Dissabte, (228/04) mantindrem un esmorzar amb membres dels col·lectius d'ètnia gitana de la ciutat. Una visita més que en el marc de la campanya "a peu de carrer" venim realitzant des de fa mesos per explicar les nostres propostes de ciutat a tots els barris i amb totes les entitats de la ciutat.
2 comentarios:
Ernest,
Arran de la desaparició de la noia gitana que va acabar reapareixent fa uns dies, es va fer públic que la nena no anava a l'escola des dels 12 anys. No sé fins a quin punt això és generalitzat entre alguns col.lectius gitanos, però és intolerable. L'escolarització obligatòria i la no discriminació per raó de genere és intocable, importantíssima i no es pot prendre a la lleugera. Sobretot ara que ens hi anirem trobant més sovint entre alguns immigrants musulmans.
És ridicul que l'estat prengui la custòdia a uns avis perquè el seu net té un sobrepes excessiu i alhora hi hagi pares que vulnerin el dret a l'educació de les seves filles sense que l'administració actui.
Com ho veus? Que hi podem fer?
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Benvolgut Marc,
En primer lloc moltes gràcies pel teu comentari que penso que té molt sentit.
Penso que alguna cosa no deu acabar de funcionar bé quan passen coses com les que apuntes en el teu comentari.
Mira el meu pensament al respecte de la part final del teu comentari (és a dir com evitar que acabi passant que l'estat prengui la custòdia a uns avis per un tema de sobrepès i que quan uns pares vulneren el dret a l'educació de llurs fills l'administració no hi actui) penso que la resposta està en la PROXIMITAT.
Mira, actualment les competències sobre menors recauen en la Generalitat de la mà del Departament d'Acció Social i Ciutadania, i el d'Interior pel que fa a la protecció de menors. Jo penso que en la mesura que els Ajuntaments (com a instància + propera a la ciutadania) tinguin + recursos i competències els resultats podrien canviar.
I quines eines de proximitat poden tenir els Ajuntaments ?
Els regidors de barri, els plans comunitaris, els plans d'entorn, són mecanismes de microgestió que actuen arrelats als barris. Com més aprop estiguin aquests instruments de la realitat dels carrers, dels barris i de les escoles millor es podran detectar aquestes problemàtiques i més encertades seran les actuacions.
I en referència als actors principals, penso que els educadors (mestres de les escoles i educadors socials de carrer) són les persones millor preparades per a detectar aquestes qüestions (absentisme escolar, maltractaments...)
No sé si responc adequadament a la teva pregunta, però en tot cas moltes gràcies pel teu interès i t'animo a seguir visitant el blog i a mantenir el debat.
Una salutació cordial
Ernest París
Publicar un comentario