Dones del PSUC, un homenatge merescut

El proper dilluns es commemora el 14 d'abril, data de proclamació de la República. En aquest marc resulta especialment interessant l'exposició Les Dones del PSUC, un punt de partida sobre les biografies i les aportacions que aquestes dones van fer a les llibertats del país. Tal i com va es va explicar en l'acte de presentació allò més destacable de la mostra és reflexionar sobre els noms que no hi són. Aquelles dones anònimes sense les quals el treball polític i social del PSUC no hauria estat possible.

Tal com raja

Enmig de la festivitat de la Setmana Santa, enguany els aspectes més pedagògics del Dia Mundial de l’Aigua han passat força desapercebuts a la ciutadania en un moment en què la sequera ha convertit la gestió d’aquest recurs en tema de permanent actualitat.
Més enllà de la situació cojuntural que vivim, cal reconèixer que en la darrera dècada la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en definitiva, l’aigua és vida i alhora és un patrimoni col·lectiu a preservar per a les generacions futures. I aquestes són reflexions que no només s’han de fer quan la pluviometria ens és adversa sino que ha de formar part del plantejament urbanístic, social i mediambiental de la nostra societat.
En aquesta línia, les iniciatives impulsades enguany des de l’Ajuntament tenen un doble objectiu: fer èmfasi en les actuacions individuals que ens permeten estalviar aigua a la llar a través de tallers i aprofundir en aspectes vinculats a la nostra història a través de les rutes seculars de l’aigua a la ciutat.
I és que sigui any de pluges abundants o any de sequera, l’estalvi, la racionalització i la reutilització de l’aigua ha de ser un element central del disseny de les nostres ciutats i pobles.

Aprendre del passat

El 2008 torna a ser un any de sequera. En algunes zones del país es preparen mesures per evitar les restriccions d’aigua entre la població. Una situació que a Reus –a causa de la seva llarga lluita històrica per asegurar l’obtenció i el subministrament de l’aigua- la ciutadania coneix de ben a prop.

Al llarg dels segles, les vicissituds en aquest camp han empès la ciutat a tirar endavant iniciatives novedoses que asseguressin el subministrament i la qualitat d’aquest bé escàs. La darrera d’aquestes grans decisions de ciutat va ser la creació de l’empresa municipal d’Aigües de Reus ara fa gairebé 20 anys. Durant aquest període, el grup s’ha convertit en una potent eina de gestió d’un recurs tant fugisser com vital: l’aigua.

Un instrument de gestió en permanent adequació dels seus serveis i les seves instal·lacions. El darrer exemple és la posada en marxa d’un nou laboratori a l’estació depuradora que millorarà la qualitat i permetrà ampliar la tipologia d’analítiques a realitzar. Un nou espai integrat completament amb l’entorn i amb un disseny innovador i ecològic. I sobretot un equipament que compta amb un 67% de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a mostra de la confiança i solvència dels projectes presentats per la ciutat en aquest àmbit.

En definitiva, iniciatives que han de servir-nos per continuar treballant des de l’eficàcia, la intel·ligència i la preocupació pel medi ambient en favor de la nova cultura de l’aigua. Perquè només aquells que aprenen del seu passat poden construir un futur millor per les noves generacions.

Un dissabte diferent al Pallol

Dissabte vam compartir amb membres de l'àmbit de la gent gran una tarda diferent al Pallol.

Vam poder conèixer de primera mà part de les seves preocupacions en temes com les pensions, les ajudes relacionades amb la dependència, etc...Va ser un acte emotiu on vam poder escoltar la veu de moltes persones que sovint no escoltem perduts enmig de les xifres macroeconòmiques, o debats bizantins que no parlen de la problemàtica real de moltes famílies.

El Casal de Joves inicia el camí

“El camí fa pujada i me’n vaig a peu…”, canta Serrat en una de les seves cançons sobre el camí que hem d’emprendre per crèixer i abandonar la seguretat d’allò que hem conegut. I em sembla bonic emprar aquests versos per exemplificar el recorregut que ha de fer el projecte del Casal de Joves en els propers anys. En polítiques de joventut, a Reus partim d’una situació molt modesta. Cal encetar camins com aquest del Casal de Joves que la setmana passada es va aprovar inicialment a la Junta de Govern Local. Amb un pressupost de gairebé 900.000 euros és una de les propostes principals de la recentment creada regidoria de Joventut. Més enllà de la política del totxo, el Casal és un projecte que busca donar un espai per aquestes polítiques posant al servei dels joves recursos, espai i informació. Amb el camí iniciat, la feina col·lectiva del projecte promet ser no només apassionant sino transcendent per la ciutat.

"El curro està fotut"

Enmig de la subhasta absurda de xecs encetada pel PSOE i el PP, ha passat força desapercebuda una notícia de l’Informe de la Inclusió Social 2008 de l’Obra Social de Caixa Catalunya sobre la pobresa juvenil. Aquestes dades demostren que la meitat dels joves que viuen amb els seus pares serien pobres si s’independitzessin avui.
Aquest és un dels motius pels quals el Joan Herrera ha demanat que el salari mínim interprofessional per als joves sigui de 1.000 euros enlloc dels actuals 600 euros a l’Estat espanyol. Una xifra encara molt allunyada dels 1.500 euros dels joves luxemburguesos o dels 1.400 dels irlandesos però que comença a donar respostes dignes a la situació del jovent d'avui.
La campanya per aconseguir aquest objectiu porta com a nom “El curro està fotut” i es pot consultar a la següent adreça (http://www.elblocdelcurro.cat/).

Una de freda i una altra de calenta

Durant uns anys, ICV va atorgar conjuntament amb l’associació ARAB els premis Taronja i Llimona que premiaven simbòlicament tant aquells espais ben adaptats per les persones amb mobilitat reduïda de la ciutat com aquells que tenien traves arquitectòniques. Es tractava d’una manera pública més o menys amable de conscienciar sobre una qüestió que afecta a un percentatge important de la ciutadania amb dificultats per realitzar accions quotidianes com anar a comprar, acompanyar la canalla a escola, etc... Gràcies a les votacions populars, edificis com el de Correus es van convertir en l’emblema d’una situació que cal millorar si volem un Reus per totes les persones. Un altre nom sempre present en el llistat dels espais llimona era l’IMAC, un edifici municipal que –és de justícia dir-ho- ha solucionat les barreres arquitectòniques i està a l’abast de totes les persones. Però com és habitual en aquests temes, no hi ha una de freda sense una altra de calenta. En la passada Cavalcalda de Reis a la ciutat vam poder veure moltes plataformes al llarg del recorregut però cap d’elles destinada a les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb un protocol d’accessibilitat d’actes públics per a tothom presentat fa uns anys també a ICV. A les portes del Carnaval, potser algú recordarà que estaria bé que la festa sigui per a tothom.

Residus i tòpics

Des de temps llunyans, la lluita entre el menut David i el gegant Goliat ha fascinat a la humanitat per resumir la pugna entre el dèbil i el fort. A vegades, però, el tòpic no respon ni de bon tros a la realitat.
Un exemple recent el tenim en les manifestacions d’un grup de l’oposició sobre la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Montserrat. Tot i que es van donar extenses explicacions tècniques en el plenari de divendres a instàncies d’un altre grup, CiU s’ha entestat en manifestar que la ubicació dels contenidors respon a les necessitats de gestionar els residus del Pallol i no a la resolució per part de l’ajuntament d’una assignatura pendent a alguns carrers estrets del centre, el bosseig. Una pràctica que intentem eliminar amb contenidors soterrats –que tenen menor impacte que els altres- i que s’han situat sense molèsties a la Plaça del Teatre o una part del mateix carrer Montserrat. Aquesta campanya porta per nom Mou els fils de l’orgànica! i té com a finalitat acabar amb el bosseig que precisament provoca brutícia i no és adequat per una ciutat que és referent comercial. Sincerament, no entenc que la resolució d’una qüestió pendent sigui motiu de queixa d’un grup –segons ells- preocupat per la cura de la ciutat i el manteniment de la via pública. No seria més incongruent per part del consistori no haver actuat en detectar la problemàtica?
Seguint la seva habitual lògica de magnificar el detall per sobre de l’interès col·lectiu, el sr. Pellicer ha oblidat interessadament part de les meves explicacions sobre el tema. Motiu pel qual em veig obligat a reiterar-les públicament: en cap cas els contenidors soterrats del C/ Montserrat donen resposta a la zona comercial del Pallol. Aquesta àrea té compactadors al nivell -1 i, per tant, no fa servir aquests recipients per la gestió dels seus residus. És també inexacte que no hi hagi cap bateria de contenidors soterrats a la zona: n’hi ha al carrer de la Presó, a l’altra part del carrer Montserrat i a la mateixa plaça del Mercadal. A la ciutat, hi ha multitud de botigues amb contenidors pròxims i fins a la data cap s’ha vist obligada a tancar. Malauradament, a alguns els resulta més llampant públicament afirmar que l’ajuntament actua per sistema sense criteri beneficiant a uns per sobre dels altres que fer pedagogia sobre la necessitat de gestionar els residus que –convé no oblidar-ho- generem tots nosaltres. I això no es pot reduir a una qüestió de vencedors i vençuts. D’aquesta manera, és com alguns pensen fomentar el civisme relacionat amb les deixalles?

S'arriba a la integració a través de la segregació?

Arran de la situació creada per la improvisada política del conseller Maragall sobre els centres per a immigrants, llegeixo a El Periódico un argument de pura lògica que ens hauria de fer pensar a tots: Si enlloc d'immigrants parléssim de pares i mares decidits a que els seus fills aprenguessin anglès on l’enviaríem primer a una escola amb altres alumnes anglesos o una classe amb altres nois catalans? La resposta és del tot evident. L’experiència ens diu que el millor sistema d’aprenentatge lingüístic és la immersió i no un sistema segregat on entren en joc altres factors. A vegades, però sembla que ens agrada fer experiments amb gasosa.

Més arguments per frenar l'actual reforma del passeig de la Boca de la Mina

D’acord amb l’anunci fet fa unes setmanes, ICV de Reus ha presentat un conjunt d’al·legacions a la primera fase del projecte d’urbanització del passeig de la Boca de la Mina que afectarà als 360 metres inicials d’aquest espai (fins la font del Lleó).

En les al·legacions presentades, la formació fa especial èmfasi en la necessitat que s’enceti –abans de formular un projecte definitiu de l’espai- un procés de reflexió i participació ciutadana obert al veïnat, a les entitats i a la ciutadania per tal que s’impliquin en el futur d’un indret tant emblemàtic de la ciutat. Així mateix, fa una crida a les persones i entitats de Reus a participar en aquest debat que proposa sigui plural i obert a tothom.

En referència als aspectes més purament mediambientals de la proposta presentada pels serveis tècnics de l’ajuntament, ICV considera que tant la pavimentació del sòl com l’enllumenat públic contemplats en el projecte actual suposaran “una transformació total de l’indret amb el risc de deixar-lo totalment irreconeixible”. En concret, el càlcul de l’enllumenat públic inclòs al projecte se situa en índexs superiors als permesos a la normativa catalana en zones peatonals amb un trànsit baix o escàs (mitjana de 25.4 lux) i la formació sol·licita que s’adaptin als nivells recomanats.

Pel que fa als arbres i vegetació del passeig, ICV reitera la necessitat de mantenir la fesonomia actual del camí conservant els plataners de manera que es preservi al màxim l’aspecte natural de l’espai. Val a dir, però, que el projecte elaborat per l’Ajuntament no contempla en cap cas afectacions per aquests arbres.

Un altra qüestió inclosa per la formació en el document d’al·legacions és l’eliminació del vial provisional que travessa actualment el passeig i que -segons sembla- es va construir mentre s’efectuaven les obres de l’avinguda del Comerç. Un vial que ICV considera actualment innecessari si es vol mantenir la continuïtat de l’espai natural del passeig.

Segons les estimacions calculades per ICV, els canvis proposats a través de les seves al·legacions representaran un estalvi ciutadà de més de 243.000 € relatius a les partides de paviment i enllumenat. Cal recordar que l’Ajuntament ha estimat en gairebé 680.000 € el projecte d’urbanització d’aquesta zona.

Un any de la conferència de ciutat

Aquesta setmana es compleix un any de la celebració de la Conferència de Ciutat de la candidatura d’ICV-EUiA al Col·legi d’Arquitectes de Reus. Per la nostra formació, aquell acte en ple cor del barri del Carme representava el punt de sortida d’una campanya intensa per les eleccions municipals. Una campanya encapçalada per un equip nou que volia “agitar” la ciutat i plantejar noves idees a l’ajuntament.

Deures fets, deures pendents

Diuen que "Any nou, vida nova". Convé però no oblidar els propòsits i les accions positives de l'any que acomiadem. En aquest sentit, el ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar -a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA- una moció d’adhesió als objectius de la Convenció Catalana contra el Canvi Climàtic. Aquesta moció podria tenir el simple objectiu de sensibilitzar sobre aquest greu problema global o podem intentar donar-li un contingut en les accions que impulsem. En aquest sentit, un repàs ràpid a la premsa de les darreres setmanes deixa excel·lents notícies pel medi ambient que van en la línia de l'esperit de la moció: la instal·lació de 200 plaques solars als dipòsits de La Pubilla i Pere Mata, la reducció del 30% dels residus del Parc de Nadal o la bona acollida de la campanya Dono, canvio, necessito que buscar donar nova utilitat a aparells que tenim a casa. Pel 2008, convé no abaixar la guàrdia. Hem d'incrementar el nombre d’actuacions municipals i ciutadanes que ens portin a l’estalvi energètic, la minimització de residus i trobar fòrmules de consum més respectuoses amb el nostre entorn. Són aquestes reflexions ben oportunes després de les últimes setmanes en les quals algunes llars han viscut una veritable disbauxa consumista vinculada amb les festes nadalenques, algunes de les quals caldria analitzar si són imprescindibles o formen part d’una cultura que convindria revisar.

Tot trepitjant terra

A la Guia d’Itineraris Rurals de Reus editada per la regidoria de Medi Ambient s’explica que la Boca de la Mina és un passeig arbrat molt popular de la ciutat on al tombant de segle XX era habitual trobar-hi a la senyora Maria. Una anciana que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font. Tot i que han passat molts anys d’aquesta estampa, aquest passeig continua essent un espai emblemàtic de la ciutat on es pot fer una bona caminada sol o acompanyat, gaudir dels ocells i el pas de les estacions i entreveure alguns masos singulars de la ciutat. Si per un debat viu s’ha caracteritzat Reus els darrers mesos ha estat per la controvèrsia sobre els espais públics i la realització d’activitats culturals, lúdiques o reivindicatives en ells. Els exemples són múltiples: els usos de la plaça del Mercadal i la Llibertat, l’emplaçament de les Barraques de Festa Major, etc…Un debat en positiu que el grup municipal d’ICV-EUiA voldria extendre a la reforma d’un espai natural com el passeig de la Boca de la Mina i a on proposaríem encetar un procés participatiu d’abast general que es podria impulsar des d’àrees com Medi Ambient i Participació i Ciutadania de l’Ajuntament. I és que per les seves característiques especials, les modificacions de la Boca de la Mina són un exemple d’actuacions on agents com les entitats ambientalistes, el veïnat de la zona,…o la ciutadania en general podrien ser veus interessades en participar en la futura definició d’aquesta zona. El plantejament d’aquest procés també hauria d’abordar l’eliminació del vial que travessa el passeig i que es va construir de manera provisional en base a unes obres properes de l’avinguda del Comerç. És evident que la ciutat creix i el temps passa. El nostre grup defensa però un desenvolupament que faci possible la millora dels espais de convivència natural sense alterar la seva essència pròpia. Intentant, tal i com va dir el poeta, respectar aquell concepte que durant segles va fer dels camins de terra vies de transmissió comercial i cultural, de llegat natural i paisagístic. Valors que en l’era de la globalització i el consum accelerat no podem –ni volem- perdre com a ciutat.