Temps de bici ( i jo afegeixo: per fi!)

Manllevo el títol d'aquest post de la interessant exposició que els amics i amigues de Bicicamp van inaugurar dimarts al Casal de les Dones: Temps de bici I aprofito per fer-ne l'afegitó: per fi!. I és que la mirada nostàlgica sobre qualsevol objecte sol suscitar unanimitat i interès. Ho vam veure al debat també organitzat per Bicicamp en el que algú reclamava les bicis que s'aferraven al Carrilet i en canvi posa pals a les rodes del bicing actual. No queden pas tan lluny els temps en que alguna autoritat posava senyals de prohibició a les bicis al mateix passeig en el qual s'han tornat a pintar aquestes indicacions. I és que la nostàlgia ho aguanta tot, però també és veritat que alguns encara tenim certa memòria i sabem que per lograr que Reus sigui ciutat de bicis alguns ho hem tingut que treballar molt.

Per Sant Jordi, a la plaça

Ben acompanyat

Els rentadors ens van servir per oficialitzar la llista d'ICV-EUiA:
1. Ernest Paris; 2. Toni Puig; 3. Encarna Quirós; 4. Glòria Casafús; 5. Miguel Ángel Martínez; 6. Teresa Escoda; 7. Ramón Córdoba; 8. Pepe García Ibáñez; 9. Carmen Orive; 10. Felix Hano; 11. Teresa Vallverdú; 12. Pastori Roldán; 14. Joquim Manrubia; 15. Manolo Ruiz; 16. Josep Banet; 17. Paquita Sans; 18. Ana Molina; 19. Carlos Silvano Borda; 20. Miguel Ángel Monje; 21. Federico Ortega; 22. Antoni Oliach; 23. Rosa Just; 24. Salvador Marcos; 25. Amparo García; 26. Lluís Pau; 27. Pilar Pérez

Compromisos de llarga durada, compromisos de debò

Ahir va ser molt emotiu en la foto de família de la candidatura al Casal de les Dones poder saludar, entre d'altres, a companys i companyes de llarga trajectòria a la nostra formació. Va ser un goig poder parlar amb persones com el Pepe, l'Anton, el Ramon, la Rosa, el Toni, el Daniel i la Teresa, que tenen un compromís que ve de lluny que mantenen la seva fe amb el projecte d'ICV-EUiA.

Energia i món local

En les darreres setmanes la gravetat dels fets que està patint Japó ens demostra el desmoronament d’algunes idees relacionades amb el món de l'energia i que ens fan pensar que són necessàries altres fonts més sostenibles i inòcues. I sobretot que no hipotequin el nostre futur i salut. Tal i com demostra el pacte d'alcaldes i alcaldesses al qual es va adherir Reus el març de 2010, des del municipalisme podem contribuir a canviar aquest model. Avui la participació de més de 250 persones al Primer Congrés de Canvi Climàtic i Món Local n'era un bon exponent.
El congrés, organitzat per l’Ajuntament de Reus, l’Institut Català de l’Energia i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, se celebra amb l’objectiu de generar l’intercanvi d’experiències i de coneixements que contribueixi a fomentar polítiques eficaces de l’administració local en la gestió eficient dels recursos.
El I Congrés Canvi climàtic i món local vol ser un espai per compartir i avaluar el resultats de polítiques desenvolupades per les administracions, així com de les accions realitzades a nivell tecnològic a partir del paper actiu del municipi en la gestió de l’energia i de l’experiència en la gestió dels recursos des de l’acció municipal.
Com és habitual en les seves intervencions, la conferència inaugural d'aquest matí del Ramon Folch (Mites, realitats i servituds de l'energia) ha estat tot un plaer escoltar i ha servit per començar la feina a partir de reflexions lúcides i necessàries.

Demà, 14 d'abril

Som a tocar de Sant Jordi i com a lector són moltes les novetats editorials que m'interessen. La vigília del 14 d'abril penso que toca parlar d'un quadernet modest editat pel Casal de les dones (àrea de Participació i Ciutadania) juntament amb Cultura de l'Ajuntament. Es tracta del llibret "On és la meva infantesa?" de la companya Amparo García, que recull algunes de les seves vivències i reflexions que tenen molt a veure amb els temps convulsos que li van tocar viure i penso que és una lectura recomanada per aquells que creiem en els valors republicans, malgrat que hi hagi que ens vulgui "retallar" la memòria.

De caixes a bancs: arguments per combatre un procés que sembla imparable

"Vet aquí una vegada un país meravellós..." Amb aquestes paraules i parafrasejant un un conte de fades que pot acabar en malson ahir començaven a Mas dels Canonges els amics Daniel i Matias a explicar-nos un tema d'actualitat com és el procés de bancarització de les caixes i la posada en perill del compromís social que pot representar pel finançament de molts projectes solidaris arreu del país. Els oients vam celebrar la introducció clarivident del Daniel i alhora divertida que en base a frases públiques de Zapatero i els responsables econòmics ens mostrava com durant temps s'havia estat fent propaganda buida de contingut i eludint prendre mesures "perquè l'espanyol era el millor sistema". Impagable també el record d'aquella frase en la que ens venien que estàvem a punt de superar els italians econòmicament. Em quedo també amb el sarcasme del Daniel quan afirmava que sempre li havia semblat còmic que el president d'un banc molt important s'anomeni "botín".
De la seva banda, l'anàlisi del Matias Vives va ser molt acurat tant econòmicament com políticament. Tot i reconèixer la política errònia d'algunes caixes fent seguidisme dels bancs i la bombolla immobiliària, Vives va reivindicar el paper de les caixes que garanteixen l'estalvi popular, creen lligams territorials, tenen obra social, es caracteritzen per un govern pariticipatiu i inclouen la participació dels treballadors. El seu parlament va venir a dir que, malgrat els errors, aquest sistema és infinitament millor que es governin els bancs només tenint l'1% de les accions que és el que pot passar. A nivell polític, Vives va ser contundent reclamant un projecte nacional financer que troba a mancar en l'actual panorama català i que ens permetria, de tenir-ho, fer front a les exigències diguem-ne "arbitràries" del Banc d'Espanya. Va ser molt interessant l'exemple de Japó i com es va aconseguir sortir de la bombolla immobiliària gràcies a l'actitud valenta de l'Estat.
Com sempre, el Daniel i el Matias no van defraudar i van aportar arguments de debat, anàlisi i reflexió d'un alt nivell i rigor.

Cap de setmana a peu de carrer

Per onzè any consecutiu, aquesta setmana s'ha celebrat la Setmana Solidària que ha culminat amb el Mercat Solidari i el Sopar solidari a l'església Sant Bernat Calbó. Enguany la Setmana se centrava en la situació que pateix la illa d'Haití després del terratrèmol de 2010 i la posterior crisi sanitària. En total, aquests dos darrers actes han recaptat uns 8.000 euros que es destinaran a projectes tan necessaris al país. Aprofitant el bon temps, la gent de la candidatura d'ICV-EUiA també hem sortit al carrer a explicar les nostres propostes i sobretot a explicar que hi ha alternatives a les retallades que el Govern de la Generalitat està aplicant.

Conferència de ciutat: el treball de la gent "normal"

Ha arribat el temps en que davant de petulàncies com la d'afirmar que es farà un "govern dels millors" calgui reclamar que algú faci un "govern de la gent normal". Aquells ciutadans i ciutadanes que volen i necessiten una sanitat sense retallades, una educació no elitista pels seus fills però amb recursos suficients, un habitatge assequible, etc...Aquestes són algunes de les idees que exposarem en la Conferència de Ciutat del proper 7 d'abril al centre cívic del Carme a les 19 hores. Les propostes que exposarem formen part del treball de les persones (algunes de la coalició i altres no) que durant les darreres setmanes han treballat per confegir no sols els compromisos electorals que adoptem sino aquelles propostes (que governi qui governi) no assumirem mai. Em sembla que poques formacions de la ciutat poden dir el mateix: el que faran i el perquè i el que no faran. Ens veiem demà a la Patacada! Mentretant us deixo el vídeo del Manel que parla d'aquesta gent normal que agafa el metro, va al cine i es pren una cervesa. Gent com tu i com jo, vaja.