Els fruits dels partits verds a Europa

A Catalunya, la victòria de la dreta el passat mes de novembre pot sembrar en algunes persones la idea que de manera inevitable les propostes d’esquerres estan demodé o -per dir-ho en llenguatge de gestió- que les sortides a la crisi des de postures de progrés no quatllen en una societat conmocionada pels problemes plantejats en l’actualitat. Els mesos precedents ens han demostrat que el govern dels pretesament “millors” ho és efectivament en un àmbit: en la tàctica de la tissora, aquella que retalla drets tan bàsics com la sanitat, l’educació o la dependència.
Potser a l’hora d’analitzar la situació ens pot mancar certa perspectiva del que està passant arreu d’Europa i que ens demostra que els governs de dreta i les polítiques caducades que practiquen estan rebent un dur càstig. Mentre el Parlament de Catalunya ha fet un tomb a la dreta, a Gran Bretanya l’ecologisme polític ha entrat recentment al Parlament de Westminster per primera vegada, els verds hongaresos han tingut nova presència en el seu parlament nacional, i s’ha escollit el primer eurodiputat verd a Grècia. Aquest cap de setmana també Alemanya ha collit els fruits de l’activitat desplegada pels ecologistes (i de quina manera!) fent perdre un bastió històric de la CDU, partit d’Àngela Merkel,en el qual governaven des de feia més de mig segle (58 anys!) en benefici d’una coalició de verds i socialdemòcrates (SPD) liderada pels ecopacifistes. El mateix ha passat a l’estat de Renania-Palatinat, on el SPD continuarà governant i amb el suport dels verds.
Aquests exemples demostren que les opcions polítiques relacionades amb l’ecologisme i la justícia social tenen molt de futur i que aporten respostes reals als problemes de la nostra societat. A escala local també en tenim exemples com l'oposició del PP al bicing en base no a condicions tècniques sino apriorismes que no tenen sentit i que no tenen cap base real.
Que ningú ens intenti enganyar explicant que el futur està escrit. L’hem de redactar entre tots i totes!