jueves, 23 de septiembre de 2010

Han calgut 30 anys: primera llei de la joventut


Ahir vaig assistir al darrer plenari de l'actual legislatura del Parlament de Catalunya, un plenari en el qual es va debatre una mediàtica llei sobre els bous i en el qual un altre tema ha passat força desapercebut. Es tracta de la llei de joventut.
Aquesta llei arriba després de 30 anys d'autogovern i de competències en matèria de joventut, després de més de 10 anys de debat parlant de la llei de joventut catalana. A aquest difícil trajecte es va referir la diputada d'ICV, Laia Ortiz quan afirmava que "han calgut dos estatuts, l'aposta decidida d'un govern d'esquerres i l'esforç i l'empenta d'un moviment associatiu juvenil compromès per tenir un instrument que regulés i obligués a les administracions a fer els deures, a pensar i actuar pels i les joves".
La llei dota de rang legal el Pla nacional de joventut i l'estableix com el marc de referència per a les polítiques que ha d'impulsar la Generalitat, el món local i les entitats juvenils. També potencia que aquestes siguin transversals i estableix que tots els departaments comparteixin responsabilitats en matèria de joventut.
Coincideixo però amb Ortiz en que aquesta llei ha de ser només un primer pas que després es pugui aprofundir. Així sigui.

No hay comentarios: