domingo, 19 de noviembre de 2006

Polítiques de seguretat


Sóc dels que penso que en matèria de seguretat pública no tot s’hi val (i creguin que conec amb profunditat del què els parlo). És hora de passar pàgina sobre les especulacions del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a les nostres comarques, i del creuament d’acusacions i rèpliques entre partits. La ciutadania no s’ho mereix.
El futur delegat/da d’interior a les nostres comarques haurà de tenir present que ara per ara qui ha de garantir la seguretat pública a les nostres comarques són les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i que en conseqüència els Mossos predesplegats realitzen tasques de complementarietat. Per tant els esforços han d’anar en dues direccions: en reclamar al govern de l’Estat que doti i cobreixi de forma permanent els efectius que falten i que poden accentuar entre la ciutadania una sensació d’inseguretat més o menys permanent i vetllar per tal que el ritme del desplegament dels Mossos segueixi el seu curs, i puguin desplegar-se l’1 de novembre de 2008 a les nostres comarques.
Mirem endavant. Oblidem aquell qui volia llençar la Consellera Tura al forat de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Reus, o un altre que fa uns dies sota el títol de Mentides en seguretat, feia catastrofisme polític buscant un rendiment electoral, i augurava que el nou Conseller d’Interior fracassarà. Deixin de fer suposicions a l’avançada. Proposem un treball en positiu. Un canvi de xip.

2 comentarios:

Xavier Alagarda dijo...

Sóc dels que no té prou clar si la conselleria d'interior ha estat una recompensa a la feina feta, o un regal enverinat... pero crec en la feina en positiu, en veure que esdevé abans de fer catastrofisme. Potser resultarà que hi ha una altra mena de seguretat, més propera i oberta a la gent; totalment diferent del respecte excessiu (gairebé por) que es tenia per els "antics" cossos de seguretat. Això pot millorar la comunicació amb els ciutadans, tant necessària en els nostres temps.
Recordem que abans també se'n reien quan predicavem, gairebé en el desert, una nova cultura de l'aigua (per exemple).
Seguirem atentament els esdeveniments... per bé o per mal :)

Ernest Paris Just dijo...

Xavier,
crec que tens tota la raó. D'entrada ho hem de considerar un repte, però cal ser realistes i de ben segur que hi haurà dies complicats. Penso també que és una oportunitat per vertebrar un discurs de seguretat des de l'esquerra.
Ernest