Una de freda i una altra de calenta

Durant uns anys, ICV va atorgar conjuntament amb l’associació ARAB els premis Taronja i Llimona que premiaven simbòlicament tant aquells espais ben adaptats per les persones amb mobilitat reduïda de la ciutat com aquells que tenien traves arquitectòniques. Es tractava d’una manera pública més o menys amable de conscienciar sobre una qüestió que afecta a un percentatge important de la ciutadania amb dificultats per realitzar accions quotidianes com anar a comprar, acompanyar la canalla a escola, etc... Gràcies a les votacions populars, edificis com el de Correus es van convertir en l’emblema d’una situació que cal millorar si volem un Reus per totes les persones. Un altre nom sempre present en el llistat dels espais llimona era l’IMAC, un edifici municipal que –és de justícia dir-ho- ha solucionat les barreres arquitectòniques i està a l’abast de totes les persones. Però com és habitual en aquests temes, no hi ha una de freda sense una altra de calenta. En la passada Cavalcalda de Reis a la ciutat vam poder veure moltes plataformes al llarg del recorregut però cap d’elles destinada a les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb un protocol d’accessibilitat d’actes públics per a tothom presentat fa uns anys també a ICV. A les portes del Carnaval, potser algú recordarà que estaria bé que la festa sigui per a tothom.

Residus i tòpics

Des de temps llunyans, la lluita entre el menut David i el gegant Goliat ha fascinat a la humanitat per resumir la pugna entre el dèbil i el fort. A vegades, però, el tòpic no respon ni de bon tros a la realitat.
Un exemple recent el tenim en les manifestacions d’un grup de l’oposició sobre la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Montserrat. Tot i que es van donar extenses explicacions tècniques en el plenari de divendres a instàncies d’un altre grup, CiU s’ha entestat en manifestar que la ubicació dels contenidors respon a les necessitats de gestionar els residus del Pallol i no a la resolució per part de l’ajuntament d’una assignatura pendent a alguns carrers estrets del centre, el bosseig. Una pràctica que intentem eliminar amb contenidors soterrats –que tenen menor impacte que els altres- i que s’han situat sense molèsties a la Plaça del Teatre o una part del mateix carrer Montserrat. Aquesta campanya porta per nom Mou els fils de l’orgànica! i té com a finalitat acabar amb el bosseig que precisament provoca brutícia i no és adequat per una ciutat que és referent comercial. Sincerament, no entenc que la resolució d’una qüestió pendent sigui motiu de queixa d’un grup –segons ells- preocupat per la cura de la ciutat i el manteniment de la via pública. No seria més incongruent per part del consistori no haver actuat en detectar la problemàtica?
Seguint la seva habitual lògica de magnificar el detall per sobre de l’interès col·lectiu, el sr. Pellicer ha oblidat interessadament part de les meves explicacions sobre el tema. Motiu pel qual em veig obligat a reiterar-les públicament: en cap cas els contenidors soterrats del C/ Montserrat donen resposta a la zona comercial del Pallol. Aquesta àrea té compactadors al nivell -1 i, per tant, no fa servir aquests recipients per la gestió dels seus residus. És també inexacte que no hi hagi cap bateria de contenidors soterrats a la zona: n’hi ha al carrer de la Presó, a l’altra part del carrer Montserrat i a la mateixa plaça del Mercadal. A la ciutat, hi ha multitud de botigues amb contenidors pròxims i fins a la data cap s’ha vist obligada a tancar. Malauradament, a alguns els resulta més llampant públicament afirmar que l’ajuntament actua per sistema sense criteri beneficiant a uns per sobre dels altres que fer pedagogia sobre la necessitat de gestionar els residus que –convé no oblidar-ho- generem tots nosaltres. I això no es pot reduir a una qüestió de vencedors i vençuts. D’aquesta manera, és com alguns pensen fomentar el civisme relacionat amb les deixalles?

S'arriba a la integració a través de la segregació?

Arran de la situació creada per la improvisada política del conseller Maragall sobre els centres per a immigrants, llegeixo a El Periódico un argument de pura lògica que ens hauria de fer pensar a tots: Si enlloc d'immigrants parléssim de pares i mares decidits a que els seus fills aprenguessin anglès on l’enviaríem primer a una escola amb altres alumnes anglesos o una classe amb altres nois catalans? La resposta és del tot evident. L’experiència ens diu que el millor sistema d’aprenentatge lingüístic és la immersió i no un sistema segregat on entren en joc altres factors. A vegades, però sembla que ens agrada fer experiments amb gasosa.

Més arguments per frenar l'actual reforma del passeig de la Boca de la Mina

D’acord amb l’anunci fet fa unes setmanes, ICV de Reus ha presentat un conjunt d’al·legacions a la primera fase del projecte d’urbanització del passeig de la Boca de la Mina que afectarà als 360 metres inicials d’aquest espai (fins la font del Lleó).

En les al·legacions presentades, la formació fa especial èmfasi en la necessitat que s’enceti –abans de formular un projecte definitiu de l’espai- un procés de reflexió i participació ciutadana obert al veïnat, a les entitats i a la ciutadania per tal que s’impliquin en el futur d’un indret tant emblemàtic de la ciutat. Així mateix, fa una crida a les persones i entitats de Reus a participar en aquest debat que proposa sigui plural i obert a tothom.

En referència als aspectes més purament mediambientals de la proposta presentada pels serveis tècnics de l’ajuntament, ICV considera que tant la pavimentació del sòl com l’enllumenat públic contemplats en el projecte actual suposaran “una transformació total de l’indret amb el risc de deixar-lo totalment irreconeixible”. En concret, el càlcul de l’enllumenat públic inclòs al projecte se situa en índexs superiors als permesos a la normativa catalana en zones peatonals amb un trànsit baix o escàs (mitjana de 25.4 lux) i la formació sol·licita que s’adaptin als nivells recomanats.

Pel que fa als arbres i vegetació del passeig, ICV reitera la necessitat de mantenir la fesonomia actual del camí conservant els plataners de manera que es preservi al màxim l’aspecte natural de l’espai. Val a dir, però, que el projecte elaborat per l’Ajuntament no contempla en cap cas afectacions per aquests arbres.

Un altra qüestió inclosa per la formació en el document d’al·legacions és l’eliminació del vial provisional que travessa actualment el passeig i que -segons sembla- es va construir mentre s’efectuaven les obres de l’avinguda del Comerç. Un vial que ICV considera actualment innecessari si es vol mantenir la continuïtat de l’espai natural del passeig.

Segons les estimacions calculades per ICV, els canvis proposats a través de les seves al·legacions representaran un estalvi ciutadà de més de 243.000 € relatius a les partides de paviment i enllumenat. Cal recordar que l’Ajuntament ha estimat en gairebé 680.000 € el projecte d’urbanització d’aquesta zona.

Un any de la conferència de ciutat

Aquesta setmana es compleix un any de la celebració de la Conferència de Ciutat de la candidatura d’ICV-EUiA al Col·legi d’Arquitectes de Reus. Per la nostra formació, aquell acte en ple cor del barri del Carme representava el punt de sortida d’una campanya intensa per les eleccions municipals. Una campanya encapçalada per un equip nou que volia “agitar” la ciutat i plantejar noves idees a l’ajuntament.

Deures fets, deures pendents

Diuen que "Any nou, vida nova". Convé però no oblidar els propòsits i les accions positives de l'any que acomiadem. En aquest sentit, el ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar -a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA- una moció d’adhesió als objectius de la Convenció Catalana contra el Canvi Climàtic. Aquesta moció podria tenir el simple objectiu de sensibilitzar sobre aquest greu problema global o podem intentar donar-li un contingut en les accions que impulsem. En aquest sentit, un repàs ràpid a la premsa de les darreres setmanes deixa excel·lents notícies pel medi ambient que van en la línia de l'esperit de la moció: la instal·lació de 200 plaques solars als dipòsits de La Pubilla i Pere Mata, la reducció del 30% dels residus del Parc de Nadal o la bona acollida de la campanya Dono, canvio, necessito que buscar donar nova utilitat a aparells que tenim a casa. Pel 2008, convé no abaixar la guàrdia. Hem d'incrementar el nombre d’actuacions municipals i ciutadanes que ens portin a l’estalvi energètic, la minimització de residus i trobar fòrmules de consum més respectuoses amb el nostre entorn. Són aquestes reflexions ben oportunes després de les últimes setmanes en les quals algunes llars han viscut una veritable disbauxa consumista vinculada amb les festes nadalenques, algunes de les quals caldria analitzar si són imprescindibles o formen part d’una cultura que convindria revisar.

Tot trepitjant terra

A la Guia d’Itineraris Rurals de Reus editada per la regidoria de Medi Ambient s’explica que la Boca de la Mina és un passeig arbrat molt popular de la ciutat on al tombant de segle XX era habitual trobar-hi a la senyora Maria. Una anciana que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font. Tot i que han passat molts anys d’aquesta estampa, aquest passeig continua essent un espai emblemàtic de la ciutat on es pot fer una bona caminada sol o acompanyat, gaudir dels ocells i el pas de les estacions i entreveure alguns masos singulars de la ciutat. Si per un debat viu s’ha caracteritzat Reus els darrers mesos ha estat per la controvèrsia sobre els espais públics i la realització d’activitats culturals, lúdiques o reivindicatives en ells. Els exemples són múltiples: els usos de la plaça del Mercadal i la Llibertat, l’emplaçament de les Barraques de Festa Major, etc…Un debat en positiu que el grup municipal d’ICV-EUiA voldria extendre a la reforma d’un espai natural com el passeig de la Boca de la Mina i a on proposaríem encetar un procés participatiu d’abast general que es podria impulsar des d’àrees com Medi Ambient i Participació i Ciutadania de l’Ajuntament. I és que per les seves característiques especials, les modificacions de la Boca de la Mina són un exemple d’actuacions on agents com les entitats ambientalistes, el veïnat de la zona,…o la ciutadania en general podrien ser veus interessades en participar en la futura definició d’aquesta zona. El plantejament d’aquest procés també hauria d’abordar l’eliminació del vial que travessa el passeig i que es va construir de manera provisional en base a unes obres properes de l’avinguda del Comerç. És evident que la ciutat creix i el temps passa. El nostre grup defensa però un desenvolupament que faci possible la millora dels espais de convivència natural sense alterar la seva essència pròpia. Intentant, tal i com va dir el poeta, respectar aquell concepte que durant segles va fer dels camins de terra vies de transmissió comercial i cultural, de llegat natural i paisagístic. Valors que en l’era de la globalització i el consum accelerat no podem –ni volem- perdre com a ciutat.