Bicicleta oblidada al Camp de Tarragona

Falta d'hàbit, manca de carrils bici i por als accidents. Un mitjà de comunicació descriu d'aquesta manera la situació de la bicicleta als carrers del Camp de Tarragona, una radiografia globalment preocupant i sobre la que fariem bé de reflexionar. Dins d'aquest panorama, la nostra ciutat destaca com a espai millor acondicionat tot i que amb problemes greus com la manca de connexió entre els trams de carril bici existents. La reflexió global és interessant tot i que caldrà estar atents a una altra qüestió plantejada: el tema de les sancions que podria servir per desmotivar a aquells que ja tenen l'hàbit i l'apliquen amb civisme.

Casal de les Dones, feina que no es veu

Difícilment serà titular dels diaris en aquests dies però bé mereix dedicar unes línies a la tasca iniciada per l'àrea de Participació i Ciutadania per consolidar el projecte del Casal de les Dones. Precisament avui la regidora Pilar Pérez presentava les activitats pel curs que comença amb el bon sabor de boca d'unes xifres que respalden el camí encetat. Enguany s'ha doblat l'oferta de propostes i l'estudi del perfil d'usuàries del curs passat demostra que funciona la transversalitat generacional. L'any passat gairebé 200 participants amb una forquilla d'edat entre els 16 i els 83 anys. I això vol dir que la transmissió d'experiències està assegurada entre dones de diferents condicions i edats. Tant de bo que el proper 8 de març, el Casal definitiu del barri del Carme estigui més aprop de ser una realitat.

Reflexions sobre dues rodes

Fa 10 anys ICV Reus va elaborar un informe impactant: la nostra ciutat ocupava el lloc 17 en el rànquing de les 20 ciutats amb més de 50.000 habitants, pel que feia a carrils bici. Mentre ciutats com Barcelona, el Prat de Llobregat, Lleida o fins i tot la mateixa Tarragona anaven progressant en aquest índex any rera any Reus es mantenia a la cua d’aquest llistat amb 0,8 km.
Per sort –i sobretot gràcies a la insistència d’ICV i entitats de la ciutat- aquesta tendència ha anat canviant en els darrers 6 anys. Segons els indicadors de l’Agenda 21 de l’any 2006, l’Àrea de Medi Ambient recollia que existien 7,8 km de vials adequats dels quals 4,5 km estaven degudament senyalitzats. Altres dades procedents de l’àrea de Via Pública parlaven que l’any passat s’havien sumat 17 km de vials urbans adequats i senyalitzats per a la circulació de bicicletes.
Seria interessant que ara que comencem a tenir espais per aquest mitjà de transport en una ciutat especialment apta pel seu ús, iniciem un procés de pedagogia sobre la qüestió. Informant, evitant missatges contradictoris i no mostrant a aquests usuaris com a persones incíviques.

El Camp comença a tenir full de ruta!

Fa unes setmanes ja que es va presentar l'avantoprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona, un document que encara ha de rebre al·legacions d'entitats i municipis però que es pot considerar globalment un avanç. Entre els aspectes positius destacar que el document aposta per un model més depenent del transport públic i col·lectiu i posa elements per la la creació de les infraestructures necessàries per a una xarxa de rodalies al territori que contribuirà a donar resposta a les actuals necessitats de mobilitat metropolitana plantejades en el nostre entorn.
Hi ha també mancances evidents com la no inclusió explícita d’un Tramvia que connecti Tarragona, Cambrils, Salou, Vilaseca, Reus i La Canonja en el Pla de forma específica. Aquest serà un aspecte que reclamarem i defensarem amb força.
En un altre ordre de coses, destacar que l'avantprojecte inclou aspectes com ara el soterrament de la via del tren al seu pas per Reus així com l’emplaçament de l’estació de trens a la zona de Bellissens. Tots ells elements inclosos en el programa electoral d’ICV-EUiA de les passades municipals 2007, fet que demostra la seriositat i rigor dels plantejaments de la nostra formació en qüestions de futur tant importants com ara el disseny urbanístic de la ciutat, la mobilitat i la sostenibilitat.

Comerç verd, comerç sa

Malgrat que les possibilitats de consum s’han ampliat extraordinàriament, cada cop tenim menys temps de disfrutar del menjar a la nostra societat. Cal, doncs, repensar la manera i els hàbits d’alimentació quotidians. Una alternativa fàcil i sana és fer servir els recursos del comerç verd: un comerç proper, amable i respectuós amb l’entorn. Per aquells convençuts de les bondats d’aquesta alimentació i aquells que el desconeixen encara, la plaça de la Llibertat ha acollit aquest dissabte la sisena edició de la mostra de Comerç Verd. Una mostra plenament arrelada a la nostra ciutat i que té com a objectiu posar a l’abast dels consumidors els establiments d’aquesta Xarxa. És a dir, els productors i distribuïdors de producte ecològic amb certificació oficial de les nostres contrades.
Però més enllà d’aquesta autèntica fira de productes on enguany han participat 25 entitats i comerços, la Mostra ha anat convertint-se cada cop més en un espai de sensibilització i reflexió sobre bones pràctiques de comerç i de consum. D’aquesta manera, enguany l’IES d’Horticultura ha realitzat sessions informatives sobre el funcionament d’un hort ecològic, espai que pot servir per animar a noves persones a conèixer aquestes pràctiques ecològiques. La pedagogia també ha tingut un racó a l’anomenada Carpa de les abelles on s’ha recordat la important contribució natural d’aquests insectes.
En suma, una experiència que ha de servir per posar-nos més fàcil l’adopció d’hàbits responsables i saludables els 365 dies de l’any.

Recollida pneumàtica: primeres dades

Durant els 3 primers mesos de funcionament, la central de recollida pneumàtica del Velòdrom ha recollit una mitjana de 32 tones de residus. La dada per si sola no diu res, però exemplifica l'èxit del nou sistema.

La pneumàtica, que per a mi són les clavegueres del s.XXI, ha estat una aposta estratègica de l'Àrea de Medi Ambient del mandat passat. El meu antecessor hi va apostar fortíssim. Els dubtes, les crítiques i els recels inicials dels veïns i comerciants, s'han transformat en suport i acceptació del sistema, un exmple que quan les coses es fan ben fetes, amb pedagogia i de forma participada, és possible l'entesa entre l'administració i la ciutadania. No em queda més que felicitar les persones que al seu dia van fer aquesta aposta, especialment en Daniel Pi, i tractar que durant el present mandat avancem en 3 aspectes:

- augmentar la capacitat de l'estació del Velòdrom (connectant el Carme, Països Catalans, Hens...)

- impulsar la construcció d'una segona central.

- zonificar en el planejament (POUM) a la resta de la ciutat.

Limitar la velocitat per disminuir la contaminació

Celebro la decisió de limitar la velocitat a totes les vies properes a BCN per tal de disminuir el nivell de contaminació de l'aire. I és que el tranport motoritzat és el principal responsable de les emissions que ens situen pel damunt del nivells de particules en suspensió desitjables per la normativa europea. I com a reflexió final comentar que la solució als problema de mobilitat passa per un transport públic eficient, de proximitat amb freqüències suficients per a fer-lo atractiu. I sobretot gestionat des del territori.

La proximitat l'eina per evitar l'esquerda

A poques setmanes d'haver près possessió veig des de l'altre costat la feina que tenim els regidors de govern. Sóc conscient però que a banda de les responsabiolitats en la gestió, el govern municipal ha de tenir un peu als despatxos i un altre al carrer. Jo al menys així ho procuro. És la manera d'escurçar les distàncies entre la ciutadania i l'Ajuntament i evitar que l'esquerda sigui més gran. Els governants necessitem d'una ciutadania crítica i sobretot interlocutors disposats a ajudar-nos, criticar-nos i fiscalitzar la nostra tasca. És en aquest sentit en el què prèn el màxim sentit la proximitat.

Cal que els arbres ens deixin veure el bosc

Visita

Dimecres 11, en qualitat de Regidor de Joventut, realitzaré una visita a les dependències de la Palma de Reus, en el marc de la jornada per a formadors en el lleure en el qual col·laborem des de la Regidoria. A la visita ens hi acompanyarà el delegat de la Generalitat en matèria de Joventut, amb qui mantindré un primer contacte per abordar els escenaris de col·laboració entre Ajuntament i Generalitat en l'impuls del Pla Local de Joventut.

La visita tindrà lloc a les 12 hores i hi haurà un contacte amb els mitjans informatius.

Jardineres

Celebro la decisió de deixar la Pl. Mercadal lliure de jardineres i recuperant la idea que damunt l'empedrat històric de la plaça no ha d'haver-hi mobiliari urbà.

El món és boig o bé nosaltres? Sempre fotem la culpa als altres

Un regidor gaudint de la festa o la qüestió dels balcons

Sembla ser que hi ha algú que no li ha agradat la meva presència al balcó de l'Ajuntament durant la diada de Sant Pere.

Per a aquells interessats a conèixer que vaig fer per Sant Pere a la tarda els diré que.

- mentre es celebrava la missa a la prioral, i molts companys meus de consistori hi assistien (la qual cosa respecto moltíssim), jo com a persona laica i agnòstica, era jugant un partit de futbol a la plaça del Baluard amb quitxalla.

- mentre es celebrava la processó i bona part del consistori desfilava en processó darrere de Sant Pere, jo era present al balcó de l'Ajuntament com a representant de la voluntat popular gaudint de la festa major que és la festa de tots.

- mentre va arribar el consistori a la plaça Mercadal, vaig baixar a peu de carrer a rebre i saludar els diferents regidores i regidors.

- quan va marxar altre cop la processó cap a Sant Pere, em vaig quedar a peu de plaça saludant diverses persones, entre elles els agents de la guardia urbana que vàren custodiar la tronada i que havien estat moltes hores a peu de plaça vigilant que ningú passés el cordó de seguretat de la tronada.

I que finalment en arribar la corporació de nou al consistori vaig assistir amb tots ells a l'espectacle del fi de festa de foc protagonitzat pels diables.

I per últim dir, que així penso seguir fent-ho en els anys successius. Que maca és la festa major de la meva ciutat...

Acord de govern a Reus: PSC+ERC+ICV-EUiA, una bona suma

Escric aquestes paraules després de la reedició del pacte de progrés a la ciutat de Reus entre PSC, ERC i ICV-EUiA.

Estic molt content de l'acord al què hem arribat. Un acord que permet a ICV-EUiA poder tirar endavant les seves propostes de participació i proximitat.

Gestionarem l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat (Ernest París), una Àrea de nova creació, Participació i Ciutadania (Pilar Pérez) i la regidoria de Joventut (Ernest París).

Però sobretot hem sentat les bases perquè aquest Govern, sigui el de totes les reusenques i reusencs.

A tots els què ho heu fet possible, us vull dir des de l'emoció, MOLTES GRÀCIES.

L'assemblea d'ICV-EUiA autoritza els negociadors a tancar el pacte de govern

Les assemblees d'ICV i EUiA, han autoritzat l'equip negociador de la coalició a seguir avançant en les negocicacions per tancar un acord de govern amb PSC i ERC. La militància ha fet confiança a l'equip negociador amb un suport del 100 %.

El blog estarà uns dies aturat. Estem negociant

La política no és el joc de les cadires

Reflexió a l'entorn del dia mundial del Medi Ambient

Una mobilitat que ens permeti prescindir del cotxe, energia que no contamini per produir calor i electricitat, la protecció de les zones agrícoles de major interès per no dependre del menjar procedent de zones llunyanes, la creació d’uns serveis socials que permetin afrontar el repte des de la solidaritat en comptes de fer-ho des de la competència,…Lluny de la utopia, són aquestes propostes que podem triar en el nostre dia a dia per contribuir a un o altre model de ciutat: més sostenible o més allunyada del compromís amb el medi ambient. I és que quan parlem avui de medi ambient estem parlant inevitablement de canvi climàtic, un dels màxims reptes socials d’aquest segle XXI. En multitud d’ocasions es cau en l’error de pensar que el canvi climàtic es tracta d’una situació que s’ha de solucionar des de dalt cap a baix, sense que nosaltres posem res de la nostra part. No és així. El paper que juguin les ciutats i pobles en els propers anys pot ser cabdal per caminar cap a una societat preparada per afrontar els canvis o miop davant els reptes pendents. Reus no és una excepció en aquest context. El que fem en els propers anys marcarà –i molt- el futur de la nostra ciutat i de la seva població. Per això, avui és el moment de triar: continuar mantenint antics esquemes més propis del desarrollisme o continuar impulsant des dels àmbits de gestió mesures destinades a frenar el canvi climàtic. Des d’ICV estem convençuts que l’aposta estratègica és claríssima: cal mantenir i augmentar la política de nova cultura de l’aigua i la sensibilització per evitar el malbaratament d’aquest recurs, s’ha de repensar el creixement desorbitat del terme tot mantenint l’espai de natura i agrícola, s’ha d’intensificar la producció d’energia que doni resposta a la demanda plantejada, la política de residus ha de tendir cada cop més a la reutilització dels béns,… Tots aquests són arguments que no tenen únicament una lògica ambiental. Si es prefereix cal pensar que econòmicament cada euro que invertim ara en tecnologia neta pot estalviar fins a 100 euros d'aquí a 30 anys per pal·liar els efectes del clima. És evident que queda molt camí per recórrer i que la cursa ha començat ja. Cal, doncs, que ens preparem per disputar-la en les millors condicions possibles.

Negociacions

Estem explorant les condicions per a la negociació d'un nou pacte de progrés a la ciutat de Reus, a partir del reequilibri polític i la nova correlació de forces.