Article d'opinió: El dret a una bona Administració

Fa uns dies vaig assistir a la conferència inaugural del curs 2006-2007 que va realitzar el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, al Centre de Lectura de Reus. Conferència en la qual va glossar la idea que els ciutadans tenim dret a una bona administració. Una de les dades que va llençar i que recull la memòria de la Sindicatura de Greuges de Catalunya de 2005, és que un 50 % de les queixes que la ciutadania ha adreçat al Síndic, són del tipus “l’administració no m’escolta”, tot un exemple de la distància existent entre administració i ciutadania. Com volem després que els ciutadans ens facin confiança? Fa uns anys, ICV va impulsar des de l’Ajuntament la iniciativa de la Sindicatura de Greuges Municipal. No ho vàrem fer de forma exclusiva, però hi vàrem treballar tant com el que més. L’aleshores regidor de Drets Civils i Cooperació, Antoni Oliach, va tenir-hi molt a veure i va renunciar al protagonisme polític per aglutinar el màxim consens amb la finalitat que la institució tingués un segell de màxima independència política i esdevingués una figura de ciutat. La Sindicatura Municipal de Greuges va néixer amb la unanimitat de tots els grups municipals de l’Ajuntament, amb la funció precisament de ser la institució que defensa les persones, de possibles errors, mals funcionaments o males praxis que poden lesionar drets de ciutadania. En definitiva una institució de proximitat, al servei de les persones, que ha de garantir el dret que tots tenim a una bona administració.

Polítiques de seguretat

Sóc dels que penso que en matèria de seguretat pública no tot s’hi val (i creguin que conec amb profunditat del què els parlo). És hora de passar pàgina sobre les especulacions del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a les nostres comarques, i del creuament d’acusacions i rèpliques entre partits. La ciutadania no s’ho mereix.
El futur delegat/da d’interior a les nostres comarques haurà de tenir present que ara per ara qui ha de garantir la seguretat pública a les nostres comarques són les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i que en conseqüència els Mossos predesplegats realitzen tasques de complementarietat. Per tant els esforços han d’anar en dues direccions: en reclamar al govern de l’Estat que doti i cobreixi de forma permanent els efectius que falten i que poden accentuar entre la ciutadania una sensació d’inseguretat més o menys permanent i vetllar per tal que el ritme del desplegament dels Mossos segueixi el seu curs, i puguin desplegar-se l’1 de novembre de 2008 a les nostres comarques.
Mirem endavant. Oblidem aquell qui volia llençar la Consellera Tura al forat de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Reus, o un altre que fa uns dies sota el títol de Mentides en seguretat, feia catastrofisme polític buscant un rendiment electoral, i augurava que el nou Conseller d’Interior fracassarà. Deixin de fer suposicions a l’avançada. Proposem un treball en positiu. Un canvi de xip.

Les regles del joc

Plaça del Mercadal, seu de CiU. Senyera amb crespó negre. Com a català em dol que hi hagi qui continuï confonent el país amb el partit (i van…) i que es qüestioni la legitimitat del nou govern d’entesa catalanista i d’esquerres. El fet en sí em causa a la vegada tristor i decepció.
Coalició de perdedors, govern il·legítim, i frau electoral són algunes de les amables qualificacions amb què CiU ha rebut la formació del nou govern. Més enllà d’un resultat electoral que ha donat la victòria electoral en vots i en escons a CiU, que hom ha reconegut, convé recordar que les regles del joc en democràcia son sagrades i vàlides per a tothom. S’acaba d’aprovar un estatut (amb el vot favorable de CiU) que estableix clarament que els governs es formen a partir de majories parlamentàries, i que el president de la Generalitat surt investit si és capaç d’assolir la confiança del Parlament. En tot cas l’Estatut no estableix un sistema presidencialista, sinó regles de majories i minories.
Crec que CiU ha tingut una mala estratègia. En primer lloc ha renunciat davant notari a un acord amb el PP. En segon lloc s’ha tancat la porta amb PSC i ERC amb l’edició del dvd confidencial.cat. I amb ICV-EUiA simplement una qüestió d’incompatibilitat política en matèria social, ambiental i territorial. Com pretenia CiU formar govern amb totes les portes tancades?
Ah!, pel nou govern, salut i bona feina.