Memòria i poesia: en record de la II República

El passat 15 d'abril els assistents al sopar d'ICV vam tenir la sort de compartir taula i versos amb el Ramon Garcia Mateos i l'Alexis Díaz Pimienta. Una vetllada fraternal i enriquidora en la que els versos van parlar de política, sentiments i memòria. De la meva part em vaig arrencar amb aquestes Corrandes de l'exili de Pere Quart que eren oportunes per l'ocasió. Si voleu veure sencera la intervenció del poeta repentista entreu a la pàgina http://www.iniciativa.cat/reus/news/25822


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.