El debat de la tele

Si per alguna cosa existeixen les campanyes electorals és per la confrontació de diferents programes electorals. No és de rebut que les formacions sobretot les que gasten tan recursos en qüestions superficials aquests dies s'escudin amb excuses per no debatre amb els contrincants. Per aquest motiu em va sorprendre l'actitud superba de la candidata popular al debat de Canal Reus TV en la que reiteradament em va acusar de no escoltar (quan realment la que es tancava al debat era ella) i dient textualment que amb mi no volia debatre el seu programa electoral. Em sembla que la ciutadania no mereix una representant que se senti amb la veritat absoluta i que tingui por a debatre, ni que sigui amb algú amb posicionaments tan diferents com els que amb humitat i pedagogia defensa ICV-EUiA.

300.000 persones diuen prou a les retallades a Barcelona

Després que fa uns dies 8.000 persones es manifestesin a Tarragona contra les retallades, avui 300.000 persones han dit prou a Barcelona.

Fukushima a Ascó? Els candidats del Camp diem "No, gràcies"

!Que noche la de aquel día!

Tothom ho sap. El nostre estil no és fer actes grandiloqüents ni campanyes de fer volar coloms. La nostra manera d'actuar és arribar a acords, signar-los públicament i complir-los i passar comptes amb la ciutadania. Zero secretismes i estratègies. Som transparents. Hi ha qui treu punxa d'això i parla de la senzillesa dels nostres actes, de la familiaritat en el seu plantejament. I això és negatiu? Ahir de nou, al teatre Bràvium van estar acompanyats de companys i companyes que lluiten en el seu dia a dia, de bona gent. Gràcies de nou a tots i a totes i endavant que queda molta feina per fer i tot és possible.

Tot pedalant

La gent el nostre capital: Gràcies companys i companyes

Qualsevol persona que es dediqui al servei públic, a la política, ha de tenir clar que és un simple representant que treballa per aconseguir uns fins col·lectius. És sobretot una tasca de servei en el que l'individu passa a segon pla i la fita és assolir l'interès general. La campanya electoral mostra de manera molt visual que sense la suma de col·laboracions, aportacions i esforços col·lectius una candidatura no s'aixeca. De nou ahir en vam tenir un exemple amb el suport de molts companys i companyes que van col·laborar perquè aquesta campanya estigués enllestida i que han aportat escalf, ànims, treball i ajuda als candidats d'ICV-EUiA per encarar aquests dies intensos en activitat. Gràcies a tots ells i elles! I per extensió, gràcies a totes les persones anònimes de tots els partits que defensen des de les idees uns objectius que creuen poden millorar l'espai que compartim.
Malgrat que hi hagi algun incrèdul em provoca tristesa avui llegir les declaracions d'una persona que teòricament estava dedicada a aquest fi noble de treballar pel seu poble (per cert durant una etapa ben llarga de temps) i que es queda amb les amargues engrunes de la venjança i el falsejament de la realitat. Quina llàstima!

Dies intensos

Consell d'Infants: reunió amb els delegats de demà

Aquest matí hem celebrat una nova audiència pública del Consell d'Infants. Enguany els temes de reflexió i debat que han treballat durant l'any els infants han estat el joc net a l'esport. Més enllà de la qüestió precisa treballada, estic convençut que tots els assistents (pares, mates i mestres) estaran satisfets del procés: el treball col·lectiu d'un curs en que han après a treballar temes, a buscar consensos i a decidir de manera conjunta. Una mica el que passa a l'ajuntament en el que els representants asseguts als escons som una mena de delegats de classe que intentem treballar, pactar i buscar consensos sobre els temes de ciutadania. Als escons dels regidors també es respirava un cert ambient de final de curs, personalment estic molt satisfet de la feina que hem pogut desenvolupar en aquests anys...Però avui el protagonisme havia de ser pels nens i nenes que ens han recordat el valor del joc net. Espero que tothom hagi pres nota....

...I uns homes creixien, un exèrcit negre, que brotava lentament en els solcs..

"...I uns homes creixien, un exèrcit negre, que brotava lentament en els solcs i que granava per a les collites del segle futur, la germinació del qual faria esclatar molt aviat la terra". D'aquesta manera acaba Germinal de Zola, una lectura de ficció imprescindible per entendre part del naixement dels moviments obrers del segle XIX i que evoca les esperances d'un moment històric determinat.
Aquestes setmanes estic rellegint també el llibre del Joan Herrera Economia i ecologia que mostra de manera molt encertada que les crisis actuals, les del segle XXI, són també de sostenibilitat, malgrat que hagi qui ens vol intoxicar. Això ve a tomb de la presentació l'altre dia de les propostes per Reus que vaig fer a la Cambra de Comerç de Reus i en la qual no vaig poder estar de recordar que el cementiri nuclear a Ascó no és només una injustícia territorial sino també una mala opció des d'un punt de vista econòmic. Deixo a banda el perill que representa com hem pogut veure amb la nova contaminació que ha tingut lloc a Ascó aquests dies de nou.Aquest ha estat també el cap de setmana en el que molts hem tornat a sortir al carrer en motiu de l'1 de maig. Enguany com a prèvia a les mobilitzacions que es faran la setmana vinent específicament sobre les retallades en sanitat, ensenyament,... que està fent el mal anomenat "govern dels millors" de CiU. A la manifestació de Tarragona els membres de la llista de Reus hem tingut una forta presència començant pels companys Toni Puig i Encarna Quirós que treballen quotidianament en el món sindical.

Temps de bici ( i jo afegeixo: per fi!)

Manllevo el títol d'aquest post de la interessant exposició que els amics i amigues de Bicicamp van inaugurar dimarts al Casal de les Dones: Temps de bici I aprofito per fer-ne l'afegitó: per fi!. I és que la mirada nostàlgica sobre qualsevol objecte sol suscitar unanimitat i interès. Ho vam veure al debat també organitzat per Bicicamp en el que algú reclamava les bicis que s'aferraven al Carrilet i en canvi posa pals a les rodes del bicing actual. No queden pas tan lluny els temps en que alguna autoritat posava senyals de prohibició a les bicis al mateix passeig en el qual s'han tornat a pintar aquestes indicacions. I és que la nostàlgia ho aguanta tot, però també és veritat que alguns encara tenim certa memòria i sabem que per lograr que Reus sigui ciutat de bicis alguns ho hem tingut que treballar molt.

Per Sant Jordi, a la plaça

Ben acompanyat

Els rentadors ens van servir per oficialitzar la llista d'ICV-EUiA:
1. Ernest Paris; 2. Toni Puig; 3. Encarna Quirós; 4. Glòria Casafús; 5. Miguel Ángel Martínez; 6. Teresa Escoda; 7. Ramón Córdoba; 8. Pepe García Ibáñez; 9. Carmen Orive; 10. Felix Hano; 11. Teresa Vallverdú; 12. Pastori Roldán; 14. Joquim Manrubia; 15. Manolo Ruiz; 16. Josep Banet; 17. Paquita Sans; 18. Ana Molina; 19. Carlos Silvano Borda; 20. Miguel Ángel Monje; 21. Federico Ortega; 22. Antoni Oliach; 23. Rosa Just; 24. Salvador Marcos; 25. Amparo García; 26. Lluís Pau; 27. Pilar Pérez

Compromisos de llarga durada, compromisos de debò

Ahir va ser molt emotiu en la foto de família de la candidatura al Casal de les Dones poder saludar, entre d'altres, a companys i companyes de llarga trajectòria a la nostra formació. Va ser un goig poder parlar amb persones com el Pepe, l'Anton, el Ramon, la Rosa, el Toni, el Daniel i la Teresa, que tenen un compromís que ve de lluny que mantenen la seva fe amb el projecte d'ICV-EUiA.

Energia i món local

En les darreres setmanes la gravetat dels fets que està patint Japó ens demostra el desmoronament d’algunes idees relacionades amb el món de l'energia i que ens fan pensar que són necessàries altres fonts més sostenibles i inòcues. I sobretot que no hipotequin el nostre futur i salut. Tal i com demostra el pacte d'alcaldes i alcaldesses al qual es va adherir Reus el març de 2010, des del municipalisme podem contribuir a canviar aquest model. Avui la participació de més de 250 persones al Primer Congrés de Canvi Climàtic i Món Local n'era un bon exponent.
El congrés, organitzat per l’Ajuntament de Reus, l’Institut Català de l’Energia i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, se celebra amb l’objectiu de generar l’intercanvi d’experiències i de coneixements que contribueixi a fomentar polítiques eficaces de l’administració local en la gestió eficient dels recursos.
El I Congrés Canvi climàtic i món local vol ser un espai per compartir i avaluar el resultats de polítiques desenvolupades per les administracions, així com de les accions realitzades a nivell tecnològic a partir del paper actiu del municipi en la gestió de l’energia i de l’experiència en la gestió dels recursos des de l’acció municipal.
Com és habitual en les seves intervencions, la conferència inaugural d'aquest matí del Ramon Folch (Mites, realitats i servituds de l'energia) ha estat tot un plaer escoltar i ha servit per començar la feina a partir de reflexions lúcides i necessàries.

Demà, 14 d'abril

Som a tocar de Sant Jordi i com a lector són moltes les novetats editorials que m'interessen. La vigília del 14 d'abril penso que toca parlar d'un quadernet modest editat pel Casal de les dones (àrea de Participació i Ciutadania) juntament amb Cultura de l'Ajuntament. Es tracta del llibret "On és la meva infantesa?" de la companya Amparo García, que recull algunes de les seves vivències i reflexions que tenen molt a veure amb els temps convulsos que li van tocar viure i penso que és una lectura recomanada per aquells que creiem en els valors republicans, malgrat que hi hagi que ens vulgui "retallar" la memòria.

De caixes a bancs: arguments per combatre un procés que sembla imparable

"Vet aquí una vegada un país meravellós..." Amb aquestes paraules i parafrasejant un un conte de fades que pot acabar en malson ahir començaven a Mas dels Canonges els amics Daniel i Matias a explicar-nos un tema d'actualitat com és el procés de bancarització de les caixes i la posada en perill del compromís social que pot representar pel finançament de molts projectes solidaris arreu del país. Els oients vam celebrar la introducció clarivident del Daniel i alhora divertida que en base a frases públiques de Zapatero i els responsables econòmics ens mostrava com durant temps s'havia estat fent propaganda buida de contingut i eludint prendre mesures "perquè l'espanyol era el millor sistema". Impagable també el record d'aquella frase en la que ens venien que estàvem a punt de superar els italians econòmicament. Em quedo també amb el sarcasme del Daniel quan afirmava que sempre li havia semblat còmic que el president d'un banc molt important s'anomeni "botín".
De la seva banda, l'anàlisi del Matias Vives va ser molt acurat tant econòmicament com políticament. Tot i reconèixer la política errònia d'algunes caixes fent seguidisme dels bancs i la bombolla immobiliària, Vives va reivindicar el paper de les caixes que garanteixen l'estalvi popular, creen lligams territorials, tenen obra social, es caracteritzen per un govern pariticipatiu i inclouen la participació dels treballadors. El seu parlament va venir a dir que, malgrat els errors, aquest sistema és infinitament millor que es governin els bancs només tenint l'1% de les accions que és el que pot passar. A nivell polític, Vives va ser contundent reclamant un projecte nacional financer que troba a mancar en l'actual panorama català i que ens permetria, de tenir-ho, fer front a les exigències diguem-ne "arbitràries" del Banc d'Espanya. Va ser molt interessant l'exemple de Japó i com es va aconseguir sortir de la bombolla immobiliària gràcies a l'actitud valenta de l'Estat.
Com sempre, el Daniel i el Matias no van defraudar i van aportar arguments de debat, anàlisi i reflexió d'un alt nivell i rigor.

Cap de setmana a peu de carrer

Per onzè any consecutiu, aquesta setmana s'ha celebrat la Setmana Solidària que ha culminat amb el Mercat Solidari i el Sopar solidari a l'església Sant Bernat Calbó. Enguany la Setmana se centrava en la situació que pateix la illa d'Haití després del terratrèmol de 2010 i la posterior crisi sanitària. En total, aquests dos darrers actes han recaptat uns 8.000 euros que es destinaran a projectes tan necessaris al país. Aprofitant el bon temps, la gent de la candidatura d'ICV-EUiA també hem sortit al carrer a explicar les nostres propostes i sobretot a explicar que hi ha alternatives a les retallades que el Govern de la Generalitat està aplicant.

Conferència de ciutat: el treball de la gent "normal"

Ha arribat el temps en que davant de petulàncies com la d'afirmar que es farà un "govern dels millors" calgui reclamar que algú faci un "govern de la gent normal". Aquells ciutadans i ciutadanes que volen i necessiten una sanitat sense retallades, una educació no elitista pels seus fills però amb recursos suficients, un habitatge assequible, etc...Aquestes són algunes de les idees que exposarem en la Conferència de Ciutat del proper 7 d'abril al centre cívic del Carme a les 19 hores. Les propostes que exposarem formen part del treball de les persones (algunes de la coalició i altres no) que durant les darreres setmanes han treballat per confegir no sols els compromisos electorals que adoptem sino aquelles propostes (que governi qui governi) no assumirem mai. Em sembla que poques formacions de la ciutat poden dir el mateix: el que faran i el perquè i el que no faran. Ens veiem demà a la Patacada! Mentretant us deixo el vídeo del Manel que parla d'aquesta gent normal que agafa el metro, va al cine i es pren una cervesa. Gent com tu i com jo, vaja.

Els que no tenen arguments empren la por

Ahir em va sorprendre la notícia que la candidata del PP, Alícia Alegret, portés al regidor García Albiol. Tot i les distàncies ideològiques, que hi són i són profundes, em va doldre que l'Alícia com a gairebé primer acte de precampanya hagi emprat el recurs de portar al conegut regidor badaloní per atiar pors i fer el discurs de la xenofòbia i trencar la convivència. Aquest és el comunicat que ha fet ICV-EUiA per rebutjar aquesta presència a la nostra ciutat que no busca presentar solucions sino simplement captar vots en les bosses xenòfobes:

ICV-EUiA lamenta que Alegret empri "la crossa xenòfoba" de García Albiol per atiar la por enlloc d'explicar la seva proposta de ciutat
Critica la desinformació i manipulació de les afirmacions del líder popular de Badalona

En referència a la visita realitzada ahir a Reus per García Albiol a Reus, ICV-EUiA vol fer esment de les següents consideracions:

1) Lamentar que la candidata popular Alícia Alegret sigui incapaç d'explicar per si sola les propostes en matèria d'immigració que té per la ciutat i hagi de fer servir "crosses xenòfobes" com el regidor de Badalona per, sense oferir solucions, donar una imatge esbiaxada de la realitat de Reus.

2) Denunciar que les afirmacions de García Albiol resten credibilitat a la candidata popular atès que, segons dades públiques i conegudes, el 90% dels beneficiaris de serveis socials són persones autòctones.

3) Lamentar que aquesta visita hagi mostrat un Reus inexistent estigmatitzant públicament algunes àrees, motiu pel qual ICV-EUiA preveu reunir-se amb collectius de la zona per copsar les seves opinions i neguits.

4) Reiterar de nou la demanda a totes les forces politiques perquè facin una campanya propositiva i pedagògica en la qual no emprin de manera partidista el tema de la immigració.

Reclamant una nova mobilitat a la nostra zona

Els fruits dels partits verds a Europa

A Catalunya, la victòria de la dreta el passat mes de novembre pot sembrar en algunes persones la idea que de manera inevitable les propostes d’esquerres estan demodé o -per dir-ho en llenguatge de gestió- que les sortides a la crisi des de postures de progrés no quatllen en una societat conmocionada pels problemes plantejats en l’actualitat. Els mesos precedents ens han demostrat que el govern dels pretesament “millors” ho és efectivament en un àmbit: en la tàctica de la tissora, aquella que retalla drets tan bàsics com la sanitat, l’educació o la dependència.
Potser a l’hora d’analitzar la situació ens pot mancar certa perspectiva del que està passant arreu d’Europa i que ens demostra que els governs de dreta i les polítiques caducades que practiquen estan rebent un dur càstig. Mentre el Parlament de Catalunya ha fet un tomb a la dreta, a Gran Bretanya l’ecologisme polític ha entrat recentment al Parlament de Westminster per primera vegada, els verds hongaresos han tingut nova presència en el seu parlament nacional, i s’ha escollit el primer eurodiputat verd a Grècia. Aquest cap de setmana també Alemanya ha collit els fruits de l’activitat desplegada pels ecologistes (i de quina manera!) fent perdre un bastió històric de la CDU, partit d’Àngela Merkel,en el qual governaven des de feia més de mig segle (58 anys!) en benefici d’una coalició de verds i socialdemòcrates (SPD) liderada pels ecopacifistes. El mateix ha passat a l’estat de Renania-Palatinat, on el SPD continuarà governant i amb el suport dels verds.
Aquests exemples demostren que les opcions polítiques relacionades amb l’ecologisme i la justícia social tenen molt de futur i que aporten respostes reals als problemes de la nostra societat. A escala local també en tenim exemples com l'oposició del PP al bicing en base no a condicions tècniques sino apriorismes que no tenen sentit i que no tenen cap base real.
Que ningú ens intenti enganyar explicant que el futur està escrit. L’hem de redactar entre tots i totes!