“No paguen la seguretat social”, “no es volen integrar”, “s’emporten tots els ajuts socials”, “els donen pisos de protecció oficial”… Aquests són alguns dels tòpics equivocats sobre els quals sovint es construeixen opinions sobre el fenomen de la immigració que fomenten el racisme social i que alimenten una percepció que en absolut té a veure amb la realitat.
Les dades ens diuen que a Catalunya el nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social era de 250.383, fa 12 mesos. Això vol dir que del total de treballadors afiliats al Règim General i de treballadors autònoms (2.998.279 treballadors), el 8% són estrangers.
Les polítiques socials es fonamenten en un criteri d'accés igualitari, és a dir, en igualtat de condicions i d'oportunitats per a tothom, segons nivells de renda. Les dades del Dept. de Benestar i Família de la Generalitat, diuen que el total de persones ateses als Serveis Socials d'Atenció Primària (CAP) l'any 2003 va ésser de 620.078, de les quals 60.715 d'origen estranger, és a dir el 9'8%, i dels ajuts per a famílies amb fills de 0 a 3 anys durant l’any 2004, el total de persones que van rebre ajuts d'aquest tipus fou de 229.739, dels quals 34.596 eren d'origen estranger ( el 15%).
En habitatge, es té la percepció que els pisos de protecció oficial són majoritàriament per als immigrants. Les dades d’Adigsa del 2004 parlen que d’un total de 463 pisos de protecció oficial lliurats, 49 varen ésser adjudicats a persones d'origen estranger, o sia un 10'58 %.
Fa uns dies a Reus hi havia qui sol·licitava moratòries en locutoris regentats per immigrants, sense tenir en compte que les llicències d’activitat no s’atorguen per criteris de nacionalitat sinó pel compliment de normativa. Més tòpics que no duen enlloc.
Les dades ens diuen que a Catalunya el nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social era de 250.383, fa 12 mesos. Això vol dir que del total de treballadors afiliats al Règim General i de treballadors autònoms (2.998.279 treballadors), el 8% són estrangers.
Les polítiques socials es fonamenten en un criteri d'accés igualitari, és a dir, en igualtat de condicions i d'oportunitats per a tothom, segons nivells de renda. Les dades del Dept. de Benestar i Família de la Generalitat, diuen que el total de persones ateses als Serveis Socials d'Atenció Primària (CAP) l'any 2003 va ésser de 620.078, de les quals 60.715 d'origen estranger, és a dir el 9'8%, i dels ajuts per a famílies amb fills de 0 a 3 anys durant l’any 2004, el total de persones que van rebre ajuts d'aquest tipus fou de 229.739, dels quals 34.596 eren d'origen estranger ( el 15%).
En habitatge, es té la percepció que els pisos de protecció oficial són majoritàriament per als immigrants. Les dades d’Adigsa del 2004 parlen que d’un total de 463 pisos de protecció oficial lliurats, 49 varen ésser adjudicats a persones d'origen estranger, o sia un 10'58 %.
Fa uns dies a Reus hi havia qui sol·licitava moratòries en locutoris regentats per immigrants, sense tenir en compte que les llicències d’activitat no s’atorguen per criteris de nacionalitat sinó pel compliment de normativa. Més tòpics que no duen enlloc.
1 comentario:
ADIGSA, ADMINISTRACIÓ, PROMOCIÓ I GESTIÓ, S.A. la versión para la GENERALITAT de aquella FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCIONES S.A., franquista, con el monopolio de las obras públicas y limpieza de Barcelona, o el ARTE de la MORDIDA, del 3 al 20%.
Por Rafael del Barco Carreras.
Sin las molestas licitaciones, se gasta lo que haga falta, y a cargo de los contratistas, subcontratistas o autónomos LA DENTELLADA (impuesto revolucionario, raquet mafioso, chantaje, o aceptado y generalizado método de trabajo entre los amiguetes que se reparten el pastel). Pero eso lo sabía el acusador MARAGALL desde que de joven, al lado de su jefe PORCIOLES, Fomento y el Ayuntamiento formaban uña y carne, con jefes cobrando de ambos, y aun hoy en día que aquel monopolio se diluyó en fusiones y competencia, alguno sigue cobrando de extrañas sociedades. Pero a mí, que Serra y Maragall consiguieron encarcelar tres años preventivo (tiempo en que sus socialistas exprimían a Javier de la Rosa, al estilo FILESA, supongo) y condenado a esos tres años por encubrir y conocer la procedencia ilícita del dinero de Antonio de la Rosa, se me ocurren varios dilemas. Primero que los OCHO acusados estén en libertad, o los jueces, o fiscales, prevaricaron conmigo o con estos, acusados de varios delitos mucho más graves que los míos, los mismos, y alguno más, que en mi caso se condenó a Bruna, 23 años. Que su JEFE O CAPO JORDI PUJOL no conociera la inmensa cantidad de dinero con que se financiaban sus hombres y partido, librándose al estilo de la Banca Catalana, donde solo se procesó y condenó a su cuadrilla (sin cárcel, por supuesto), casi los mismos acusados por el Institut Catalá de Finanças al conceder y concederse avales y créditos a empresas quebradas vinculadas a Banca Catalana (caso sobreseído). Que el ex FISCAL VITALICIO MENA no le acusara. Un Fiscal Jefe especialista en “AISLAR” los grandes casos, “caso aislado, nos temimos una generalización”, declaró a la prensa cuando los chantajes del juez LUIS PASCUAL ESTEVILL y JUAN PIQUÉ VIDAL. Caso aislado y reducido, excluyendo, por ejemplo, al gran catedrático Rafael Jiménez de Parga, obligando su procesamiento EL SUPREMO. Y por no alargarme, que la AUDIENCIA DE BARCELONA, ahora, 2007, ordene al juez de instrucción reabrir el sumario para incorporar las valoraciones de varias fincas, cuando a mí me negaron peritar las aportadas por el CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, negándose ampliar la denuncia de 1.200 a los 10.000 millones del desfalco. Y lo curioso que uno de los magistrados que me condenaron es ahora el Presidente de una Audiencia, José Luis Barrera Cogollos, ¡qué no sabrá él de todo el engrudo barcerlonés!, que parece luchar realmente contra la corrupción obligando investigar, o simplemente revocando la práctica libertad de Piqué Vidal.
Ver www.lagrancorrupcion.com
Publicar un comentario