tenir un instrument que regulés i obligués a les administracions a fer els deures, a pensar i actuar pels i les joves".
La llei dota de rang legal el Pla nacional de joventut i l'estableix com el marc de referència per a les polítiques que ha d'impulsar la Generalitat, el món local i les entitats juvenils. També potencia que aquestes siguin transversals i estableix que tots els departaments comparteixin responsabilitats en matèria de joventut.
Coincideixo però amb Ortiz en que aquesta llei ha de ser només un primer pas que després es pugui aprofundir. Així sigui.

Vaga general (II): es compleix el guió

Com en un guió previsible, gairebé la totalitat dels grups municipals van votar en contra de la proposta de resolució presenta per ICV de suport a la vaga general. La trobareu aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/documents/2833 Enlloc de debatre sobre el fons del problema que és gravíssim, la majoria de forces polítiques es va estimar més desqualificar el document i evitar pronunciar-se sobre la reforma laboral i la resta d'agressions perpetrades per un partit que diu representar a les classes treballadores però que traeix a aquestes bases.

Vaga general (I): la unió fa la força

Fent un exercici de proximitat, aquest matí hem visitat CCOO i UGT per explicar la moció que presentem demà al plenari municipal de suport a la vaga del 29-S. Més enllà d'explicar les accions que durem a terme per assegurar una resposta massiva a la vaga, ha estat interessant copsar l'ambient que es viu als sindicats majoritaris sobre aquesta qüestió. Ens hem ofert a fer d'altaveus de la vaga en tots aquells fòrums que ens sigui possible. Ja ho diuen: la unió fa la força i el 29-S el Govern Zapatero que diu representar a les classes populars però les traeix amb una reforma injusta es mereix un gran correctiu per part de la gent.

CiU: avui blanc i demà negre

Amb els vots favorables del PSC, ERC, PP i CiU, el ple del 18 de juny de 2010 de l’Ajuntament de Reus va aprovar un punt referent a l’aplicació del RD 8/2010. O el que és el mateix l’aplicació del decret de Zapatero segons el qual es retallava el sou dels empleats municipals. En aquell plenari, el grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’únic que es va abstenir per un sentit de justícia i de coherència amb el que havíem defensat al Congrés dels Diputats on havíem expressat que no era just que els treballadors paguessin els plats trencats d’una crisi que no havien generat.

Als arguments ja coneguts, se sumava que a nivell local havíem plantejat com a punt número u del nostre “Decàleg Anticrisi” el compromís de mantenir les masses salarials pactades a través de la negociació col·lectiva dels funcionaris i laborals del grup ajuntament i del personal depenent d’instituts i patronats municipals així com també dels treballadors de les empreses municipals. Resultava, doncs, un doble contrasentit validar un decret que evidentment no compartíem, ni avalàvem a Madrid i al qual havíem plantejat alternatives a la nostra ciutat per evitar aplicar-ho.

A banda de la transcendència del debat que representa aplicar la tissora als sous del personal municipal (siguin funcionaris o siguin altres empleats), recordo amb claredat aquest ple perquè pel simple fet de defensar una postura coherent amb el grup al que pertanyo hi va haver qui em va dedicar unes expressions força gruixudes i totalment desafortunades. No les reproduiré aquí. Tant fa. El que no és de rebut és que transcorreguts ni tres mesos després d’aquella votació un grup es permeti la frivolitat política de -després de votar a favor de la retallada- dir ara que plantejarà reconsiderar la baixada de sous a la qual van donar suport. Una retallada que ara plantegen a la carta: pels funcionaris sí, per laborals i treballadors de les empreses no. Per què no van actuar en conseqüència el dia que tocava? Què ha canviat des de l’aleshores? Què es busca ara amb aquest anunci retòric? Que pretenen ara jugar la pròrroga d’un partit que va acabar fa mesos?

Vivim en uns temps en que és més necessària que mai la pedagogia política. No s’hi val jugar amb els sous de les persones i dir alegrement que avui defensem blanc i demà apostem pel negre. Els treballadors municipals no s’ho mereixen. Es tracta d’un tacticisme polític que només fa bullir l’olla electoral i que demostra immaduresa i poca valentia política.

L'altre 11 de setembre: sota les alberedes

Acompanyat d'amics i amigues acabo de regressar del senzill homenatge que ICV ha fet a Salvador Allende. Després de fer l'ofrena floral a la plaça del Baluard un grupet hem anat fins al racó que la ciutat va dedicar al president xilè ara fa uns anys gràcies a la iniciativa del Centre Llatinoamericà. Entre els parlaments, m'ha emocionat escoltar la cançó de Milanès que reprodueixo com a homenatge al president i espero encara que arribi el dia que poguem tornar a caminar sota les alberedes de la llibertat.

Compartint l'11 de setembre amb la gent de La Illeta i l'associació ARSU

Ahir va tenir lloc a ICV Reus el lliurament de la tercera edició dels guardons "11 de setembre, la Catalunya que volem". Les persones a les quals enguany es retia homenatge per la seva tasca eren l'equip humà de La Illeta i de l'associació ARSU. Acompanyats d'ells i de molts companys com el Toni Oliach, el Joan Guix, la Teresa Vallverdú, el Daniel Pi i la Pilar Pérez em vaig adonar de quantes han estat les persones que han ajudat a projectes com aquest. Per part de La Illeta i ARSU, els parlaments de la Tre i la Maite van tenir el seu certer punt de reivindicació i d'agraïment. Enhorabona!
Em sento també molt satisfet que una bona representació dels anteriors guardonats decidís compartir amb nosaltres aquest acte: Gràcies Pilar, Paquita i Gonzalo per assistir.

De la meva banda, fa uns dies vaig fer a 4 mans amb la Pilar Pérez aquest article que avui es publica. El podeu llegir aquí: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14893

Posant les coses al seu lloc

Després d'uns dies de descans, retorno a aquesta afició d'anar comentant aquells temes que em preocupen, que em fan pensar o que simplement considero interessants. Per aquest motiu, dedico el primer post del curs polític al comentari d'una qüestió que havia quedat pendent a l'inici de l'agost (fins i tot algú notòria i públicament va anunciar el fre a les obres: l'hemeroteca és fidel testimoni.!). El treball que s'ha fet per desencallar l'obra és d'aquells silenciosos i constants. No em queixo és el que tocava...i estic content que el treball hagi arribat a bon port finalment.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14820