No deixa de ser un fet de normalitat que un dels primers debats sectorials que s'hagi plantejat en aquesta precampanya electoral hagi estat el de la bicicleta. Organitzat per l'associació Bicicamp, l'acte demostra la importància de confrontar propostes sobre la manera de moure'ns per la ciutat i sobre les condicions que aquesta mobilitat ha de tenir. Reconec que en el primer torn de paraules em va sorprendre la unanimitat de tothom en apostar per aquest mitjà de transport. En els torns de paraules ja vam veure que una cosa és l'eslògan i una altra qui aposta veritablement per la bici. I em va sobtar que hi hagués qui plantegés el debat només en termes economicistes i d'estudi de viabilitat quan està clar que la mobilitat és això però també altres coses (quin tipus de ciutat construim, si fomentem la salut i l'esport o no, etc...) Cal no oblidar també que hem elaborat un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) que dissenya una sèrie de polítiques determinades (la bici és inclosa) i desincentiva unes altres. De la meva banda, vaig posar èmfasi en el fet que no hem de menystenir el que tenim actualment i hem de treballar per fer de la bici un transport quotidià. En una dècada hem passat del 0,9 als gairebé 30 quilòmetres de carril bici (27,5 concretament) però encara hi ha qui continua només veient les dificultats i no pas les solucions que aporta aquest vehicle (reducció de la contaminació a la ciutat, aspectes saludables, etc...)Pel que fa a l'aposta per tirar endavant el bicing engegada aquest mandat és important destacar que -sense ser la panacea de res- posarà les bases perquè la bicicleta no es vegi com una cosa estranya sino com una manera més de moure'ns: sana, econòmica i saludable.
