El perill del mimetisme sense criteri

Lamento tornar a insistir en la mateixa idea que l'anterior post però la qüestió de la convivència s'ho val. Tampoc vull caure en allò tan clàssic de: "Ja ho dèiem nosaltres"...però la realitat és que és així. Parlo evidentment de la situació absurda que es viu en alguns ajuntaments (també en el nostre) a causa del mimetisme en matèria d'immigració. En aquest cas per la suspensió cautelar que el TSJC ha fet de l'ordenança sobre el burka i el nikab a Lleida i que de retruc afecta a la nostra ciutat que mimèticament ha copiat exemples que res tenen a veure amb la ciutat i que no serveixen per solucionar qüestions que caldrà treballar en tot cas de manera més meditada, amb pedagogia i amb una aposta clara pel diàleg. I no pel titular fàcil.
Pateixo per aquesta carrera desenfrenada i gens meditada que no du enlloc per veure qui fa plantejaments més populistes. No tots és clar: hi ha ajuntaments com el de Girona (governat pels mateixos colors que a Reus) que han escapat d'aquesta moda descriteriada.

Tan lluny, tan aprop

Manllevo el títol de la pel·lícula de Wim Wenders per encapçalar una reflexió política sobre els fets que han succeït a Arizona en els darrers dies: l’atac armat contra la congressista demòcrata Gabrielle Giffords que l’ha deixat en estat molt greu i la mort de sis persones presents al centre comercial de Tucson, Arizona.

Quines són les lliçons que podem extreure d’un fet tan lamentable i condemnable com aquest? Si ens deixem enganyar per la superfície de la notícia sentenciarem que la cultura de les armes tan fortament arrelada a Estats Units és la causant d’un fet preocupant: la incapacitat en societats anomenades democràtiques de reconèixer la legitimitat de l’altre a pensar i ser diferent. És a dir, si ens quedem només en la imatge del lobby del rifle i de la seva indústria que Michael Moore va retratar a Bowling for Columbine ens quedarem curts en l’anàlisi.

Cal al contrari veure més enllà al calor de la cursa iniciada per alguns per tirar endavant determinades iniciatives que mimèticament es reprodueixen a ajuntaments sense que hi hagi base suficient per abordar el seu calat, debatre la seva incidència i obrir el diàleg. Pot semblar que el més perillós per a una bona salut pública de la nostra democràcia ho tenim en les noves opcions de l’extrema dreta xenòfoba, però més preocupant és l’explotació que fa del fenòmen de la immigració la nostra dreta parlamentària, institucionalitzada. Una mica en la línia del caldo de cultiu que determinades opcions polítiques i plataformes estan reactivant de manera gens innocent en la nostra pròpia terra –terra d’acollida però també d’emigració convé recordar-ho- per esgarrapar quatre vots en època de desafecció política i profunda crisi econòmica. Una crisi que colpeja no als causants del problema sino precisament als més febles, aquells que es poden veure enlluernats per opcions simples i directes que lluny de solucionar res creen nous conflictes.

El que ens diu l’atac d’Arizona és que el clima de crispació i d’enfrontament de comunitats porta inevitablement a la ruptura de la convivència i a la incapacitat per resoldre els problemes col·lectius a través del diàleg i el contrast d’opinions. En la mà de tots i totes es troba encara la possibilitat de reconduir el debat i construir en positiu. No sigui cas que ens haguem de penedir en el moment que una nova Arizona ens toqui de més aprop.

Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu :
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Miquel Martí i Pol

Recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona

Hi ha una dita popular que afirma que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Expressió que em ve com a anell al dit per encapçalar unes línies que parlaran sobre la gestió de l'aigua a casa nostra. En primer lloc perquè no fa res més que parlar d'un fenòmen atmosfèric sovint relacionat amb la pluja, matèria primera de tota política d'aigua, i en segon terme perquè en la seva accepció metafòrica demostra que vivim en un país de desmemoriats. Per combatre aquest oblit és bo de tant en tant fer balanç de la feina i posar en valor la tasca de tants i tants professionals que t'ajuden a impulsar els projectes. Parlo en aquest cas de la bona feina de la societat municipal Aigües de Reus i de la confluència en pocs dies de dos projectes que demostren que les coses no s'improvisen en absolut. Les dades en donen fe: aquest mateix mes de desembre Aigues de Reus ha inaugurat una nova zona de serveis del Tecnoparc que inclou una estació de bombament d'aigües residuals, un dipòsit de retenció d'aigües pluvials i un sistema de reutilització d'aigües per al reg. La inversió ha superat els 600.000 euros i ha estat cofinançada conjuntament amb la societat municipal GUPSA i els promotors urbanístics dels sectors que integren el Tecnoparc. L'obra ha comptat amb una subvenció de l'ACA. I el que és més important: la reutilització d'aigües permet fomentar l'estalvi i avançar cap a la sostenibilitat des de l'àmbit local, tal i com preveu l'Agenda Local 21.
Vull fer esment, en segon lloc, a la posada en marxa també del segon dipòsit de la ciutat anti-DSU situat al costat de la urbanització Pi. O el que és el mateix un dipòsit concebut per minimitzar els abocaments a la xarxa de barrancs en episodis de pluja intensa. Ja en tenim un primer precedent en el dipòsit inaugurat la primavera de 2008 al polígon Agroreus. Per tant, es continua implementant una actuació pionera a l'estat espanyol i que, en aquest cas, ha suposat una inversió d' 1 milió d'euros. Hi ha, a més, una novetat: la inversió s'ha programat no només com a infraestructura mediambiental sino també com a projecte amb valor afegit en executar-se completament soterrada i ubicar-se a sobre una pista de bàsquet amb grades per a ús públic.

Do, re, mi...els bucs d'assaig musical del Casal de Joves es posen en marxa

Amb una jornada de portes obertes avui i demà s’obriran al públic els bucs d’assaig musical del Casal de Joves. L’horari d’aquestes jornades serà de 18 a 23 hores. El Casal de Joves disposa de 3 bucs d’assaig totalment insonoritzats, un servei d’enregistrament de maquetes i petits projectes musicals i una programació d’activitats associades. A partir de la jornada de portes obertes, l’horari habitual serà de dilluns a divendres de 18 a 23 hores i dissabtes de 10 a 14 hores i de 16 a 22 hores
Els preus públics per poder emprar els bucs són de 5 euros l’hora i de 40 euros les 10 hores; de llogar-los amb equips musicals són de 10 euros l’hora i 80 les 10 hores. Els titulars de la targeta jove tenen una reducció del 30% respecte d’aquests preus.
Amb els bucs d’assaig culmina el procés de posada en marxa del nou equipament del Casal de Joves, iniciat en el present mandat municipal.

Dia Mundial de la Sida

Avui és el Dia Mundial de la Sida una data que serveix per conscienciar tothom de la necessitat de la prevenció, bàsica per reduir, les infeccions pel VIH. Només una actitud responsable de tots pot servir per acabar amb aquesta greu malaltia i hem d'estar alerta per evitar la seva expansió.
Com en altres anys, a Reus hem celebrat tot un seguit d'activitats amb el recolzament d'entitats i col·lectius per no oblidar la importància de la prevenció en aquesta malaltia

Herrera a Reus: un missatge contra el silenci

La campanya electoral toca al seu final. A Reus, estem contents de la feina feta i de les persones que ens han ajudar a fer una campanya tranquila, pedagògica i honesta. Com sempre. En clau estrictament reusenca, estem contents també de les aportacions personals i polítiques que han fet gent com el Daniel Pi, el Toni Puig o la Glòria Casafús. Són "el nostre capital" com resava aquell antic eslògan del PSUC.

Avui era dia de missatges finals, d'apel·lacions a les persones que encara no han decidit el seu vot i penso que la intervenció del Joan Herrera i la Hortènsia Grau avui ha estat molt encertada. Fer una crida a tota la gent d'esquerres que treballa des de la seva modesta quotidianietat a fer una societat millor i en defensa del col·lectiu: els que van participar en la vaga del 29S, els que tenen una altra manera de produir i consumir, els que són servidors públics,...

El seu era un missatge contra el silenci que pot representar un govern de dretes com el de CiU. Però era un missatge sense estridències, amb la tranquilitat d'haver fet les coses de manera honesta i clara.

Aigües de Reus com a referent

Una d'aquelles coses que té la campanya electoral és que permet posar èmfasi en qüestions que a vegades tenim molt assumides i que pensem que no poden tenir marxa enrera. Aquests dies ens estem adonant amb tota la seva cruesa que és possible que projectes com la gestió pública de l'aigua pugui patir greus dificultats si governa la dreta i aquest és un fet que hem d'explicar.

I així ho anem fent. Per posar aquest accent, avui el Daniel Pi i la presidenta del Partit Verd Europeu, Monica Frassoni han visitat l'empresa d'Aigües de Reus i l'han posat de model. Com a president, com a regidor i ciutadà de Reus estic sincerament molt satisfet d'aquest reconeixement.

Des de la proximitat

El grup municipal d'ICV-EUiA vam reunir-nos ahir amb els nous delegats sindicals de CCOO al comitè d'empresa de FCC. En la línia de reunions amb diferents col·lectius vam aprofitar per explicar el nostre Decàleg Anticrisi.

A Reus, VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals

El proper dimarts el teatre Fortuny de Reus acull la VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals. Aquestes jornades han de servir per presentar i posar en comú instruments econòmics per a la prevenció de residus, posant especial èmfasi en els sistemes de pagament per generació a Catalunya i Europa. Les intervencions se centraran en l'estructura dels instruments, resultats econòmics i impacte en la prevenció de residus en cinc regions pioneres del nord i sud d'Europa.En paral·lel se celebra l'acte Enrenou de Mobles per tal de sensibilitzar sobre l'excés de residus voluminosos i conscienciar sobre les seves possibilitats de reutilització.

Verd esperança. Solucions d'esquerres

El futur no està escrit

JO TAMPOC

Diuen que el Papa ve a Barcelona.

Jo prefereixo anar a Ascó per evitar que vingui el cementiri nuclear

El debat del paper: postures dels grups municipals al ple que aprovava la retallada de sous dels treballadors de l'ajuntament de Reus

Es diu col·loquialment que "la realitat supera la ficció" i a vegades aquesta frase popular l'encerta. Com si no es pot entendre que fa uns mesos (el 18 de juny de 2010) els regidors votèssim al plenari municipal l'aplicació del RD 8/2010 (jo l'anomeno el "zapaterazo") per retallar els sous dels funcionaris, laborals i empleats municipals i ara els mateixos que votar a favor d'aquesta mesura tan important: és a dir, PSC, CiU, ERC, PP es desdiguin. Per sort, ICV no va votar favorablement a aquesta decisió i no hem de dir allò d'"avui blanc, demà negre" però és lamentable que altres facin tots els papers de l'auca i...tan tranquils.
En aquests temps d'urgències mediàtiques i d'informacions immediates que esborren la reflexió, em permeto extreure d'aquest debat algunes de les perles que es van dir sobre el tema perquè en quedi constància:

• Intervenció del senyor alcalde (PSC): "...Governar vol dir no fer allò que un li agrada sinó allò que toca fer..."
• Intervenció Empar Pont (ERC): "...Governar vol dir haver de prendre decisions que a vegades agraden i altres no..."
• Intervenció Juan Gallardo (PP): "...Respecta el posicionament dels grups del PSC i d'ERC, però els senyors d'ICV-EUiA, que s'han situat a l'extraradi de l'ordenament jurídic, a l'extraradi de l'Estat de dret, sense incomplir-lo, però sí a l'extraradi, tenen un greu problema..."
• Intervenció Carles Pellicer (CiU): "...Manifesta que avui ha hagut un interès tacticista per part d'una formació política ICV-EUiA..." i afegeix ""Li diu al Sr. París que la situació és molt greu i sembla amb aquest tarannà happy flowers que tenen els d'ICV-EUiA que això els hi va una mica bé col·lateralment"
• Intervenció Eduard Ortiz (PSC): ""Si el codi penal diu no robaràs i hi ha un regidor o un càrrec públic que roba, l'ideal és que se'n vagi a la presó, si un ordenament jurídic diu a l'Ajuntament que faci això i hi ha algú que no ho aprova, l'ideal és que s'envii a fiscalia perquè decideixi si aquella persona és mereixedora de continuar sent càrrec públic".

Aquests extractes demostren que el ple del 18 de juny en que vam defensar el que consideràvem just no va ser precisament un camí de roses per nosaltres. Estem contents que s'hagin pogut assolir acords que salven la retallada a molts treballadors municipals però segurament amb més mà esquerra es podien haver evitat aplicar de bones a primeres i trobar solucions sense desqualificar postures totalment raonables. O no ho ha demostrat així el temps?

Contracta de la brossa: sense tu, impossible

"No és més net qui més neteja sino qui menys embruta", diu la dita. En qualsevol ciutat del món, la millor maquinària i els millors recursos són inútils si les persones que viuen no ajuden a tenir un entorn net. I Reus no és una excepció. Avui les persones del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus podríem pensar que hem fet els deures. I no és així. Perquè la tasca relacionada amb la neteja i recollida d'escombraries és una tasca diària i requereix conscienciació respecte l'espai públic i aquesta feina és constant i quotidiana. El que sí podem dir des del Departament és que hem assolit l'objectiu de tenir la millor contracta per la ciutat. I tots sabem que arribar fins aqui no ha sigut fàcil. Per la complexitat tècnica i el volum que requereix aquest contracte, el major que signa l'ajuntament. Des d'aquest espai, les gràcies a tots i totes els que han ajudat a complir l'objectiu fixat, un objectiu que era irrenunciable pel benefici dels reusencs i reusenques. A partir d'avui els demano que continuin fent pedagogia d'aquest servei. Moltes gràcies!
PD: Podeu consultar els detalls en aquest enllaç: http://www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=4565

Bicicleta a Reus, part de la solució

Aquesta setmana s'estrena a la ciutat una nova senyalització viària que dóna prioritat a les bicicletes en zones cèntriques de la ciutat. Concretament el tomb de ravals.

No es pot considerar irrellevant una decisió que busca prioritzar a un mitjà de transport com la bici que -en el millor dels casos- fins a la data s'havia exlòs del centre. Estem satisfets que allò que fa uns mesos es va prohibir ara amb el treball amb una entitat s'hagi tirat enrera acompanyat de mesures en positiu. I aquesta és una postura que ja fa temps que hem defensat. Vegeu si no un dels darrers exemples d'aquest punt de vista: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Creiem fermament que aquest és el camí i continuarem treballant des de les nostres responsabilitats per fer de la bicicleta un mitjà de transport el més normalitzat possible.

Reunió amb el comitè d'empresa de l'hospital: la satisfacció de la coherència

Després que el passat 18 de juny els membres del grup municipal d'ICV-EUiA no aixequéssim el dit -com la majoria- per validar la retallada salarial que implicava el decret 8/2010 (el zapaterazo, vaja) ens hem reunit amb els membres del comitè d'empresa de l'hospital per explicar-los la nostra postura. Ja ho vam dir en el seu dia i vam ser coherents en la votació: no donarem suport a cap mesura que representi que els que no han provocat la crisi, l'hagin de pagar. Després que en el seu dia s'expliqués políticament que era necessària aquesta mesura i que no podíem desmarcar-nos ara hem vist com el temps ens ha donat la raó: els que van votar a favor han acabat rectificant. Alguns com CiU fent cants de sirena a través dels mitjans de manera totalment oportunista i electoralista (vegeu l'article publicat al Diari de Tarragona: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6698) i d'altres, com el PSC, negociant amb els treballadors per modificar allò que havien impulsat.

Estem contents perquè els treballadors de l'hospital finalment recuperaran allò que se'ls va retallar i pensem que s'hauria de fer amb tots els empleats públics que van patir aquest decret, al qual ICV no va donar suport. Per injust, per immoral.

E se non è vero, è ben trovato!

"E se non è vero, è ben trobato". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap en llegir les demandes de la Cori al respecte dels bucs d'assaig del Casal de Joves. Unes demandes que cal remarcar es troben en fase de resolució des de Joventut i no pas sense atenció com sembla que aquesta formació vol donar a entendre.

Com és habitual les seves crítiques al projecte són pocs rigoroses i mancades d'informació. Obliden interessadament que s'està efectuant el trasllat de serveis a l'equipament de manera gradual i que està en marxa un concurs públic per adjudicar la gestió d'aquests bucs d'assaig. Sembla que enlloc de veure el got mig ple s'entestin en veure'l mig buit... Fa molts que a la ciutat tenia necessitat de fer polítiques de joventut mentre que cap formació les reclamava i ara que hi ha nous serveis en marxa i unes bones expectatives per oferir aquest servei és un xic preocupant que algú es dediqui a tirar la feina per terra enlloc d'aportar en positiu.

Economia i ecologia: el camí és recuperar la política

Aquest cap de setmana llarg aprofitaré per aprofundir en la lectura del llibre del Joan Herrera: Economia i ecologia. Propostes per sortir de la crisi. De moment, només li he pogut dedicar una mica de temps i vull reflexionar sobre la diagnosi que fa de la crisi (bé de les 3 crisis: l'econòmica mundial, l'ambiental i la que arribarà, l'energètica) i de les sortides que planteja (la nova aposta pel transport i la valorització del territori, entre d'altres).

Em quedo també amb una altra idea que és una mica el fil conductor del llibre i de la política que propugna el Joan i ICV: la reivindicació de la política com a camí per superar les problemàtiques col·lectives. Hi crec fermament. Cada dia estic més convençut que ens cal, com diu Zigmunt Bauman, recuperar l'àgora com a espai on els problemes privats tenen una dimensió pública i compartida i fer pedagogia sobre el fet que l'estat de benestar (les conquestes socials del segle XX que han costat moltes lluites) no són el problema com ens volen fer creure sino part de la solució. Per aquells que encara no hagin pogut fullejar el llibre anunciar que d'aquí a unes setmanes el Joan el presentarà a Tarragona. Us faig arribar els detalls de la presentació: http://www.iniciativa.cat/vegueria_tarragona/agenda/events/9089

Un agraïment a El Círcol

No desvetllo res si dic que la societat El Círcol no és un camp precisament de casa. I empro aquesta metàfora perquè les al·lusions futbolístiques van estar en boca de més d'un dels tertulians que es van quedar al sopar posterior. Tot i això, s'agraeix que una entitat com aquesta obri la seva seu per escoltar totes les propostes. La invitació traslladada per Anton Tapias per obrir el cicle "L'energia de l'estalvi" la vam entomar amb il·lusió i amb ganes de generar debat i escoltar altres veus. Crec que podem dir que aquests objectius es van complir amb escreix.