El debat del paper: postures dels grups municipals al ple que aprovava la retallada de sous dels treballadors de l'ajuntament de Reus

Es diu col·loquialment que "la realitat supera la ficció" i a vegades aquesta frase popular l'encerta. Com si no es pot entendre que fa uns mesos (el 18 de juny de 2010) els regidors votèssim al plenari municipal l'aplicació del RD 8/2010 (jo l'anomeno el "zapaterazo") per retallar els sous dels funcionaris, laborals i empleats municipals i ara els mateixos que votar a favor d'aquesta mesura tan important: és a dir, PSC, CiU, ERC, PP es desdiguin. Per sort, ICV no va votar favorablement a aquesta decisió i no hem de dir allò d'"avui blanc, demà negre" però és lamentable que altres facin tots els papers de l'auca i...tan tranquils.
En aquests temps d'urgències mediàtiques i d'informacions immediates que esborren la reflexió, em permeto extreure d'aquest debat algunes de les perles que es van dir sobre el tema perquè en quedi constància:

• Intervenció del senyor alcalde (PSC): "...Governar vol dir no fer allò que un li agrada sinó allò que toca fer..."
• Intervenció Empar Pont (ERC): "...Governar vol dir haver de prendre decisions que a vegades agraden i altres no..."
• Intervenció Juan Gallardo (PP): "...Respecta el posicionament dels grups del PSC i d'ERC, però els senyors d'ICV-EUiA, que s'han situat a l'extraradi de l'ordenament jurídic, a l'extraradi de l'Estat de dret, sense incomplir-lo, però sí a l'extraradi, tenen un greu problema..."
• Intervenció Carles Pellicer (CiU): "...Manifesta que avui ha hagut un interès tacticista per part d'una formació política ICV-EUiA..." i afegeix ""Li diu al Sr. París que la situació és molt greu i sembla amb aquest tarannà happy flowers que tenen els d'ICV-EUiA que això els hi va una mica bé col·lateralment"
• Intervenció Eduard Ortiz (PSC): ""Si el codi penal diu no robaràs i hi ha un regidor o un càrrec públic que roba, l'ideal és que se'n vagi a la presó, si un ordenament jurídic diu a l'Ajuntament que faci això i hi ha algú que no ho aprova, l'ideal és que s'envii a fiscalia perquè decideixi si aquella persona és mereixedora de continuar sent càrrec públic".

Aquests extractes demostren que el ple del 18 de juny en que vam defensar el que consideràvem just no va ser precisament un camí de roses per nosaltres. Estem contents que s'hagin pogut assolir acords que salven la retallada a molts treballadors municipals però segurament amb més mà esquerra es podien haver evitat aplicar de bones a primeres i trobar solucions sense desqualificar postures totalment raonables. O no ho ha demostrat així el temps?

Reunió amb el comitè d'empresa de l'hospital: la satisfacció de la coherència

Després que el passat 18 de juny els membres del grup municipal d'ICV-EUiA no aixequéssim el dit -com la majoria- per validar la retallada salarial que implicava el decret 8/2010 (el zapaterazo, vaja) ens hem reunit amb els membres del comitè d'empresa de l'hospital per explicar-los la nostra postura. Ja ho vam dir en el seu dia i vam ser coherents en la votació: no donarem suport a cap mesura que representi que els que no han provocat la crisi, l'hagin de pagar. Després que en el seu dia s'expliqués políticament que era necessària aquesta mesura i que no podíem desmarcar-nos ara hem vist com el temps ens ha donat la raó: els que van votar a favor han acabat rectificant. Alguns com CiU fent cants de sirena a través dels mitjans de manera totalment oportunista i electoralista (vegeu l'article publicat al Diari de Tarragona: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6698) i d'altres, com el PSC, negociant amb els treballadors per modificar allò que havien impulsat.

Estem contents perquè els treballadors de l'hospital finalment recuperaran allò que se'ls va retallar i pensem que s'hauria de fer amb tots els empleats públics que van patir aquest decret, al qual ICV no va donar suport. Per injust, per immoral.

CiU: avui blanc i demà negre

Amb els vots favorables del PSC, ERC, PP i CiU, el ple del 18 de juny de 2010 de l’Ajuntament de Reus va aprovar un punt referent a l’aplicació del RD 8/2010. O el que és el mateix l’aplicació del decret de Zapatero segons el qual es retallava el sou dels empleats municipals. En aquell plenari, el grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’únic que es va abstenir per un sentit de justícia i de coherència amb el que havíem defensat al Congrés dels Diputats on havíem expressat que no era just que els treballadors paguessin els plats trencats d’una crisi que no havien generat.

Als arguments ja coneguts, se sumava que a nivell local havíem plantejat com a punt número u del nostre “Decàleg Anticrisi” el compromís de mantenir les masses salarials pactades a través de la negociació col·lectiva dels funcionaris i laborals del grup ajuntament i del personal depenent d’instituts i patronats municipals així com també dels treballadors de les empreses municipals. Resultava, doncs, un doble contrasentit validar un decret que evidentment no compartíem, ni avalàvem a Madrid i al qual havíem plantejat alternatives a la nostra ciutat per evitar aplicar-ho.

A banda de la transcendència del debat que representa aplicar la tissora als sous del personal municipal (siguin funcionaris o siguin altres empleats), recordo amb claredat aquest ple perquè pel simple fet de defensar una postura coherent amb el grup al que pertanyo hi va haver qui em va dedicar unes expressions força gruixudes i totalment desafortunades. No les reproduiré aquí. Tant fa. El que no és de rebut és que transcorreguts ni tres mesos després d’aquella votació un grup es permeti la frivolitat política de -després de votar a favor de la retallada- dir ara que plantejarà reconsiderar la baixada de sous a la qual van donar suport. Una retallada que ara plantegen a la carta: pels funcionaris sí, per laborals i treballadors de les empreses no. Per què no van actuar en conseqüència el dia que tocava? Què ha canviat des de l’aleshores? Què es busca ara amb aquest anunci retòric? Que pretenen ara jugar la pròrroga d’un partit que va acabar fa mesos?

Vivim en uns temps en que és més necessària que mai la pedagogia política. No s’hi val jugar amb els sous de les persones i dir alegrement que avui defensem blanc i demà apostem pel negre. Els treballadors municipals no s’ho mereixen. Es tracta d’un tacticisme polític que només fa bullir l’olla electoral i que demostra immaduresa i poca valentia política.