Empadronament: la disculpa no és suficient

Sincerament haguéssim preferit més agilitat en el canvi de la normativa evitant així molèsties a la ciutadania. S'ha de dir, però, que les disculpes de l'alcalde són un acte que l'honora a ell i a la política. De la nostra banda, ens sentim moderadament satisfets i demanem no perdre de vista que la modificació ha estat possible pel treball d’alguns grups des de dins de l'ajuntament i pel paper jugat per la Plataforma integrada per 27 entitats ciutadanes. Destaquem també que l’empadronament retorna a l'àmbit de les polítiques de ciutadania, deixant de situar-se a la comissió d’immigració. Aquesta vinculació no feia res més que confondre els papers tenint en compte que parlem no d’estrangeria si no de pur i simple fet estadístic que és més ampli. ICV-EUiA fa honor a l’acord de principis de la Junta de Portaveus que permetia 48 hores per revisar el text definitiu. Des de la nostra banda és un acord vàlid i vigent i el reivindiquem. Tenim clar que l’objectiu últim és –complint la legalitat vigent però sense entrebancs que no corresponen- assolir el millor decret i tancar aquest capítol en servei de la ciutadania. Per aquest motiu, esgotarem totes les vies de diàleg i entesa perquè així sigui.

Per Sant Pere, Casal de Joves!

Cal posar-hi encara un xic d'imaginació però el Casal ja ha deixat de ser un somni per començar a ser una realitat. I per Sant Pere ja el tindrem! Acompanyats de l'Eugeni Villalbí, Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya avui hem fet una visita d'obres per començar a presentar-lo en societat. He recordat una vegada més que aquest equipament és una demanda històrica que ara es satisfà i que es projecta com un espai on es donaran respostes a l'emancipació dels joves (salut/sexualitat; lleure; mobilitat/transport; associacionisme/participació i habitatge)

I quan m'han preguntat si l'equipament s'integrarà en La Palma he contestat que potser ho hem d'enfocar al revés: que aprofitem també en clau de joves La Palma per arrodonir el projecte.

Com un pare que s'embadaleix mirant les fotos de la criatura, us penjo l'abans i l'ara del projecte. Continuarà...

Sumant complicitats als barris per millorar la neteja i la recollida

Amb la xerrada inaugural ahir al barri del Carrilet, l'àrea de Medi Ambient inicia un periple de visites pels barris que té un objectiu molt clar: sumar complicitats dels veïns i veïnes perquè en primer lloc coneguin les novetats de la contracta i en segon en siguin agents actius. Perquè sense les persones, les màquines i la tecnologia més avançada no serveixen per si soles per l'objectiu comú de tenir una ciutat amable, neta i respectuosa amb el medi ambient. Si voleu conèixer més d'aquesta campanya d'explicació ho trobareu a: http://www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=4122

El preu d'una exclusió

Quan l’any 2002 es va crear INNOVA teníem la convicció que era un instrument potent i eficaç per tirar endavant l’acció municipal. Ha passat el temps i el hòlding d’empreses municipals s’ha posat en primera línia de debat municipal. En les darreres setmanes, algun exconseller s’ha permès apuntar ombres en la seva gestió sense que ningú fes una defensa contundent.

Quan tots plegats permetem que per una qüestió de representativitat i de gestió de la pluralitat, l’informe del síndic torni a posar en dubte INNOVA estem fent un flac favor a la institució i a l’ens instrumental que és el hòlding d’empreses.

El grup municipal d’ICV-EUiA té molt clar que INNOVA és una eina necessària. Però també que s’ha de defensar des de la coherència i des de la pedagogia. El que no té sentit és plantejar un esforç d’explicació d’INNOVA a la ciutadania i a la vegada vetar la presència de grups en el consell. Quina pedagogia és pot fer així? Quina mesura, doncs, pot exemplificar millor la transparència que la presència de tots els grups municipals en el seu consell d’administració?

Aquest era un punt que ja s’havia tractat el juliol de 2007 en un plenari municipal, ocasió en la qual a diferència del PSC i ERC que havien votat en contra de la mateixa, ICV-EUiA s’havia abstingut amb la confiança que l’alcalde acabaria rectificant la seva decisió inicial. De fet en aquests anys ja s’havien donat alguns passos en aquest sentit: a l’EPEL INNOVA la CORI és representada per decisió de l’alcalde.

No és una qüestió d’antipaties o simpaties, simplement és un exercici de normalitat democràtica que els regidors estiguin representats en aquests espais. Considerem, a més, que aquesta exclusió havia alimentat un cert “victimisme” del grup exclòs i havia servit per donar versemblança a determinades intoxicacions sobre la transparència d’INNOVA.

Les reaccions a aquesta decisió valenta i coherent del nostre grup no s’han fet esperar. Quan algú empra arguments com la “traïció al govern” i demana que se’ns exclogui a nosaltres per un vot coherent és que no ha entès res de res.

ReusSona, sona a Reus

El Concurs de Música per a Joves entra poc a poc a l'edat de l'adolescència. I ja en són 12 els aniversaris que hem de celebrar enguany. Coincidint amb aquest recorregut, ha arribat l'hora de batejar-lo amb un nom singular. I per què no ReusSona...? Clicant aquí podeu llegir l'article que he escrit pel Reusdigital. http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=11900

Sumant per la bici a Reus

Avui l'Espai d'Informació Ambiental ha estat escenari d'un acte senzill però engrescador. Juntament amb el regidor de Formació, Josep Allueva, he participat en l'acte de cessió de 8 bicicletes a alumnes d'un taller de reparació de bicis i guia turístic. És a dir, que hem volgut donar relleu públic a la cessió de recursos municipals perquè la gent jove trobi nous camins de formació (i sobretot) de plantejament de camins professionals de futur. I en aquest sentit, l'àmbit de la sostenibilitat és un filó que hem d'explorar encara més.
L'acte també ha estat engrescador perquè -davant d'aquells que treballen sempre en solitari- s'ha mostrat que sabem combinar potencialitats, jugar tots en el mateix equip. I

quan parlem de ocupació, joves i medi ambient això és imprescindible. Tant de bo el retorn que ens han de fer aquests joves serveixi per acabar amb els obstacles que encara romanen a Reus per moure's en bici.

Crònica fotogràfica d'una visita parlamentària

El passat divendres el grup parlamentari ens va visitar a Reus. Va ser una jornada de treball en la qual vam donar exemple de proximitat, reunint-nos amb una dotzena d'entitats i col·lectius de la ciutat per tal de conèixer les seves inquietuds i la seva tasca quotidina. Aquesta és una petita

crònica fotogràfica de la visita....

Per un grapat de vots...

Davant la insistència de la dreta local en confondre papers i fer bullir l'olla xenòfoba, he publicat avui aquest article que contesta a Carles Pellicer. Si el voleu llegir...http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6036

Fi del tripartit?

Sobtat i perocupat. Així m'he quedat després de conèixer les paraules del Conseller Maragall i la seva tesi de la "fatiga" del tripartit.

Gràcies al tripartit tenim nou estatut, nou model de finançament una nova cultura de l'aigua l'acabament del desplegament dels Mossos d'Esquadra, una nova manera d'entrar a Barcelona a 80 per hora i fent baixar dràsticament els morts a les carreteres i de retruc menys contaminació al cinturó metropolità, una política d'habitatge desplegada, un memorial democràtic que homenatja aquells qui vàren donar la vida per la democràcia i la república i foren represaliats pel franquisme. Més política social i uns equipaments sanitaris de país.

Que hi ha una forta crisi econòmica és evident, que el govern pot fer-hi més, també, però en tot cas encoratjo als màxims representants del govern del meu país a que dediquin els esforços a acabar la legislatura amb empenta i a proposar les mesures de progrés que ens facin sortir reforçats d'aquesta crisi. I si us plau deixem-nos de lamentacions de fatigues i de períodes acabats. Qui estigui fatigat que dimiteixi i deixi pas a nova gent amb nova empenta. En fi...

Empadronament: desfent nusos

Avui 9 de febrer a les 5 de la tarda m'he reunit amb l'Alcalde de Reus i membres de la Plataforma "Tots som veïns/es de Reus" per tractar les qüestions relatives a l'empadronament i el famós decret 419.

El nostre grup municipal juntament amb la plataforma ha vingut reclamant la derogació d'aquest decret perquè vulnera clarament drets bàsics de ciutadania. Hem començat a "desfer nusos" i a posar les bases per tal que aquest pràctica deixi d'existir a casa nostra.

Llàstima que hi hagi grups que per tàctica electoralista es situin fora de la llei i vulguin mantenir l'anterior decret. En fi...

De campanars i vegueries

Quin és el campanar més alt d'aquests dos? quin té la pinta de campanar de capital? i quin té la pinta de campanar de seu institucional? quin té el rellotge més "macu"?

Desgraciadament aquests semblen els interessos que planen damunt la discussió de la nova llei de vegueries. Al cap i a la fi el que és més important és que aquesta llei permetrà el desplegament de la nostra organització territorial i la desaparició de les províncies (un model organitzatiu centralista i de regust predemocràtic).

A la vegueria del Camp (doncs aquest és el nom que jo li diré) hi ha una xarxa de ciutats. Reus i Tarragona han d'encapçalar un sistema de xarxes de ciutats que aspiren a esdevenir un sistema metropolità. Però sembla que de moment el nom és més important que la cosa. Penós ...

A vegades el temps no passa...

Deia abans que n'havien passat de coses en el període de temps de silenci d'aquest blog. Per desgràcia, n'hi ha algunes, però, que no han canviat. Com a mostra: el darrer article que vaig publicar en un mitjà de comunicació.http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Jo vinc d'un silenci...

"Jo vinc d'un silenci..." diu Raimon. Una manera poètica de justificar -si és que es pot justificar d'alguna manera- la pausa que aquest blog ha tingut durant un temps. Que n'han passat de coses des d'aquell abril del 2008 quan vaig escriure la darrera reflexió! Amb aquesta nova entrada, conjuro aquell silenci que el cantant definia com a "antic i llarg" per transformar-lo de nou en pensament i comunicació.

Dones del PSUC, un homenatge merescut

El proper dilluns es commemora el 14 d'abril, data de proclamació de la República. En aquest marc resulta especialment interessant l'exposició Les Dones del PSUC, un punt de partida sobre les biografies i les aportacions que aquestes dones van fer a les llibertats del país. Tal i com va es va explicar en l'acte de presentació allò més destacable de la mostra és reflexionar sobre els noms que no hi són. Aquelles dones anònimes sense les quals el treball polític i social del PSUC no hauria estat possible.

Tal com raja

Enmig de la festivitat de la Setmana Santa, enguany els aspectes més pedagògics del Dia Mundial de l’Aigua han passat força desapercebuts a la ciutadania en un moment en què la sequera ha convertit la gestió d’aquest recurs en tema de permanent actualitat.
Més enllà de la situació cojuntural que vivim, cal reconèixer que en la darrera dècada la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en definitiva, l’aigua és vida i alhora és un patrimoni col·lectiu a preservar per a les generacions futures. I aquestes són reflexions que no només s’han de fer quan la pluviometria ens és adversa sino que ha de formar part del plantejament urbanístic, social i mediambiental de la nostra societat.
En aquesta línia, les iniciatives impulsades enguany des de l’Ajuntament tenen un doble objectiu: fer èmfasi en les actuacions individuals que ens permeten estalviar aigua a la llar a través de tallers i aprofundir en aspectes vinculats a la nostra història a través de les rutes seculars de l’aigua a la ciutat.
I és que sigui any de pluges abundants o any de sequera, l’estalvi, la racionalització i la reutilització de l’aigua ha de ser un element central del disseny de les nostres ciutats i pobles.

Aprendre del passat

El 2008 torna a ser un any de sequera. En algunes zones del país es preparen mesures per evitar les restriccions d’aigua entre la població. Una situació que a Reus –a causa de la seva llarga lluita històrica per asegurar l’obtenció i el subministrament de l’aigua- la ciutadania coneix de ben a prop.

Al llarg dels segles, les vicissituds en aquest camp han empès la ciutat a tirar endavant iniciatives novedoses que asseguressin el subministrament i la qualitat d’aquest bé escàs. La darrera d’aquestes grans decisions de ciutat va ser la creació de l’empresa municipal d’Aigües de Reus ara fa gairebé 20 anys. Durant aquest període, el grup s’ha convertit en una potent eina de gestió d’un recurs tant fugisser com vital: l’aigua.

Un instrument de gestió en permanent adequació dels seus serveis i les seves instal·lacions. El darrer exemple és la posada en marxa d’un nou laboratori a l’estació depuradora que millorarà la qualitat i permetrà ampliar la tipologia d’analítiques a realitzar. Un nou espai integrat completament amb l’entorn i amb un disseny innovador i ecològic. I sobretot un equipament que compta amb un 67% de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a mostra de la confiança i solvència dels projectes presentats per la ciutat en aquest àmbit.

En definitiva, iniciatives que han de servir-nos per continuar treballant des de l’eficàcia, la intel·ligència i la preocupació pel medi ambient en favor de la nova cultura de l’aigua. Perquè només aquells que aprenen del seu passat poden construir un futur millor per les noves generacions.

Un dissabte diferent al Pallol

Dissabte vam compartir amb membres de l'àmbit de la gent gran una tarda diferent al Pallol.

Vam poder conèixer de primera mà part de les seves preocupacions en temes com les pensions, les ajudes relacionades amb la dependència, etc...Va ser un acte emotiu on vam poder escoltar la veu de moltes persones que sovint no escoltem perduts enmig de les xifres macroeconòmiques, o debats bizantins que no parlen de la problemàtica real de moltes famílies.

El Casal de Joves inicia el camí

“El camí fa pujada i me’n vaig a peu…”, canta Serrat en una de les seves cançons sobre el camí que hem d’emprendre per crèixer i abandonar la seguretat d’allò que hem conegut. I em sembla bonic emprar aquests versos per exemplificar el recorregut que ha de fer el projecte del Casal de Joves en els propers anys. En polítiques de joventut, a Reus partim d’una situació molt modesta. Cal encetar camins com aquest del Casal de Joves que la setmana passada es va aprovar inicialment a la Junta de Govern Local. Amb un pressupost de gairebé 900.000 euros és una de les propostes principals de la recentment creada regidoria de Joventut. Més enllà de la política del totxo, el Casal és un projecte que busca donar un espai per aquestes polítiques posant al servei dels joves recursos, espai i informació. Amb el camí iniciat, la feina col·lectiva del projecte promet ser no només apassionant sino transcendent per la ciutat.

"El curro està fotut"

Enmig de la subhasta absurda de xecs encetada pel PSOE i el PP, ha passat força desapercebuda una notícia de l’Informe de la Inclusió Social 2008 de l’Obra Social de Caixa Catalunya sobre la pobresa juvenil. Aquestes dades demostren que la meitat dels joves que viuen amb els seus pares serien pobres si s’independitzessin avui.
Aquest és un dels motius pels quals el Joan Herrera ha demanat que el salari mínim interprofessional per als joves sigui de 1.000 euros enlloc dels actuals 600 euros a l’Estat espanyol. Una xifra encara molt allunyada dels 1.500 euros dels joves luxemburguesos o dels 1.400 dels irlandesos però que comença a donar respostes dignes a la situació del jovent d'avui.
La campanya per aconseguir aquest objectiu porta com a nom “El curro està fotut” i es pot consultar a la següent adreça (http://www.elblocdelcurro.cat/).