!Que noche la de aquel día!

Tothom ho sap. El nostre estil no és fer actes grandiloqüents ni campanyes de fer volar coloms. La nostra manera d'actuar és arribar a acords, signar-los públicament i complir-los i passar comptes amb la ciutadania. Zero secretismes i estratègies. Som transparents. Hi ha qui treu punxa d'això i parla de la senzillesa dels nostres actes, de la familiaritat en el seu plantejament. I això és negatiu? Ahir de nou, al teatre Bràvium van estar acompanyats de companys i companyes que lluiten en el seu dia a dia, de bona gent. Gràcies de nou a tots i a totes i endavant que queda molta feina per fer i tot és possible.

Herrera a Reus: un missatge contra el silenci

La campanya electoral toca al seu final. A Reus, estem contents de la feina feta i de les persones que ens han ajudar a fer una campanya tranquila, pedagògica i honesta. Com sempre. En clau estrictament reusenca, estem contents també de les aportacions personals i polítiques que han fet gent com el Daniel Pi, el Toni Puig o la Glòria Casafús. Són "el nostre capital" com resava aquell antic eslògan del PSUC.

Avui era dia de missatges finals, d'apel·lacions a les persones que encara no han decidit el seu vot i penso que la intervenció del Joan Herrera i la Hortènsia Grau avui ha estat molt encertada. Fer una crida a tota la gent d'esquerres que treballa des de la seva modesta quotidianietat a fer una societat millor i en defensa del col·lectiu: els que van participar en la vaga del 29S, els que tenen una altra manera de produir i consumir, els que són servidors públics,...

El seu era un missatge contra el silenci que pot representar un govern de dretes com el de CiU. Però era un missatge sense estridències, amb la tranquilitat d'haver fet les coses de manera honesta i clara.

Economia i ecologia: el camí és recuperar la política

Aquest cap de setmana llarg aprofitaré per aprofundir en la lectura del llibre del Joan Herrera: Economia i ecologia. Propostes per sortir de la crisi. De moment, només li he pogut dedicar una mica de temps i vull reflexionar sobre la diagnosi que fa de la crisi (bé de les 3 crisis: l'econòmica mundial, l'ambiental i la que arribarà, l'energètica) i de les sortides que planteja (la nova aposta pel transport i la valorització del territori, entre d'altres).

Em quedo també amb una altra idea que és una mica el fil conductor del llibre i de la política que propugna el Joan i ICV: la reivindicació de la política com a camí per superar les problemàtiques col·lectives. Hi crec fermament. Cada dia estic més convençut que ens cal, com diu Zigmunt Bauman, recuperar l'àgora com a espai on els problemes privats tenen una dimensió pública i compartida i fer pedagogia sobre el fet que l'estat de benestar (les conquestes socials del segle XX que han costat moltes lluites) no són el problema com ens volen fer creure sino part de la solució. Per aquells que encara no hagin pogut fullejar el llibre anunciar que d'aquí a unes setmanes el Joan el presentarà a Tarragona. Us faig arribar els detalls de la presentació: http://www.iniciativa.cat/vegueria_tarragona/agenda/events/9089