Les regles del joc

Plaça del Mercadal, seu de CiU. Senyera amb crespó negre. Com a català em dol que hi hagi qui continuï confonent el país amb el partit (i van…) i que es qüestioni la legitimitat del nou govern d’entesa catalanista i d’esquerres. El fet en sí em causa a la vegada tristor i decepció.
Coalició de perdedors, govern il·legítim, i frau electoral són algunes de les amables qualificacions amb què CiU ha rebut la formació del nou govern. Més enllà d’un resultat electoral que ha donat la victòria electoral en vots i en escons a CiU, que hom ha reconegut, convé recordar que les regles del joc en democràcia son sagrades i vàlides per a tothom. S’acaba d’aprovar un estatut (amb el vot favorable de CiU) que estableix clarament que els governs es formen a partir de majories parlamentàries, i que el president de la Generalitat surt investit si és capaç d’assolir la confiança del Parlament. En tot cas l’Estatut no estableix un sistema presidencialista, sinó regles de majories i minories.
Crec que CiU ha tingut una mala estratègia. En primer lloc ha renunciat davant notari a un acord amb el PP. En segon lloc s’ha tancat la porta amb PSC i ERC amb l’edició del dvd confidencial.cat. I amb ICV-EUiA simplement una qüestió d’incompatibilitat política en matèria social, ambiental i territorial. Com pretenia CiU formar govern amb totes les portes tancades?
Ah!, pel nou govern, salut i bona feina.