CiU: avui blanc i demà negre

Amb els vots favorables del PSC, ERC, PP i CiU, el ple del 18 de juny de 2010 de l’Ajuntament de Reus va aprovar un punt referent a l’aplicació del RD 8/2010. O el que és el mateix l’aplicació del decret de Zapatero segons el qual es retallava el sou dels empleats municipals. En aquell plenari, el grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’únic que es va abstenir per un sentit de justícia i de coherència amb el que havíem defensat al Congrés dels Diputats on havíem expressat que no era just que els treballadors paguessin els plats trencats d’una crisi que no havien generat.

Als arguments ja coneguts, se sumava que a nivell local havíem plantejat com a punt número u del nostre “Decàleg Anticrisi” el compromís de mantenir les masses salarials pactades a través de la negociació col·lectiva dels funcionaris i laborals del grup ajuntament i del personal depenent d’instituts i patronats municipals així com també dels treballadors de les empreses municipals. Resultava, doncs, un doble contrasentit validar un decret que evidentment no compartíem, ni avalàvem a Madrid i al qual havíem plantejat alternatives a la nostra ciutat per evitar aplicar-ho.

A banda de la transcendència del debat que representa aplicar la tissora als sous del personal municipal (siguin funcionaris o siguin altres empleats), recordo amb claredat aquest ple perquè pel simple fet de defensar una postura coherent amb el grup al que pertanyo hi va haver qui em va dedicar unes expressions força gruixudes i totalment desafortunades. No les reproduiré aquí. Tant fa. El que no és de rebut és que transcorreguts ni tres mesos després d’aquella votació un grup es permeti la frivolitat política de -després de votar a favor de la retallada- dir ara que plantejarà reconsiderar la baixada de sous a la qual van donar suport. Una retallada que ara plantegen a la carta: pels funcionaris sí, per laborals i treballadors de les empreses no. Per què no van actuar en conseqüència el dia que tocava? Què ha canviat des de l’aleshores? Què es busca ara amb aquest anunci retòric? Que pretenen ara jugar la pròrroga d’un partit que va acabar fa mesos?

Vivim en uns temps en que és més necessària que mai la pedagogia política. No s’hi val jugar amb els sous de les persones i dir alegrement que avui defensem blanc i demà apostem pel negre. Els treballadors municipals no s’ho mereixen. Es tracta d’un tacticisme polític que només fa bullir l’olla electoral i que demostra immaduresa i poca valentia política.