Deures fets, deures pendents

Diuen que "Any nou, vida nova". Convé però no oblidar els propòsits i les accions positives de l'any que acomiadem. En aquest sentit, el ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar -a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA- una moció d’adhesió als objectius de la Convenció Catalana contra el Canvi Climàtic. Aquesta moció podria tenir el simple objectiu de sensibilitzar sobre aquest greu problema global o podem intentar donar-li un contingut en les accions que impulsem. En aquest sentit, un repàs ràpid a la premsa de les darreres setmanes deixa excel·lents notícies pel medi ambient que van en la línia de l'esperit de la moció: la instal·lació de 200 plaques solars als dipòsits de La Pubilla i Pere Mata, la reducció del 30% dels residus del Parc de Nadal o la bona acollida de la campanya Dono, canvio, necessito que buscar donar nova utilitat a aparells que tenim a casa. Pel 2008, convé no abaixar la guàrdia. Hem d'incrementar el nombre d’actuacions municipals i ciutadanes que ens portin a l’estalvi energètic, la minimització de residus i trobar fòrmules de consum més respectuoses amb el nostre entorn. Són aquestes reflexions ben oportunes després de les últimes setmanes en les quals algunes llars han viscut una veritable disbauxa consumista vinculada amb les festes nadalenques, algunes de les quals caldria analitzar si són imprescindibles o formen part d’una cultura que convindria revisar.

Tot trepitjant terra

A la Guia d’Itineraris Rurals de Reus editada per la regidoria de Medi Ambient s’explica que la Boca de la Mina és un passeig arbrat molt popular de la ciutat on al tombant de segle XX era habitual trobar-hi a la senyora Maria. Una anciana que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font. Tot i que han passat molts anys d’aquesta estampa, aquest passeig continua essent un espai emblemàtic de la ciutat on es pot fer una bona caminada sol o acompanyat, gaudir dels ocells i el pas de les estacions i entreveure alguns masos singulars de la ciutat. Si per un debat viu s’ha caracteritzat Reus els darrers mesos ha estat per la controvèrsia sobre els espais públics i la realització d’activitats culturals, lúdiques o reivindicatives en ells. Els exemples són múltiples: els usos de la plaça del Mercadal i la Llibertat, l’emplaçament de les Barraques de Festa Major, etc…Un debat en positiu que el grup municipal d’ICV-EUiA voldria extendre a la reforma d’un espai natural com el passeig de la Boca de la Mina i a on proposaríem encetar un procés participatiu d’abast general que es podria impulsar des d’àrees com Medi Ambient i Participació i Ciutadania de l’Ajuntament. I és que per les seves característiques especials, les modificacions de la Boca de la Mina són un exemple d’actuacions on agents com les entitats ambientalistes, el veïnat de la zona,…o la ciutadania en general podrien ser veus interessades en participar en la futura definició d’aquesta zona. El plantejament d’aquest procés també hauria d’abordar l’eliminació del vial que travessa el passeig i que es va construir de manera provisional en base a unes obres properes de l’avinguda del Comerç. És evident que la ciutat creix i el temps passa. El nostre grup defensa però un desenvolupament que faci possible la millora dels espais de convivència natural sense alterar la seva essència pròpia. Intentant, tal i com va dir el poeta, respectar aquell concepte que durant segles va fer dels camins de terra vies de transmissió comercial i cultural, de llegat natural i paisagístic. Valors que en l’era de la globalització i el consum accelerat no podem –ni volem- perdre com a ciutat.

Estimats Reis d'Orient

Perdoneu la llibertat de tractament, però és que des de les vostres successives visites a casa quan era menut m’és impossible marcar distàncies protocolàries. D’altra banda, tampoc em semblaria correcte tenint en compte que penso que les monarquies –ni que siguin màgiques- són l’herència d’un passat que la nostra societat hauria d’haver superat.
Com veureu tot seguit, les peticions del meu grup per l’any 2008 són difícils de complaure perquè pretenen fer de Reus una ciutat més amable, més preocupada pel medi ambient i on la gent participi més. I aquestes propostes no es poden dur a terme si entre tots plegats no posem el nostre petit gra de sorra:

1) Una mobilitat menys basada en el vehicle privat i més en el transport públic i els itineraris en bicicleta i a peu. També que les persones amb mobilitat reduïda tinguin cada dia menys barreres per la seva integració.
2) Un Reus amb més recursos per la gent jove que vol emancipar-se i tirar endavant els seus projectes vitals.
3) Una ciutat on millori la implicació ciutadana per tal de continuar reduint els residus que generem.
4) Un Reus on no calgui esmerçar recursos per combatre les desigualtats entre els homes i les dones, entre aquells que tenen més oportunitats que els altres.
5) Una ciutat amb més zones verdes que ens permetin gaudir de la natura i preservar els valors paisagístics del nostre entorn.

Però no només tinc desitjos per la meva ciutat. Massa sovint -per no dir diàriament- veig les injustícies que hi ha també lluny de casa nostra. Vull demanar-vos que d'una vegada per totes acabeu amb la xacra de la violència (especialment envers les dones), la violació de drets humans, la cursa armamantística, la situació que viu el pròxim Orient, la desesperació de l'Àfrica i el canvi climàtic.

Pecaria d’ingenu si pensés que els desitjos es fan realitat només enunciant-los en una carta, per això des d’aquestes línies comprometo el treball del meu grup perquè durant el 2008 aquestes propostes siguin una mica menys utopia i més realitat.

Des de l'andana

La victòria del tren de la minoria versus el de la majoria. Aquest ha estat el resultat del veritable via crucis que pateixen els usuaris del tren convencional des de fa uns mesos a Catalunya. I és que per obra i desgràcia de la línia d’alta velocitat, els incidents i retards són el pa de cada dia entre els que han triat el transport ferroviari com a opció.
Els usuaris del tren de les nostres comarques encara ho tenim més complicat. A la situació actual cal sumar-hi problemàtiques històriques que arrossega el servei ferroviari del nostre territori: insuficients freqüències horàries, combois obsolets, polítiques tarifàries incongruents i pèssim servei en algunes estacions de la xarxa,…I això es nota també en les mesures adoptades aquests dies per pal·liar els efectes de la situació. Els usuaris dels Regionals no veurem descomptat ni un cèntim en el nostre bitllet, malgrat patir les conseqüències d’igual manera.
Des del meu punt de vista, la lliçó a extreure és que cal canviar el xip de manera urgent. Abandonar els projectes faraònics com el TGV i apostar per invertir en accions de quotidianietat. Si ara fa uns anys, s’hagués decidit invertir fermament en el tren de cada dia -i no en el de la minoria- els Regionals i els rodalies serien l’eix vertebral d’una nova manera de moure’ns pel nostre territori. I no estaríem condemnats a parlar d’ell dia rera dia com el germanet pobre que només té problemes i que no aporta cap solució.

Campanya reaccionària i demagògica

Em passen un comunicat de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), on critica amb arguments contundents els anuncis publicats ahir a tota plana pel RACC que tenien com a únic objectiu desinformar sobre el decret 152/2007 de la Generalitat. És a dir, el decret que ha de servir per millorar la qualitat de l'aire. Resulta decebedor que una entitat com aquesta es presti a fer demagògia amb una qüestió tant important.

Joventut, començar a fer camí

Començar un nou projecte no resulta fàcil. Calen idees, empenta i il•lusió. Molta il•lusió. Precisament factors que ens sobren per tal de tirar endavant la regidoria de Joventut, una àrea que durant massa temps ha estat poc protagonista de les polítiques municipals. Ara -començant pràcticament de zero- és moment de codecidir amb els interlocutors d’aquest àmbit quines polítiques són necessàries. Hem de passar en els propers anys d’un dèficit objectiu d’iniciatives en la matèria a posar en marxa una regidoria que sigui imparable pel que fa a la seva vitalitat. Sense aquesta participació i implicació efectiva dels agents juvenils projectes com el Casal de joves, l’oficina de l’Emancipació o l’alberg de joventut són únicament espais físics que no estan al servei de les persones. Entre tots, volem començar a fer camí.

Bicicleta oblidada al Camp de Tarragona

Falta d'hàbit, manca de carrils bici i por als accidents. Un mitjà de comunicació descriu d'aquesta manera la situació de la bicicleta als carrers del Camp de Tarragona, una radiografia globalment preocupant i sobre la que fariem bé de reflexionar. Dins d'aquest panorama, la nostra ciutat destaca com a espai millor acondicionat tot i que amb problemes greus com la manca de connexió entre els trams de carril bici existents. La reflexió global és interessant tot i que caldrà estar atents a una altra qüestió plantejada: el tema de les sancions que podria servir per desmotivar a aquells que ja tenen l'hàbit i l'apliquen amb civisme.

Casal de les Dones, feina que no es veu

Difícilment serà titular dels diaris en aquests dies però bé mereix dedicar unes línies a la tasca iniciada per l'àrea de Participació i Ciutadania per consolidar el projecte del Casal de les Dones. Precisament avui la regidora Pilar Pérez presentava les activitats pel curs que comença amb el bon sabor de boca d'unes xifres que respalden el camí encetat. Enguany s'ha doblat l'oferta de propostes i l'estudi del perfil d'usuàries del curs passat demostra que funciona la transversalitat generacional. L'any passat gairebé 200 participants amb una forquilla d'edat entre els 16 i els 83 anys. I això vol dir que la transmissió d'experiències està assegurada entre dones de diferents condicions i edats. Tant de bo que el proper 8 de març, el Casal definitiu del barri del Carme estigui més aprop de ser una realitat.

Reflexions sobre dues rodes

Fa 10 anys ICV Reus va elaborar un informe impactant: la nostra ciutat ocupava el lloc 17 en el rànquing de les 20 ciutats amb més de 50.000 habitants, pel que feia a carrils bici. Mentre ciutats com Barcelona, el Prat de Llobregat, Lleida o fins i tot la mateixa Tarragona anaven progressant en aquest índex any rera any Reus es mantenia a la cua d’aquest llistat amb 0,8 km.
Per sort –i sobretot gràcies a la insistència d’ICV i entitats de la ciutat- aquesta tendència ha anat canviant en els darrers 6 anys. Segons els indicadors de l’Agenda 21 de l’any 2006, l’Àrea de Medi Ambient recollia que existien 7,8 km de vials adequats dels quals 4,5 km estaven degudament senyalitzats. Altres dades procedents de l’àrea de Via Pública parlaven que l’any passat s’havien sumat 17 km de vials urbans adequats i senyalitzats per a la circulació de bicicletes.
Seria interessant que ara que comencem a tenir espais per aquest mitjà de transport en una ciutat especialment apta pel seu ús, iniciem un procés de pedagogia sobre la qüestió. Informant, evitant missatges contradictoris i no mostrant a aquests usuaris com a persones incíviques.

El Camp comença a tenir full de ruta!

Fa unes setmanes ja que es va presentar l'avantoprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona, un document que encara ha de rebre al·legacions d'entitats i municipis però que es pot considerar globalment un avanç. Entre els aspectes positius destacar que el document aposta per un model més depenent del transport públic i col·lectiu i posa elements per la la creació de les infraestructures necessàries per a una xarxa de rodalies al territori que contribuirà a donar resposta a les actuals necessitats de mobilitat metropolitana plantejades en el nostre entorn.
Hi ha també mancances evidents com la no inclusió explícita d’un Tramvia que connecti Tarragona, Cambrils, Salou, Vilaseca, Reus i La Canonja en el Pla de forma específica. Aquest serà un aspecte que reclamarem i defensarem amb força.
En un altre ordre de coses, destacar que l'avantprojecte inclou aspectes com ara el soterrament de la via del tren al seu pas per Reus així com l’emplaçament de l’estació de trens a la zona de Bellissens. Tots ells elements inclosos en el programa electoral d’ICV-EUiA de les passades municipals 2007, fet que demostra la seriositat i rigor dels plantejaments de la nostra formació en qüestions de futur tant importants com ara el disseny urbanístic de la ciutat, la mobilitat i la sostenibilitat.

Comerç verd, comerç sa

Malgrat que les possibilitats de consum s’han ampliat extraordinàriament, cada cop tenim menys temps de disfrutar del menjar a la nostra societat. Cal, doncs, repensar la manera i els hàbits d’alimentació quotidians. Una alternativa fàcil i sana és fer servir els recursos del comerç verd: un comerç proper, amable i respectuós amb l’entorn. Per aquells convençuts de les bondats d’aquesta alimentació i aquells que el desconeixen encara, la plaça de la Llibertat ha acollit aquest dissabte la sisena edició de la mostra de Comerç Verd. Una mostra plenament arrelada a la nostra ciutat i que té com a objectiu posar a l’abast dels consumidors els establiments d’aquesta Xarxa. És a dir, els productors i distribuïdors de producte ecològic amb certificació oficial de les nostres contrades.
Però més enllà d’aquesta autèntica fira de productes on enguany han participat 25 entitats i comerços, la Mostra ha anat convertint-se cada cop més en un espai de sensibilització i reflexió sobre bones pràctiques de comerç i de consum. D’aquesta manera, enguany l’IES d’Horticultura ha realitzat sessions informatives sobre el funcionament d’un hort ecològic, espai que pot servir per animar a noves persones a conèixer aquestes pràctiques ecològiques. La pedagogia també ha tingut un racó a l’anomenada Carpa de les abelles on s’ha recordat la important contribució natural d’aquests insectes.
En suma, una experiència que ha de servir per posar-nos més fàcil l’adopció d’hàbits responsables i saludables els 365 dies de l’any.

Recollida pneumàtica: primeres dades

Durant els 3 primers mesos de funcionament, la central de recollida pneumàtica del Velòdrom ha recollit una mitjana de 32 tones de residus. La dada per si sola no diu res, però exemplifica l'èxit del nou sistema.

La pneumàtica, que per a mi són les clavegueres del s.XXI, ha estat una aposta estratègica de l'Àrea de Medi Ambient del mandat passat. El meu antecessor hi va apostar fortíssim. Els dubtes, les crítiques i els recels inicials dels veïns i comerciants, s'han transformat en suport i acceptació del sistema, un exmple que quan les coses es fan ben fetes, amb pedagogia i de forma participada, és possible l'entesa entre l'administració i la ciutadania. No em queda més que felicitar les persones que al seu dia van fer aquesta aposta, especialment en Daniel Pi, i tractar que durant el present mandat avancem en 3 aspectes:

- augmentar la capacitat de l'estació del Velòdrom (connectant el Carme, Països Catalans, Hens...)

- impulsar la construcció d'una segona central.

- zonificar en el planejament (POUM) a la resta de la ciutat.

Limitar la velocitat per disminuir la contaminació

Celebro la decisió de limitar la velocitat a totes les vies properes a BCN per tal de disminuir el nivell de contaminació de l'aire. I és que el tranport motoritzat és el principal responsable de les emissions que ens situen pel damunt del nivells de particules en suspensió desitjables per la normativa europea. I com a reflexió final comentar que la solució als problema de mobilitat passa per un transport públic eficient, de proximitat amb freqüències suficients per a fer-lo atractiu. I sobretot gestionat des del territori.

La proximitat l'eina per evitar l'esquerda

A poques setmanes d'haver près possessió veig des de l'altre costat la feina que tenim els regidors de govern. Sóc conscient però que a banda de les responsabiolitats en la gestió, el govern municipal ha de tenir un peu als despatxos i un altre al carrer. Jo al menys així ho procuro. És la manera d'escurçar les distàncies entre la ciutadania i l'Ajuntament i evitar que l'esquerda sigui més gran. Els governants necessitem d'una ciutadania crítica i sobretot interlocutors disposats a ajudar-nos, criticar-nos i fiscalitzar la nostra tasca. És en aquest sentit en el què prèn el màxim sentit la proximitat.

Cal que els arbres ens deixin veure el bosc

Visita

Dimecres 11, en qualitat de Regidor de Joventut, realitzaré una visita a les dependències de la Palma de Reus, en el marc de la jornada per a formadors en el lleure en el qual col·laborem des de la Regidoria. A la visita ens hi acompanyarà el delegat de la Generalitat en matèria de Joventut, amb qui mantindré un primer contacte per abordar els escenaris de col·laboració entre Ajuntament i Generalitat en l'impuls del Pla Local de Joventut.

La visita tindrà lloc a les 12 hores i hi haurà un contacte amb els mitjans informatius.

Jardineres

Celebro la decisió de deixar la Pl. Mercadal lliure de jardineres i recuperant la idea que damunt l'empedrat històric de la plaça no ha d'haver-hi mobiliari urbà.

El món és boig o bé nosaltres? Sempre fotem la culpa als altres

Un regidor gaudint de la festa o la qüestió dels balcons

Sembla ser que hi ha algú que no li ha agradat la meva presència al balcó de l'Ajuntament durant la diada de Sant Pere.

Per a aquells interessats a conèixer que vaig fer per Sant Pere a la tarda els diré que.

- mentre es celebrava la missa a la prioral, i molts companys meus de consistori hi assistien (la qual cosa respecto moltíssim), jo com a persona laica i agnòstica, era jugant un partit de futbol a la plaça del Baluard amb quitxalla.

- mentre es celebrava la processó i bona part del consistori desfilava en processó darrere de Sant Pere, jo era present al balcó de l'Ajuntament com a representant de la voluntat popular gaudint de la festa major que és la festa de tots.

- mentre va arribar el consistori a la plaça Mercadal, vaig baixar a peu de carrer a rebre i saludar els diferents regidores i regidors.

- quan va marxar altre cop la processó cap a Sant Pere, em vaig quedar a peu de plaça saludant diverses persones, entre elles els agents de la guardia urbana que vàren custodiar la tronada i que havien estat moltes hores a peu de plaça vigilant que ningú passés el cordó de seguretat de la tronada.

I que finalment en arribar la corporació de nou al consistori vaig assistir amb tots ells a l'espectacle del fi de festa de foc protagonitzat pels diables.

I per últim dir, que així penso seguir fent-ho en els anys successius. Que maca és la festa major de la meva ciutat...