Visita de ciutat a la coordinadora de la gent gran

Aquest matí he compartit una bona estona amb la gent de la Coordinadora de la Gent gran de Reus i comarca, tal i com hem anat fent de manera regular en aquests quatre anys cada cop que hi hagut una qüestió o oportunitat interessant (visita del grup parlamentari el febrer de 2010, presentació del Decàleg Anticrisi,...). La visita d'avui ha estat diferent perquè s'inclou dins del cicle de xerrades que estan fent amb tots els alcaldables per les municipals i, més enllà de passar balanç de la feina feta, valia la pena escoltar les demandes dels membres de l'associació. Ha estat un diàleg cordial i enriquidor que ens ha servit per compartir arguments com la necessitat de continuar les polítiques adreçades a la gent gran i dotar-les de manera adequada i suficient.

Dia mundial de l'aigua: el repte de les ciutats

"Aigua per a les ciutats: responent al repte urbà". Amb aquest lema commemorem aquest 22 de març el Dia Mundial de l'aigua 2011. És la d'enguany una diada que proposa centrar la nostra atenció sobre l'impacte en els sistemes urbans d'abastament d'aigua que té el ràpid creixement de la població urbana, la industrialització i la incertesa causada pel canvi climàtic, els conflictes i els desastres naturals.

La convocatòria d'enguany posa de manifest, en primer lloc, una dada de la qual cal prendre consciència així com de les seves conseqüències. Per primer cop en la història recent, la població mundial urbana supera a la rural. Les ciutats acullen ja més de 3.300 milions de persones (bona part en barris depauperats i amb pocs serveis), fet que genera un paisatge urbà en continu creixement i l'aparició de múltiples problemes per assegurar l'adaptació de les infraestructures d'accés a l'aigua. Aquest creixement difús de les urbs també es dóna a les societats benestants, fet que afegeix complexitat als sistemes d'abastament. A diferència de les societats tradicionals, el model urbà actual d'accés a l'aigua requereix d'un alt grau de consciència per valorar un recurs que tenim tan a l'abast a la xarxa i que hem de racionalitzar.

Aquests són uns reptes que ens competen de primera mà com a usuaris d'aquest recurs escàs. La nostra conscienciació ens pot portar, a més, a treballar perquè l'aigua sigui un factor de benestar, desenvolupament i progrés arreu del planeta. Com a ciutat solidària que és, Reus fa temps que també treballa en aquest camp i en els darrers anys ha subvencionat projectes de gestió i accés a l'aigua en alguns països del Sahel, principalment. Alguns exemples poden ser el projecte de perforació d'un pou d'aigua amb organització d'una hectàrea de perímetre a Campama al municipi de Komtoega (Burkina Faso); del projecte de seguretat alimentària (extracció d'aigua, construcció canalització i magatzem de llavors ) a Boulel de l'ONG ASLUP a Senegal; del projecte impulsat per GADIS a Senegal de subministrament d'aigua potable a Fadial o del de l'ONG Vols a Mali per construir i gestionar un pou d'aigua al poble de D'aïye

A casa nostra, queda també molta feina per fer si volem un subministrament equilibrat, respectuós i un consum responsable d'aquest recurs. Cal continuar fent pedagogia en la línia que ja desenvolupa des de fa alguns anys l'Espai Aigua i les campanyes de sensibilització per estalviar consums innecessaris. Evidentment també és necessari treballar per la seguretat i qualitat de l'abastament de Reus. Fa tan sols uns dies la ciutat de Reus va posar en marxa l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) que ha triplicat la seva capacitat dels 10.000m3/dia d'aigua tractada als 30.000 m3/dia. Aquesta ampliació permet fer front tant als increments de consum de la ciutat, com a problemes puntuals d'abastament de Reus o a les necessitats de subministrament que pugui tenir el territori en determinats moments.

És aquesta una manera de no només resoldre hipotètics problemes puntuals d'abastament de Reus en cas de fallida de les fonts d'abastaments externes. És també una forma de poder contribuir de manera molt important en la gestió dels recursos hídrics d'un territori on existeixen puntes de creixement estacional i ciutats que no tenen tan diversificades les fonts de subministrament com la nostra.

L'existència d'efemèrides com els dies mundials no són mai un punt d'arribada sino de partida. El Dia Mundial de l'Aigua ens recorda que cal seguir treballant no una jornada sinó tot l'any, en l'horitzó d'aquesta consciència de sostenibilitat. Igual que els resultats obtinguts ens encoratgen a seguir endavant, també ens esperonen a sumar esforços per anar encara més enllà.

Un lema ben viu: Nuclears? No gràcies

Creant equip: noves cares prenen el relleu a ICV-EUiA

Aquesta setmana ha estat intensa pel que fa a la confecció de la candidatura. Dimarts preníem el determini col·lectiu de tornar a reeditar el pacte de coalició, tal i com ja vam fer el 2003 i el 2007 amb els companys/es d'EUiA. Un acord, doncs, que demostra la voluntat de sumar per les polítiques d'esquerres a la ciutat.
En clau més personal, pels companys Toni i Glòria que se sumen en llocs destacats de la llista aquesta ha estat la setmana en la que fan un pas endavant per representar la coalició. Ho deia ahir a la roda de premsa, la nostra candidatura no és de cares sinó d'equips i de programes. I per això estem treballant...

A favor de la democràcia

Reus juga en una nova lliga de municipis

Gran població o població gran? Es tracta d'alguna cosa més que un joc de paraules. Avui els representants de la ciutat hem anat plegats al Parlament de Catalunya per presentar la sol·licitud d'aplicació a l'Ajuntament de Reus del règim d'organització dels municipis de gran població.
Resulta evident -i fora de tot dubte- que Reus és i ha estat al llarg de la història un important centre d'atracció comercial i cultural i amb un ric teixit social. Per tant, una gran població. Aquesta realitat és acceptada arreu i no ens cal cap reconeixement extern per saber que és així.
Tirar endavant aquest expedient ens situa, evidentment, en una nova lliga de municipis, com la que juga Barcelona. Seríem pioners a nivell del municipalisme. Però aquest és un argument raquític i molt poc sòlid que redunda en les cícliques batalles de campanar amb una ciutat veïna. Per què donem, doncs, el suport a la sol·licitud? Cal que expliquem com la sol·licitud presentada al Parlament pot millorar el funcionament de l'administració municipal i augmentar la transparència, els nivells de control del govern i incrementar la proximitat de l'administració vers el ciutadà. Són aquests els motius pels quals el grup municipal d'ICV-EUiA dóna suport a aquesta sol·licitud, tal i com ja ho vam fer l'any 2004.
Avui que la desafecció política és tan clara, resulta molt important fer pedagogia explicant a la ciutadania la transformació que podria representar aquesta concessió (consells de districte efectius, major control al govern, creació d'una comissió de garanties i de queixes, etc...) Ara bé aquesta pedagogia passa també per explicar el revers de la moneda: la possibilitat que persones no electes -sense passar per les urnes- prenguin decisions a la Junta de Govern Local.
Només des del coneixement i el consens, mesures d'aquest tipus ens poden servir per sortir reforçats.

Per l'amiga i companya Pilar

"...Venim de lluny i anem més lluny encara
i convergeixen veus a la cruïlla
d'aquest temps nou, assossegat i càlid,
que ens afeixuga dolçament els muscles"
MIQUEL MARTÍ I POL

Avui la companya Pilar Pérez ha fet pública la seva decisió de no repetir com a número 2 de la llista. Després d'un període breu de dedicació a la primera línia política retornarà a les tasques professionals a l'hospital de Reus i de manera honorífica tancarà la nostra candidatura.
Més enllà de la gestió de la Pilar en aquests 4 anys que parla per si sola, he de dir que l'amiga Pilar ha estat una companya entregada i treballadora. Una persona vital, sincera i feminista. Moltes gràcies Pilar per la teva dedicació i molt bona sort en el teu retorn a la vida professional!

8 de març

Paraules i música ahir es van donar la mà per reivindicar un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. En el marc del teatre Bartrina un bon nombre de persones ens vam aplegar per reivindicar aquesta diada que ens fa palès que no hem assolit encara la igualtat real entre gèneres. Avui que la crisi colpeja a moltes famílies amb duresa i hi ha qui posa damunt la taula velles receptes que perjudiquen a la dona és temps de demanar que no hi ha excusa per tornar enrera i que cal continuar el camí. Conscients del que queda per recórrer però segurs que la marxa val la pena.

Dels rentadors del Carme a la fàbrica dels Montseny

Diu Raimon que "qui perd l'orígen, perd la identitat". Amb la inauguració del Casal de les Dones que inclou la rehabilitació dels antics rentadors del barri del Carme es demostra un cop més que les actuacions urbanístiques poden ser lentes (el projecte es va aprovar el 2004) però que posar en valor el nostre patrimoni és l'únic camí a seguir. Aquí teniu el link d'un article col·lectiu que precisament destaca el valor d'aquest projecte
Aquesta reflexió ve a tomb perquè precisament el dia que s'inaugurava el Casal de les Dones (i el centre cívic) en un acte multitudinari el plenari municipal aprovava també la modificació puntual de la fàbrica de ceràmica de la família Montseny. Una demanda que el grup municipal d'ICV-EUiA ja va fer el desembre de 2005 com a alternativa, entre d'altres, a la inversió faraònica de la Capsa Gaudí,a la qual no estàvem d'acord. En aquest tema, doncs, queda molt camí a recórrer però estem convençuts que ja s'ha iniciat.

Bicis, vianants i transport públic, prioritats del PMU

Deures fets. El passat divendres la Junta de Govern Local aprovava inicialment el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), element que ha de planificar la mobilitat de la ciutat sota la Llei 9/2003 de mobilitat i que avui hem presentat en roda de premsa.La importància d'aquesta eina de planificació consensuada (Medi Ambient, mobilitat, Guàrdia Urbana, Via Pública, Arquitectura i Urbanisme) és que coincideix i es complementa amb els treballs del POUM, estri de planificació física de la ciutat que ara tot just encetem. I també: que no és un pla neutre sino que es mulla en les línies estratègiques. Vull dir que de les 5 línies estratègiques en destaquen algunes de les que hem fet bandera i que són essencials per moure'ns d'una altra manera. Faig esment especialment de l'augment de la superfície i la qualitat de la xarxa destinada a vianants i ciclistes, la promoció de l'ús del transport públic i la disminució de la congestió del trànsit del centre. O en paraules més planeres: que apostem per bicis, vianants i transport públic. I com les bones notícies no arriben mai soles dir que aquest PMU coincideix amb la notícia de la convocatòria de licitació del disseny i la implantació del sistema de bicing de Reus.

Memorial Democràtic: de la feina feta i les excuses de mal pagador

Aquesta setmana Reus ha obert al públic el refugi de la Patacada, al barri del Carme, que ha comptat amb una subvenció del Memorial Democràtic per la realització del projecte museogràfic i adequació. Aquesta obertura ha coincidit amb la lamentable decisió de tancar l'edifici del Memorial Democràtic de Barcelona escudant-se en "qüestions tècniques".

Pobles i ciutats contra les retallades de CiU: Convenció Programàtica d'ICV a Barcelona

"Indigneu-vos". Parafrasejant a Stephan Hessel, militant dels drets humans històric i èxit de vendes a França amb un llibre que demana la rebel·lió davant el món que alguns estan construint, Joan Herrera va acabar la seva intervenció a la Convenció Programàtica de dissabte que va aplegar gent de tot el territori per preparar les municipals del 22 de maig.
Herrera va animar a una rebel·lió contra els descarats i immorals que anuncien retallades mentre abaixen impostos com l'Impost de Successions per les grans fortunes i que ja pensen que tenen el "peix al cove".
La delegació de Reus vam tenir l'oportunitat de contactar amb persones d'arreu de Catalunya, el Joan de Girona, el Ricard de Barcelona, l'Arga de Tarragona, el Jaume de Tortosa, el Xavier de Manresa, etc...que tenen clar que lluitaran com nosaltres per aconseguir aquesta rebel·lió tan necessària perquè la dreta no trinxi l'estat del benestar.

Records del 23-F

Avui és 23-F i es compleixen 30 anys d'aquella data fatídica en que uns guàrdies civils van entrar al Congrés dels Diputats quan es decidia la votació del nou president del Govern.
Segurament per alguns joves d'avui que no han viscut la transició democràtica és una data que ja queda llunyana en el temps. Tot i així és un moment clau de la nostra història recent amb conseqüències que arriben fins el nostres dies.
A nivell personal, tot i que aquell any jo també era força jove (9 anys) per participar en política, la relació familiar molt estreta amb el PSUC em va fer viure amb intensitat aquella data. Recordo ser a la botiga de l'avi i les cares serioses dels adults que estaven decidint com havien d'actuar: com plantar cara des del partit al que semblava una clara involució i si havíem de tornar a casa o fer nit fora. Els temps de la clandestinitat i les represàlies eren massa a prop per oblidar-los. Anys després, en converses informals a ICV amb els companys i companyes que van viure la jornada i explicaven les anècdotes m'han fet reflexionar sobre la importància de la implicació d'alguns d'ells en moments tan delicats i sobre la transcendència que una actuació personal pot tenir en un projecte col·lectiu en hores tan decisives. Vull recordar també al Solé Barberà, diputat del PSUC que era present en l'hemicicle en el moment de l'assalt.
Una altra reflexió és saber com van sortir d'afeblides les nostres institucions d'aquesta experiència...Però això són figues d'un altre paner.

Sense senyal

La veritat és que ja cansa l'actitud del PP. Una actitud antidemocràtica d'amagar realitats, de fomentar tòpics, d'enfrontar comunitats, de buscar caps de turc si serveixen pels seus objectius. El darrer episodi -segur que no l'últim- és la pressió exercida a Acció Cultural del País Valencià perquè tanquin els últims repetidors que emeten TV3.
Sàpiga el senyor Camps, sàpiguen la gent de Gènova que no caurem en la provocació. Per aquest motiu, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol que que el Parlament de Catalunya es pronunciï en contra d'aquesta tancament i manifestar així de nou la negativa al tancament dels repetidors. I mentre tant, al carrer, serem presents demanant que actituds tan poc demòcrates com aquestes no serveixin de res. Trobarem el camí per evitar el silenci que alguns volen imposar

Alguns comencen a ensenyar la poteta...

En la seva lògica d'insinuar sense comprometre's en res, la dreta local comença ja a ensenyar la poteta sobre algunes qüestions sobre les que ICV té clar que no farà un pas enrera. De la nostra part, el comunicat és ben clar:

ICV critica el “model difus” de CiU en relació a les empreses municipals i emplaça a totes les formacions polítiques a definir obertament el seu model societari
La formació anuncia la defensa del model públic d’empreses municipals com una de les seves prioritats

El regidor d'ICV Reus, Ernest París, ha demanat a l'alcaldable de CiU, Carles Pellicer, que abandoni les posicions "tacticistes i ambigües" al respecte del model societari. Davant del seu anunci de reformes estructurals que obren la porta a escenaris de privatització, ICV li reclama que detalli el seu full de ruta i digui clarament quines fòrmules de gestió i de titularitat proposa. En cas que s'aposti per la privatització, París considera que aquest fet representa "un error" i una "aposta clara per la desigualtat" a la ciutat i vol recordar que la gestió pública és sempre la més equitativa, eficient i la que defensa l'interès general davant dels poderosos.

El regidor d'ICV ha volgut destacar la incoherència "de plantejar la transferència de recursos de la butxaca de tots a la d'uns quants" especialment en moments com l'actual quan s'han retallat a molts els seus drets. ICV alerta, a més, que un plantejament d'aquest tipus posa en marxa "dinàmiques perilloses" de despatrimonialització de l'ajuntament.

En aquest sentit, Paris ha reiterat que ICV "no farà ni un pas enrera" en la defensa del model públic d'empreses municipals i que treballarà en tots els fronts per evitar privatitzacions que alguns ja donen per fetes. Per aquest motiu, emplaça a totes les formacions polítiques a posicionar-se clarament sobre aquest tema.

E la nave va?

Artur Mas i companyia no porten ni 100 dies i ja ha quedat clar que les seves pífies i falta de control són antològiques. M'ha agradat com ho explica aquest article del sempre admirat Joan Subirats:

AVISO PARA NAVEGANTES
En el ya famoso timón que Artur Mas se llevó a su despacho de la plaza de Sant Jaume, figuran una serie de consejos que su abuelo consideraba esenciales para una buena navegación. Lo que no nos aclaran es la dirección hacia la que queremos navegar. En estas primeras semanas han ido perfilándose algunos elementos que indican rumbo: la declaración de principios sobre el talante business friendly del nuevo Gobierno, los cambios en los rótulos de las consejerías, la combinación de especialización técnica de buena parte de los titulares de las consejerías y la fuerte centralización política que asumen sin paliativos el presidente y su equipo más cercano. Artur Mas no se ha significado en exceso en este periodo. Todo apunta a que sus visitas a Madrid van en la dirección de reforzar el papel de CiU en momentos especialmente complicados en la gobernación general del Estado, sin olvidar los esfuerzos por recomponer la tambaleante situación económica, tanto la de la propia Generalitat como la que afecta en especial al sector financiero.

Tengo la sensación de que el nuevo Gobierno catalán avanza sin cartas de navegación demasiado precisas. Los primeros pasos de los flamantes consejeros apuntan a vacilaciones y a cierta bisoñez en algunos casos, mientras que en otros quizás se han pasado de frenada. No puede afirmarse con alegría que "Nissan marca el camino" para apuntar por dónde pueden venir la recuperación y el alcanzar la promesa de reducir a la mitad las abultadas cifras de paro en esta legislatura. La señal que se da al sistema productivo y a los trabajadores es que solo con el deterioro de las actuales condiciones laborales, ya de por sí muy erosionadas, podremos recuperar empleo. Por otro lado, mal empezamos si consolidamos la idea de que lo mejor es que todo el mundo vaya a la escuela a la que fueron sus padres o madres. El hecho de dar puntos en caso de desempate para el acceso al sistema público en base a ese factor histórico apuntala la continuidad en los itinerarios formativos y puede reducir la necesaria y conveniente movilidad y mixticidad en el sistema educativo. La gestión de la supresión de los 80 kilómetros por hora ha estado plagada de contradicciones e improvisaciones. Me parece que hacer publicidad de las mutuas privadas o cargar contra el personal sanitario por no cumplir sus obligaciones tampoco es una buena manera de enfocar el espinoso tema de la sanidad y del gasto público que implica.

En general, tengo la sensación de que se avanza sin cartas de navegación demasiado precisas. También es cierto que no es fácil orientarse en un escenario en el que las viejas certezas no funcionan y aún no sabemos con qué sustituirlas. Pero, en ese caso, es mejor apuntalar lo que uno argumenta y las decisiones que postula. La falta de datos y de análisis sobre lo que sucede hace mucho más vulnerables y aventuradas las afirmaciones que uno lanza. El déficit de evaluación de políticas públicas en Cataluña es tremendo. Es cierto que en algunos sectores, como la sanidad y la investigación, se ha avanzado notablemente, pero la falta de valentía para hacer transparente lo que se sabe y someterlo a debate dificulta la toma de decisiones con suficiente legitimidad. En otros casos, como educación (perdón, enseñanza), servicios sociales o cultura, el sistema dispone de algunos datos, pero desconectados, coleccionados sin pensar en que sirvan para los que deben decidir. En política las evidencias no son necesariamente el único elemento a tener en cuenta para elaborar políticas y programas de actuación. Junto a las evidencias conviene disponer de argumentos convincentes, y en el fondo lo decisivo es la capacidad de persuasión para construir mayorías que sustenten lo que uno quiere hacer. Pero a medida que se va avanzando y las evidencias son pocas; los argumentos, variables, y solo queda la capacidad de persuadir, los riesgos de caer en la demagogia o en el accidentalismo del día a día crecen enormemente. En fin, la nave va, pero conviene estar atento al rumbo.
Joan Subirats es director del Instituto de Políticas Públicas de la UAB.

El casal Despertaferro es muda

Tots algun cop hem viscut la sensació agredolça de mudar-nos de casa, de deixar enrera aquell lloc on hem viscut moments especials amb la família, la parella o els amics. Tant fa! D’abandonar el lloc on hem crescut, passat bones i dolentes estones. En definitiva, de marxar d’allà on hem après moltes coses i conegut moltes persones. Si el canvi és per millorar, ben aviat oblidem l’antiga casa, els carrers i les cares conegudes i la il•lusió de l’estrena ens permet obrir una nova etapa plena de projectes i on el punt de nostalgia es va poc a poc diluint.
Així penso que serà amb el trasllat del Casal Despertaferro de Reus. La nova seu ha estat possible gràcies a la inspiració i l’esforç de moltes persones que amb la seva suma han fet possible el que semblava una tasca difícil. Aquest mateix cap de setmana, el seu trasllat del carrer Santa Teresa al carrer Martí Napolità no farà oblidar les lluites i experiències del passat sino que les sumarà a un projecte de futur que no existiria sense el seu pas per l’anterior seu. Un projecte que radica en la reivindicació d’un espai lliure, participatiu, autogestionat i de transformació social. Molta sort en aquesta nova casa!

El perill del mimetisme sense criteri

Lamento tornar a insistir en la mateixa idea que l'anterior post però la qüestió de la convivència s'ho val. Tampoc vull caure en allò tan clàssic de: "Ja ho dèiem nosaltres"...però la realitat és que és així. Parlo evidentment de la situació absurda que es viu en alguns ajuntaments (també en el nostre) a causa del mimetisme en matèria d'immigració. En aquest cas per la suspensió cautelar que el TSJC ha fet de l'ordenança sobre el burka i el nikab a Lleida i que de retruc afecta a la nostra ciutat que mimèticament ha copiat exemples que res tenen a veure amb la ciutat i que no serveixen per solucionar qüestions que caldrà treballar en tot cas de manera més meditada, amb pedagogia i amb una aposta clara pel diàleg. I no pel titular fàcil.
Pateixo per aquesta carrera desenfrenada i gens meditada que no du enlloc per veure qui fa plantejaments més populistes. No tots és clar: hi ha ajuntaments com el de Girona (governat pels mateixos colors que a Reus) que han escapat d'aquesta moda descriteriada.

Tan lluny, tan aprop

Manllevo el títol de la pel·lícula de Wim Wenders per encapçalar una reflexió política sobre els fets que han succeït a Arizona en els darrers dies: l’atac armat contra la congressista demòcrata Gabrielle Giffords que l’ha deixat en estat molt greu i la mort de sis persones presents al centre comercial de Tucson, Arizona.

Quines són les lliçons que podem extreure d’un fet tan lamentable i condemnable com aquest? Si ens deixem enganyar per la superfície de la notícia sentenciarem que la cultura de les armes tan fortament arrelada a Estats Units és la causant d’un fet preocupant: la incapacitat en societats anomenades democràtiques de reconèixer la legitimitat de l’altre a pensar i ser diferent. És a dir, si ens quedem només en la imatge del lobby del rifle i de la seva indústria que Michael Moore va retratar a Bowling for Columbine ens quedarem curts en l’anàlisi.

Cal al contrari veure més enllà al calor de la cursa iniciada per alguns per tirar endavant determinades iniciatives que mimèticament es reprodueixen a ajuntaments sense que hi hagi base suficient per abordar el seu calat, debatre la seva incidència i obrir el diàleg. Pot semblar que el més perillós per a una bona salut pública de la nostra democràcia ho tenim en les noves opcions de l’extrema dreta xenòfoba, però més preocupant és l’explotació que fa del fenòmen de la immigració la nostra dreta parlamentària, institucionalitzada. Una mica en la línia del caldo de cultiu que determinades opcions polítiques i plataformes estan reactivant de manera gens innocent en la nostra pròpia terra –terra d’acollida però també d’emigració convé recordar-ho- per esgarrapar quatre vots en època de desafecció política i profunda crisi econòmica. Una crisi que colpeja no als causants del problema sino precisament als més febles, aquells que es poden veure enlluernats per opcions simples i directes que lluny de solucionar res creen nous conflictes.

El que ens diu l’atac d’Arizona és que el clima de crispació i d’enfrontament de comunitats porta inevitablement a la ruptura de la convivència i a la incapacitat per resoldre els problemes col·lectius a través del diàleg i el contrast d’opinions. En la mà de tots i totes es troba encara la possibilitat de reconduir el debat i construir en positiu. No sigui cas que ens haguem de penedir en el moment que una nova Arizona ens toqui de més aprop.