Una de freda i una altra de calenta

Durant uns anys, ICV va atorgar conjuntament amb l’associació ARAB els premis Taronja i Llimona que premiaven simbòlicament tant aquells espais ben adaptats per les persones amb mobilitat reduïda de la ciutat com aquells que tenien traves arquitectòniques. Es tractava d’una manera pública més o menys amable de conscienciar sobre una qüestió que afecta a un percentatge important de la ciutadania amb dificultats per realitzar accions quotidianes com anar a comprar, acompanyar la canalla a escola, etc... Gràcies a les votacions populars, edificis com el de Correus es van convertir en l’emblema d’una situació que cal millorar si volem un Reus per totes les persones. Un altre nom sempre present en el llistat dels espais llimona era l’IMAC, un edifici municipal que –és de justícia dir-ho- ha solucionat les barreres arquitectòniques i està a l’abast de totes les persones. Però com és habitual en aquests temes, no hi ha una de freda sense una altra de calenta. En la passada Cavalcalda de Reis a la ciutat vam poder veure moltes plataformes al llarg del recorregut però cap d’elles destinada a les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb un protocol d’accessibilitat d’actes públics per a tothom presentat fa uns anys també a ICV. A les portes del Carnaval, potser algú recordarà que estaria bé que la festa sigui per a tothom.