Tal com raja

Enmig de la festivitat de la Setmana Santa, enguany els aspectes més pedagògics del Dia Mundial de l’Aigua han passat força desapercebuts a la ciutadania en un moment en què la sequera ha convertit la gestió d’aquest recurs en tema de permanent actualitat.
Més enllà de la situació cojuntural que vivim, cal reconèixer que en la darrera dècada la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en definitiva, l’aigua és vida i alhora és un patrimoni col·lectiu a preservar per a les generacions futures. I aquestes són reflexions que no només s’han de fer quan la pluviometria ens és adversa sino que ha de formar part del plantejament urbanístic, social i mediambiental de la nostra societat.
En aquesta línia, les iniciatives impulsades enguany des de l’Ajuntament tenen un doble objectiu: fer èmfasi en les actuacions individuals que ens permeten estalviar aigua a la llar a través de tallers i aprofundir en aspectes vinculats a la nostra història a través de les rutes seculars de l’aigua a la ciutat.
I és que sigui any de pluges abundants o any de sequera, l’estalvi, la racionalització i la reutilització de l’aigua ha de ser un element central del disseny de les nostres ciutats i pobles.