Vaga general (III): sumant tots els esforços possibles

Els companys i companyes de la coalició ens multipliquem aquests dies per reforçar el missatge de donar suport a la vaga. Aquests són alguns dels darrers exemples. De la meva banda, he publicat a El Mercadal, gaseta de l'Ajuntament de Reus, un article per reforçar també aquest missatge. El podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6739

Vehicles elèctrics: mostrant el present, invertint en el futur

En el marc de la Setmana per la Mobilitat Sostenible i Segura, aquest matí hem visitat una mostra de vehicles elèctrics acompanyats del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar. Realment queda molt camí per recòrrer però podem dir que a Reus ja hem començat a donar un passos decidits. I podem donar dos exemples ben clars: 1) actualment 2/3 parts de la flota de vehicles de la neteja de la ciutat és elèctrica amb la corresponent reducció de sorolls que pateixen els ciutadans i la menor emissió i 2) el pàrquing actualment en construcció a la zona del Carrilet reserva ja un 10% de places (una trentena) per aquesta mena de vehicles. Com deia al principi, doncs, comencem a caminar però cal invertir més en aquest àmbit i mostres com les d'avui serveixen per fer pedagogia sobre aquesta qüiestió.

Han calgut 30 anys: primera llei de la joventut

Ahir vaig assistir al darrer plenari de l'actual legislatura del Parlament de Catalunya, un plenari en el qual es va debatre una mediàtica llei sobre els bous i en el qual un altre tema ha passat força desapercebut. Es tracta de la llei de joventut.
Aquesta llei arriba després de 30 anys d'autogovern i de competències en matèria de joventut, després de més de 10 anys de debat parlant de la llei de joventut catalana. A aquest difícil trajecte es va referir la diputada d'ICV, Laia Ortiz quan afirmava que "han calgut dos estatuts, l'aposta decidida d'un govern d'esquerres i l'esforç i l'empenta d'un moviment associatiu juvenil compromès per tenir un instrument que regulés i obligués a les administracions a fer els deures, a pensar i actuar pels i les joves".
La llei dota de rang legal el Pla nacional de joventut i l'estableix com el marc de referència per a les polítiques que ha d'impulsar la Generalitat, el món local i les entitats juvenils. També potencia que aquestes siguin transversals i estableix que tots els departaments comparteixin responsabilitats en matèria de joventut.
Coincideixo però amb Ortiz en que aquesta llei ha de ser només un primer pas que després es pugui aprofundir. Així sigui.

Vaga general (II): es compleix el guió

Com en un guió previsible, gairebé la totalitat dels grups municipals van votar en contra de la proposta de resolució presenta per ICV de suport a la vaga general. La trobareu aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/documents/2833 Enlloc de debatre sobre el fons del problema que és gravíssim, la majoria de forces polítiques es va estimar més desqualificar el document i evitar pronunciar-se sobre la reforma laboral i la resta d'agressions perpetrades per un partit que diu representar a les classes treballadores però que traeix a aquestes bases.

Vaga general (I): la unió fa la força

Fent un exercici de proximitat, aquest matí hem visitat CCOO i UGT per explicar la moció que presentem demà al plenari municipal de suport a la vaga del 29-S. Més enllà d'explicar les accions que durem a terme per assegurar una resposta massiva a la vaga, ha estat interessant copsar l'ambient que es viu als sindicats majoritaris sobre aquesta qüestió. Ens hem ofert a fer d'altaveus de la vaga en tots aquells fòrums que ens sigui possible. Ja ho diuen: la unió fa la força i el 29-S el Govern Zapatero que diu representar a les classes populars però les traeix amb una reforma injusta es mereix un gran correctiu per part de la gent.

CiU: avui blanc i demà negre

Amb els vots favorables del PSC, ERC, PP i CiU, el ple del 18 de juny de 2010 de l’Ajuntament de Reus va aprovar un punt referent a l’aplicació del RD 8/2010. O el que és el mateix l’aplicació del decret de Zapatero segons el qual es retallava el sou dels empleats municipals. En aquell plenari, el grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’únic que es va abstenir per un sentit de justícia i de coherència amb el que havíem defensat al Congrés dels Diputats on havíem expressat que no era just que els treballadors paguessin els plats trencats d’una crisi que no havien generat.

Als arguments ja coneguts, se sumava que a nivell local havíem plantejat com a punt número u del nostre “Decàleg Anticrisi” el compromís de mantenir les masses salarials pactades a través de la negociació col·lectiva dels funcionaris i laborals del grup ajuntament i del personal depenent d’instituts i patronats municipals així com també dels treballadors de les empreses municipals. Resultava, doncs, un doble contrasentit validar un decret que evidentment no compartíem, ni avalàvem a Madrid i al qual havíem plantejat alternatives a la nostra ciutat per evitar aplicar-ho.

A banda de la transcendència del debat que representa aplicar la tissora als sous del personal municipal (siguin funcionaris o siguin altres empleats), recordo amb claredat aquest ple perquè pel simple fet de defensar una postura coherent amb el grup al que pertanyo hi va haver qui em va dedicar unes expressions força gruixudes i totalment desafortunades. No les reproduiré aquí. Tant fa. El que no és de rebut és que transcorreguts ni tres mesos després d’aquella votació un grup es permeti la frivolitat política de -després de votar a favor de la retallada- dir ara que plantejarà reconsiderar la baixada de sous a la qual van donar suport. Una retallada que ara plantegen a la carta: pels funcionaris sí, per laborals i treballadors de les empreses no. Per què no van actuar en conseqüència el dia que tocava? Què ha canviat des de l’aleshores? Què es busca ara amb aquest anunci retòric? Que pretenen ara jugar la pròrroga d’un partit que va acabar fa mesos?

Vivim en uns temps en que és més necessària que mai la pedagogia política. No s’hi val jugar amb els sous de les persones i dir alegrement que avui defensem blanc i demà apostem pel negre. Els treballadors municipals no s’ho mereixen. Es tracta d’un tacticisme polític que només fa bullir l’olla electoral i que demostra immaduresa i poca valentia política.

L'altre 11 de setembre: sota les alberedes

Acompanyat d'amics i amigues acabo de regressar del senzill homenatge que ICV ha fet a Salvador Allende. Després de fer l'ofrena floral a la plaça del Baluard un grupet hem anat fins al racó que la ciutat va dedicar al president xilè ara fa uns anys gràcies a la iniciativa del Centre Llatinoamericà. Entre els parlaments, m'ha emocionat escoltar la cançó de Milanès que reprodueixo com a homenatge al president i espero encara que arribi el dia que poguem tornar a caminar sota les alberedes de la llibertat.

Compartint l'11 de setembre amb la gent de La Illeta i l'associació ARSU

Ahir va tenir lloc a ICV Reus el lliurament de la tercera edició dels guardons "11 de setembre, la Catalunya que volem". Les persones a les quals enguany es retia homenatge per la seva tasca eren l'equip humà de La Illeta i de l'associació ARSU. Acompanyats d'ells i de molts companys com el Toni Oliach, el Joan Guix, la Teresa Vallverdú, el Daniel Pi i la Pilar Pérez em vaig adonar de quantes han estat les persones que han ajudat a projectes com aquest. Per part de La Illeta i ARSU, els parlaments de la Tre i la Maite van tenir el seu certer punt de reivindicació i d'agraïment. Enhorabona!
Em sento també molt satisfet que una bona representació dels anteriors guardonats decidís compartir amb nosaltres aquest acte: Gràcies Pilar, Paquita i Gonzalo per assistir.

De la meva banda, fa uns dies vaig fer a 4 mans amb la Pilar Pérez aquest article que avui es publica. El podeu llegir aquí: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14893

Posant les coses al seu lloc

Després d'uns dies de descans, retorno a aquesta afició d'anar comentant aquells temes que em preocupen, que em fan pensar o que simplement considero interessants. Per aquest motiu, dedico el primer post del curs polític al comentari d'una qüestió que havia quedat pendent a l'inici de l'agost (fins i tot algú notòria i públicament va anunciar el fre a les obres: l'hemeroteca és fidel testimoni.!). El treball que s'ha fet per desencallar l'obra és d'aquells silenciosos i constants. No em queixo és el que tocava...i estic content que el treball hagi arribat a bon port finalment.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14820