Aprendre del passat

El 2008 torna a ser un any de sequera. En algunes zones del país es preparen mesures per evitar les restriccions d’aigua entre la població. Una situació que a Reus –a causa de la seva llarga lluita històrica per asegurar l’obtenció i el subministrament de l’aigua- la ciutadania coneix de ben a prop.

Al llarg dels segles, les vicissituds en aquest camp han empès la ciutat a tirar endavant iniciatives novedoses que asseguressin el subministrament i la qualitat d’aquest bé escàs. La darrera d’aquestes grans decisions de ciutat va ser la creació de l’empresa municipal d’Aigües de Reus ara fa gairebé 20 anys. Durant aquest període, el grup s’ha convertit en una potent eina de gestió d’un recurs tant fugisser com vital: l’aigua.

Un instrument de gestió en permanent adequació dels seus serveis i les seves instal·lacions. El darrer exemple és la posada en marxa d’un nou laboratori a l’estació depuradora que millorarà la qualitat i permetrà ampliar la tipologia d’analítiques a realitzar. Un nou espai integrat completament amb l’entorn i amb un disseny innovador i ecològic. I sobretot un equipament que compta amb un 67% de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a mostra de la confiança i solvència dels projectes presentats per la ciutat en aquest àmbit.

En definitiva, iniciatives que han de servir-nos per continuar treballant des de l’eficàcia, la intel·ligència i la preocupació pel medi ambient en favor de la nova cultura de l’aigua. Perquè només aquells que aprenen del seu passat poden construir un futur millor per les noves generacions.

Un dissabte diferent al Pallol

Dissabte vam compartir amb membres de l'àmbit de la gent gran una tarda diferent al Pallol.

Vam poder conèixer de primera mà part de les seves preocupacions en temes com les pensions, les ajudes relacionades amb la dependència, etc...Va ser un acte emotiu on vam poder escoltar la veu de moltes persones que sovint no escoltem perduts enmig de les xifres macroeconòmiques, o debats bizantins que no parlen de la problemàtica real de moltes famílies.

El Casal de Joves inicia el camí

“El camí fa pujada i me’n vaig a peu…”, canta Serrat en una de les seves cançons sobre el camí que hem d’emprendre per crèixer i abandonar la seguretat d’allò que hem conegut. I em sembla bonic emprar aquests versos per exemplificar el recorregut que ha de fer el projecte del Casal de Joves en els propers anys. En polítiques de joventut, a Reus partim d’una situació molt modesta. Cal encetar camins com aquest del Casal de Joves que la setmana passada es va aprovar inicialment a la Junta de Govern Local. Amb un pressupost de gairebé 900.000 euros és una de les propostes principals de la recentment creada regidoria de Joventut. Més enllà de la política del totxo, el Casal és un projecte que busca donar un espai per aquestes polítiques posant al servei dels joves recursos, espai i informació. Amb el camí iniciat, la feina col·lectiva del projecte promet ser no només apassionant sino transcendent per la ciutat.

"El curro està fotut"

Enmig de la subhasta absurda de xecs encetada pel PSOE i el PP, ha passat força desapercebuda una notícia de l’Informe de la Inclusió Social 2008 de l’Obra Social de Caixa Catalunya sobre la pobresa juvenil. Aquestes dades demostren que la meitat dels joves que viuen amb els seus pares serien pobres si s’independitzessin avui.
Aquest és un dels motius pels quals el Joan Herrera ha demanat que el salari mínim interprofessional per als joves sigui de 1.000 euros enlloc dels actuals 600 euros a l’Estat espanyol. Una xifra encara molt allunyada dels 1.500 euros dels joves luxemburguesos o dels 1.400 dels irlandesos però que comença a donar respostes dignes a la situació del jovent d'avui.
La campanya per aconseguir aquest objectiu porta com a nom “El curro està fotut” i es pot consultar a la següent adreça (http://www.elblocdelcurro.cat/).

Una de freda i una altra de calenta

Durant uns anys, ICV va atorgar conjuntament amb l’associació ARAB els premis Taronja i Llimona que premiaven simbòlicament tant aquells espais ben adaptats per les persones amb mobilitat reduïda de la ciutat com aquells que tenien traves arquitectòniques. Es tractava d’una manera pública més o menys amable de conscienciar sobre una qüestió que afecta a un percentatge important de la ciutadania amb dificultats per realitzar accions quotidianes com anar a comprar, acompanyar la canalla a escola, etc... Gràcies a les votacions populars, edificis com el de Correus es van convertir en l’emblema d’una situació que cal millorar si volem un Reus per totes les persones. Un altre nom sempre present en el llistat dels espais llimona era l’IMAC, un edifici municipal que –és de justícia dir-ho- ha solucionat les barreres arquitectòniques i està a l’abast de totes les persones. Però com és habitual en aquests temes, no hi ha una de freda sense una altra de calenta. En la passada Cavalcalda de Reis a la ciutat vam poder veure moltes plataformes al llarg del recorregut però cap d’elles destinada a les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb un protocol d’accessibilitat d’actes públics per a tothom presentat fa uns anys també a ICV. A les portes del Carnaval, potser algú recordarà que estaria bé que la festa sigui per a tothom.

Residus i tòpics

Des de temps llunyans, la lluita entre el menut David i el gegant Goliat ha fascinat a la humanitat per resumir la pugna entre el dèbil i el fort. A vegades, però, el tòpic no respon ni de bon tros a la realitat.
Un exemple recent el tenim en les manifestacions d’un grup de l’oposició sobre la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Montserrat. Tot i que es van donar extenses explicacions tècniques en el plenari de divendres a instàncies d’un altre grup, CiU s’ha entestat en manifestar que la ubicació dels contenidors respon a les necessitats de gestionar els residus del Pallol i no a la resolució per part de l’ajuntament d’una assignatura pendent a alguns carrers estrets del centre, el bosseig. Una pràctica que intentem eliminar amb contenidors soterrats –que tenen menor impacte que els altres- i que s’han situat sense molèsties a la Plaça del Teatre o una part del mateix carrer Montserrat. Aquesta campanya porta per nom Mou els fils de l’orgànica! i té com a finalitat acabar amb el bosseig que precisament provoca brutícia i no és adequat per una ciutat que és referent comercial. Sincerament, no entenc que la resolució d’una qüestió pendent sigui motiu de queixa d’un grup –segons ells- preocupat per la cura de la ciutat i el manteniment de la via pública. No seria més incongruent per part del consistori no haver actuat en detectar la problemàtica?
Seguint la seva habitual lògica de magnificar el detall per sobre de l’interès col·lectiu, el sr. Pellicer ha oblidat interessadament part de les meves explicacions sobre el tema. Motiu pel qual em veig obligat a reiterar-les públicament: en cap cas els contenidors soterrats del C/ Montserrat donen resposta a la zona comercial del Pallol. Aquesta àrea té compactadors al nivell -1 i, per tant, no fa servir aquests recipients per la gestió dels seus residus. És també inexacte que no hi hagi cap bateria de contenidors soterrats a la zona: n’hi ha al carrer de la Presó, a l’altra part del carrer Montserrat i a la mateixa plaça del Mercadal. A la ciutat, hi ha multitud de botigues amb contenidors pròxims i fins a la data cap s’ha vist obligada a tancar. Malauradament, a alguns els resulta més llampant públicament afirmar que l’ajuntament actua per sistema sense criteri beneficiant a uns per sobre dels altres que fer pedagogia sobre la necessitat de gestionar els residus que –convé no oblidar-ho- generem tots nosaltres. I això no es pot reduir a una qüestió de vencedors i vençuts. D’aquesta manera, és com alguns pensen fomentar el civisme relacionat amb les deixalles?

S'arriba a la integració a través de la segregació?

Arran de la situació creada per la improvisada política del conseller Maragall sobre els centres per a immigrants, llegeixo a El Periódico un argument de pura lògica que ens hauria de fer pensar a tots: Si enlloc d'immigrants parléssim de pares i mares decidits a que els seus fills aprenguessin anglès on l’enviaríem primer a una escola amb altres alumnes anglesos o una classe amb altres nois catalans? La resposta és del tot evident. L’experiència ens diu que el millor sistema d’aprenentatge lingüístic és la immersió i no un sistema segregat on entren en joc altres factors. A vegades, però sembla que ens agrada fer experiments amb gasosa.

Més arguments per frenar l'actual reforma del passeig de la Boca de la Mina

D’acord amb l’anunci fet fa unes setmanes, ICV de Reus ha presentat un conjunt d’al·legacions a la primera fase del projecte d’urbanització del passeig de la Boca de la Mina que afectarà als 360 metres inicials d’aquest espai (fins la font del Lleó).

En les al·legacions presentades, la formació fa especial èmfasi en la necessitat que s’enceti –abans de formular un projecte definitiu de l’espai- un procés de reflexió i participació ciutadana obert al veïnat, a les entitats i a la ciutadania per tal que s’impliquin en el futur d’un indret tant emblemàtic de la ciutat. Així mateix, fa una crida a les persones i entitats de Reus a participar en aquest debat que proposa sigui plural i obert a tothom.

En referència als aspectes més purament mediambientals de la proposta presentada pels serveis tècnics de l’ajuntament, ICV considera que tant la pavimentació del sòl com l’enllumenat públic contemplats en el projecte actual suposaran “una transformació total de l’indret amb el risc de deixar-lo totalment irreconeixible”. En concret, el càlcul de l’enllumenat públic inclòs al projecte se situa en índexs superiors als permesos a la normativa catalana en zones peatonals amb un trànsit baix o escàs (mitjana de 25.4 lux) i la formació sol·licita que s’adaptin als nivells recomanats.

Pel que fa als arbres i vegetació del passeig, ICV reitera la necessitat de mantenir la fesonomia actual del camí conservant els plataners de manera que es preservi al màxim l’aspecte natural de l’espai. Val a dir, però, que el projecte elaborat per l’Ajuntament no contempla en cap cas afectacions per aquests arbres.

Un altra qüestió inclosa per la formació en el document d’al·legacions és l’eliminació del vial provisional que travessa actualment el passeig i que -segons sembla- es va construir mentre s’efectuaven les obres de l’avinguda del Comerç. Un vial que ICV considera actualment innecessari si es vol mantenir la continuïtat de l’espai natural del passeig.

Segons les estimacions calculades per ICV, els canvis proposats a través de les seves al·legacions representaran un estalvi ciutadà de més de 243.000 € relatius a les partides de paviment i enllumenat. Cal recordar que l’Ajuntament ha estimat en gairebé 680.000 € el projecte d’urbanització d’aquesta zona.

Un any de la conferència de ciutat

Aquesta setmana es compleix un any de la celebració de la Conferència de Ciutat de la candidatura d’ICV-EUiA al Col·legi d’Arquitectes de Reus. Per la nostra formació, aquell acte en ple cor del barri del Carme representava el punt de sortida d’una campanya intensa per les eleccions municipals. Una campanya encapçalada per un equip nou que volia “agitar” la ciutat i plantejar noves idees a l’ajuntament.

Deures fets, deures pendents

Diuen que "Any nou, vida nova". Convé però no oblidar els propòsits i les accions positives de l'any que acomiadem. En aquest sentit, el ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar -a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA- una moció d’adhesió als objectius de la Convenció Catalana contra el Canvi Climàtic. Aquesta moció podria tenir el simple objectiu de sensibilitzar sobre aquest greu problema global o podem intentar donar-li un contingut en les accions que impulsem. En aquest sentit, un repàs ràpid a la premsa de les darreres setmanes deixa excel·lents notícies pel medi ambient que van en la línia de l'esperit de la moció: la instal·lació de 200 plaques solars als dipòsits de La Pubilla i Pere Mata, la reducció del 30% dels residus del Parc de Nadal o la bona acollida de la campanya Dono, canvio, necessito que buscar donar nova utilitat a aparells que tenim a casa. Pel 2008, convé no abaixar la guàrdia. Hem d'incrementar el nombre d’actuacions municipals i ciutadanes que ens portin a l’estalvi energètic, la minimització de residus i trobar fòrmules de consum més respectuoses amb el nostre entorn. Són aquestes reflexions ben oportunes després de les últimes setmanes en les quals algunes llars han viscut una veritable disbauxa consumista vinculada amb les festes nadalenques, algunes de les quals caldria analitzar si són imprescindibles o formen part d’una cultura que convindria revisar.

Tot trepitjant terra

A la Guia d’Itineraris Rurals de Reus editada per la regidoria de Medi Ambient s’explica que la Boca de la Mina és un passeig arbrat molt popular de la ciutat on al tombant de segle XX era habitual trobar-hi a la senyora Maria. Una anciana que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font. Tot i que han passat molts anys d’aquesta estampa, aquest passeig continua essent un espai emblemàtic de la ciutat on es pot fer una bona caminada sol o acompanyat, gaudir dels ocells i el pas de les estacions i entreveure alguns masos singulars de la ciutat. Si per un debat viu s’ha caracteritzat Reus els darrers mesos ha estat per la controvèrsia sobre els espais públics i la realització d’activitats culturals, lúdiques o reivindicatives en ells. Els exemples són múltiples: els usos de la plaça del Mercadal i la Llibertat, l’emplaçament de les Barraques de Festa Major, etc…Un debat en positiu que el grup municipal d’ICV-EUiA voldria extendre a la reforma d’un espai natural com el passeig de la Boca de la Mina i a on proposaríem encetar un procés participatiu d’abast general que es podria impulsar des d’àrees com Medi Ambient i Participació i Ciutadania de l’Ajuntament. I és que per les seves característiques especials, les modificacions de la Boca de la Mina són un exemple d’actuacions on agents com les entitats ambientalistes, el veïnat de la zona,…o la ciutadania en general podrien ser veus interessades en participar en la futura definició d’aquesta zona. El plantejament d’aquest procés també hauria d’abordar l’eliminació del vial que travessa el passeig i que es va construir de manera provisional en base a unes obres properes de l’avinguda del Comerç. És evident que la ciutat creix i el temps passa. El nostre grup defensa però un desenvolupament que faci possible la millora dels espais de convivència natural sense alterar la seva essència pròpia. Intentant, tal i com va dir el poeta, respectar aquell concepte que durant segles va fer dels camins de terra vies de transmissió comercial i cultural, de llegat natural i paisagístic. Valors que en l’era de la globalització i el consum accelerat no podem –ni volem- perdre com a ciutat.

Estimats Reis d'Orient

Perdoneu la llibertat de tractament, però és que des de les vostres successives visites a casa quan era menut m’és impossible marcar distàncies protocolàries. D’altra banda, tampoc em semblaria correcte tenint en compte que penso que les monarquies –ni que siguin màgiques- són l’herència d’un passat que la nostra societat hauria d’haver superat.
Com veureu tot seguit, les peticions del meu grup per l’any 2008 són difícils de complaure perquè pretenen fer de Reus una ciutat més amable, més preocupada pel medi ambient i on la gent participi més. I aquestes propostes no es poden dur a terme si entre tots plegats no posem el nostre petit gra de sorra:

1) Una mobilitat menys basada en el vehicle privat i més en el transport públic i els itineraris en bicicleta i a peu. També que les persones amb mobilitat reduïda tinguin cada dia menys barreres per la seva integració.
2) Un Reus amb més recursos per la gent jove que vol emancipar-se i tirar endavant els seus projectes vitals.
3) Una ciutat on millori la implicació ciutadana per tal de continuar reduint els residus que generem.
4) Un Reus on no calgui esmerçar recursos per combatre les desigualtats entre els homes i les dones, entre aquells que tenen més oportunitats que els altres.
5) Una ciutat amb més zones verdes que ens permetin gaudir de la natura i preservar els valors paisagístics del nostre entorn.

Però no només tinc desitjos per la meva ciutat. Massa sovint -per no dir diàriament- veig les injustícies que hi ha també lluny de casa nostra. Vull demanar-vos que d'una vegada per totes acabeu amb la xacra de la violència (especialment envers les dones), la violació de drets humans, la cursa armamantística, la situació que viu el pròxim Orient, la desesperació de l'Àfrica i el canvi climàtic.

Pecaria d’ingenu si pensés que els desitjos es fan realitat només enunciant-los en una carta, per això des d’aquestes línies comprometo el treball del meu grup perquè durant el 2008 aquestes propostes siguin una mica menys utopia i més realitat.

Des de l'andana

La victòria del tren de la minoria versus el de la majoria. Aquest ha estat el resultat del veritable via crucis que pateixen els usuaris del tren convencional des de fa uns mesos a Catalunya. I és que per obra i desgràcia de la línia d’alta velocitat, els incidents i retards són el pa de cada dia entre els que han triat el transport ferroviari com a opció.
Els usuaris del tren de les nostres comarques encara ho tenim més complicat. A la situació actual cal sumar-hi problemàtiques històriques que arrossega el servei ferroviari del nostre territori: insuficients freqüències horàries, combois obsolets, polítiques tarifàries incongruents i pèssim servei en algunes estacions de la xarxa,…I això es nota també en les mesures adoptades aquests dies per pal·liar els efectes de la situació. Els usuaris dels Regionals no veurem descomptat ni un cèntim en el nostre bitllet, malgrat patir les conseqüències d’igual manera.
Des del meu punt de vista, la lliçó a extreure és que cal canviar el xip de manera urgent. Abandonar els projectes faraònics com el TGV i apostar per invertir en accions de quotidianietat. Si ara fa uns anys, s’hagués decidit invertir fermament en el tren de cada dia -i no en el de la minoria- els Regionals i els rodalies serien l’eix vertebral d’una nova manera de moure’ns pel nostre territori. I no estaríem condemnats a parlar d’ell dia rera dia com el germanet pobre que només té problemes i que no aporta cap solució.

Campanya reaccionària i demagògica

Em passen un comunicat de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), on critica amb arguments contundents els anuncis publicats ahir a tota plana pel RACC que tenien com a únic objectiu desinformar sobre el decret 152/2007 de la Generalitat. És a dir, el decret que ha de servir per millorar la qualitat de l'aire. Resulta decebedor que una entitat com aquesta es presti a fer demagògia amb una qüestió tant important.

Joventut, començar a fer camí

Començar un nou projecte no resulta fàcil. Calen idees, empenta i il•lusió. Molta il•lusió. Precisament factors que ens sobren per tal de tirar endavant la regidoria de Joventut, una àrea que durant massa temps ha estat poc protagonista de les polítiques municipals. Ara -començant pràcticament de zero- és moment de codecidir amb els interlocutors d’aquest àmbit quines polítiques són necessàries. Hem de passar en els propers anys d’un dèficit objectiu d’iniciatives en la matèria a posar en marxa una regidoria que sigui imparable pel que fa a la seva vitalitat. Sense aquesta participació i implicació efectiva dels agents juvenils projectes com el Casal de joves, l’oficina de l’Emancipació o l’alberg de joventut són únicament espais físics que no estan al servei de les persones. Entre tots, volem començar a fer camí.

Bicicleta oblidada al Camp de Tarragona

Falta d'hàbit, manca de carrils bici i por als accidents. Un mitjà de comunicació descriu d'aquesta manera la situació de la bicicleta als carrers del Camp de Tarragona, una radiografia globalment preocupant i sobre la que fariem bé de reflexionar. Dins d'aquest panorama, la nostra ciutat destaca com a espai millor acondicionat tot i que amb problemes greus com la manca de connexió entre els trams de carril bici existents. La reflexió global és interessant tot i que caldrà estar atents a una altra qüestió plantejada: el tema de les sancions que podria servir per desmotivar a aquells que ja tenen l'hàbit i l'apliquen amb civisme.

Casal de les Dones, feina que no es veu

Difícilment serà titular dels diaris en aquests dies però bé mereix dedicar unes línies a la tasca iniciada per l'àrea de Participació i Ciutadania per consolidar el projecte del Casal de les Dones. Precisament avui la regidora Pilar Pérez presentava les activitats pel curs que comença amb el bon sabor de boca d'unes xifres que respalden el camí encetat. Enguany s'ha doblat l'oferta de propostes i l'estudi del perfil d'usuàries del curs passat demostra que funciona la transversalitat generacional. L'any passat gairebé 200 participants amb una forquilla d'edat entre els 16 i els 83 anys. I això vol dir que la transmissió d'experiències està assegurada entre dones de diferents condicions i edats. Tant de bo que el proper 8 de març, el Casal definitiu del barri del Carme estigui més aprop de ser una realitat.

Reflexions sobre dues rodes

Fa 10 anys ICV Reus va elaborar un informe impactant: la nostra ciutat ocupava el lloc 17 en el rànquing de les 20 ciutats amb més de 50.000 habitants, pel que feia a carrils bici. Mentre ciutats com Barcelona, el Prat de Llobregat, Lleida o fins i tot la mateixa Tarragona anaven progressant en aquest índex any rera any Reus es mantenia a la cua d’aquest llistat amb 0,8 km.
Per sort –i sobretot gràcies a la insistència d’ICV i entitats de la ciutat- aquesta tendència ha anat canviant en els darrers 6 anys. Segons els indicadors de l’Agenda 21 de l’any 2006, l’Àrea de Medi Ambient recollia que existien 7,8 km de vials adequats dels quals 4,5 km estaven degudament senyalitzats. Altres dades procedents de l’àrea de Via Pública parlaven que l’any passat s’havien sumat 17 km de vials urbans adequats i senyalitzats per a la circulació de bicicletes.
Seria interessant que ara que comencem a tenir espais per aquest mitjà de transport en una ciutat especialment apta pel seu ús, iniciem un procés de pedagogia sobre la qüestió. Informant, evitant missatges contradictoris i no mostrant a aquests usuaris com a persones incíviques.

El Camp comença a tenir full de ruta!

Fa unes setmanes ja que es va presentar l'avantoprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona, un document que encara ha de rebre al·legacions d'entitats i municipis però que es pot considerar globalment un avanç. Entre els aspectes positius destacar que el document aposta per un model més depenent del transport públic i col·lectiu i posa elements per la la creació de les infraestructures necessàries per a una xarxa de rodalies al territori que contribuirà a donar resposta a les actuals necessitats de mobilitat metropolitana plantejades en el nostre entorn.
Hi ha també mancances evidents com la no inclusió explícita d’un Tramvia que connecti Tarragona, Cambrils, Salou, Vilaseca, Reus i La Canonja en el Pla de forma específica. Aquest serà un aspecte que reclamarem i defensarem amb força.
En un altre ordre de coses, destacar que l'avantprojecte inclou aspectes com ara el soterrament de la via del tren al seu pas per Reus així com l’emplaçament de l’estació de trens a la zona de Bellissens. Tots ells elements inclosos en el programa electoral d’ICV-EUiA de les passades municipals 2007, fet que demostra la seriositat i rigor dels plantejaments de la nostra formació en qüestions de futur tant importants com ara el disseny urbanístic de la ciutat, la mobilitat i la sostenibilitat.