D'esquerres i ecologista de debò

El debat de la tele

2011-05-15T12:02:00.000-07:00

Si per alguna cosa existeixen les campanyes electorals és per la confrontació de diferents programes electorals. No és de rebut que les formacions sobretot les que gasten tan recursos en qüestions superficials aquests dies s'escudin amb excuses per no debatre amb els contrincants. Per aquest motiu em va sorprendre l'actitud superba de la candidata popular al debat de Canal Reus TV en la que reiteradament em va acusar de no escoltar (quan realment la que es tancava al debat era ella) i dient textualment que amb mi no volia debatre el seu programa electoral. Em sembla que la ciutadania no mereix una representant que se senti amb la veritat absoluta i que tingui por a debatre, ni que sigui amb algú amb posicionaments tan diferents com els que amb humitat i pedagogia defensa ICV-EUiA.

300.000 persones diuen prou a les retallades a Barcelona

2011-05-14T06:40:00.000-07:00

Després que fa uns dies 8.000 persones es manifestesin a Tarragona contra les retallades, avui 300.000 persones han dit prou a Barcelona.

Fukushima a Ascó? Els candidats del Camp diem "No, gràcies"

2011-05-10T04:36:00.001-07:00

!Que noche la de aquel día!

2011-05-10T03:44:00.000-07:00

Tothom ho sap. El nostre estil no és fer actes grandiloqüents ni campanyes de fer volar coloms. La nostra manera d'actuar és arribar a acords, signar-los públicament i complir-los i passar comptes amb la ciutadania. Zero secretismes i estratègies. Som transparents. Hi ha qui treu punxa d'això i parla de la senzillesa dels nostres actes, de la familiaritat en el seu plantejament. I això és negatiu? Ahir de nou, al teatre Bràvium van estar acompanyats de companys i companyes que lluiten en el seu dia a dia, de bona gent. Gràcies de nou a tots i a totes i endavant que queda molta feina per fer i tot és possible.

Tot pedalant

2011-05-08T13:00:00.000-07:00

La gent el nostre capital: Gràcies companys i companyes

2011-05-06T06:32:00.000-07:00

Qualsevol persona que es dediqui al servei públic, a la política, ha de tenir clar que és un simple representant que treballa per aconseguir uns fins col·lectius. És sobretot una tasca de servei en el que l'individu passa a segon pla i la fita és assolir l'interès general. La campanya electoral mostra de manera molt visual que sense la suma de col·laboracions, aportacions i esforços col·lectius una candidatura no s'aixeca. De nou ahir en vam tenir un exemple amb el suport de molts companys i companyes que van col·laborar perquè aquesta campanya estigués enllestida i que han aportat escalf, ànims, treball i ajuda als candidats d'ICV-EUiA per encarar aquests dies intensos en activitat. Gràcies a tots ells i elles! I per extensió, gràcies a totes les persones anònimes de tots els partits que defensen des de les idees uns objectius que creuen poden millorar l'espai que compartim.
Malgrat que hi hagi algun incrèdul em provoca tristesa avui llegir les declaracions d'una persona que teòricament estava dedicada a aquest fi noble de treballar pel seu poble (per cert durant una etapa ben llarga de temps) i que es queda amb les amargues engrunes de la venjança i el falsejament de la realitat. Quina llàstima!

Dies intensos

2011-05-06T03:33:00.001-07:00

Consell d'Infants: reunió amb els delegats de demà

2011-05-03T04:30:00.000-07:00

Aquest matí hem celebrat una nova audiència pública del Consell d'Infants. Enguany els temes de reflexió i debat que han treballat durant l'any els infants han estat el joc net a l'esport. Més enllà de la qüestió precisa treballada, estic convençut que tots els assistents (pares, mates i mestres) estaran satisfets del procés: el treball col·lectiu d'un curs en que han après a treballar temes, a buscar consensos i a decidir de manera conjunta. Una mica el que passa a l'ajuntament en el que els representants asseguts als escons som una mena de delegats de classe que intentem treballar, pactar i buscar consensos sobre els temes de ciutadania. Als escons dels regidors també es respirava un cert ambient de final de curs, personalment estic molt satisfet de la feina que hem pogut desenvolupar en aquests anys...Però avui el protagonisme havia de ser pels nens i nenes que ens han recordat el valor del joc net. Espero que tothom hagi pres nota....

...I uns homes creixien, un exèrcit negre, que brotava lentament en els solcs..

2011-05-01T07:53:00.001-07:00

"...I uns homes creixien, un exèrcit negre, que brotava lentament en els solcs i que granava per a les collites del segle futur, la germinació del qual faria esclatar molt aviat la terra". D'aquesta manera acaba Germinal de Zola, una lectura de ficció imprescindible per entendre part del naixement dels moviments obrers del segle XIX i que evoca les esperances d'un moment històric determinat.
Aquestes setmanes estic rellegint també el llibre del Joan Herrera Economia i ecologia que mostra de manera molt encertada que les crisis actuals, les del segle XXI, són també de sostenibilitat, malgrat que hagi qui ens vol intoxicar. Això ve a tomb de la presentació l'altre dia de les propostes per Reus que vaig fer a la Cambra de Comerç de Reus i en la qual no vaig poder estar de recordar que el cementiri nuclear a Ascó no és només una injustícia territorial sino també una mala opció des d'un punt de vista econòmic. Deixo a banda el perill que representa com hem pogut veure amb la nova contaminació que ha tingut lloc a Ascó aquests dies de nou.Aquest ha estat també el cap de setmana en el que molts hem tornat a sortir al carrer en motiu de l'1 de maig. Enguany com a prèvia a les mobilitzacions que es faran la setmana vinent específicament sobre les retallades en sanitat, ensenyament,... que està fent el mal anomenat "govern dels millors" de CiU. A la manifestació de Tarragona els membres de la llista de Reus hem tingut una forta presència començant pels companys Toni Puig i Encarna Quirós que treballen quotidianament en el món sindical.

Temps de bici ( i jo afegeixo: per fi!)

2011-04-28T07:47:00.000-07:00

Manllevo el títol d'aquest post de la interessant exposició que els amics i amigues de Bicicamp van inaugurar dimarts al Casal de les Dones: Temps de bici I aprofito per fer-ne l'afegitó: per fi!. I és que la mirada nostàlgica sobre qualsevol objecte sol suscitar unanimitat i interès. Ho vam veure al debat també organitzat per Bicicamp en el que algú reclamava les bicis que s'aferraven al Carrilet i en canvi posa pals a les rodes del bicing actual. No queden pas tan lluny els temps en que alguna autoritat posava senyals de prohibició a les bicis al mateix passeig en el qual s'han tornat a pintar aquestes indicacions. I és que la nostàlgia ho aguanta tot, però també és veritat que alguns encara tenim certa memòria i sabem que per lograr que Reus sigui ciutat de bicis alguns ho hem tingut que treballar molt.

Per Sant Jordi, a la plaça

2011-04-26T02:04:00.000-07:00

Ben acompanyat

2011-04-18T07:42:00.000-07:00

Els rentadors ens van servir per oficialitzar la llista d'ICV-EUiA:
1. Ernest Paris; 2. Toni Puig; 3. Encarna Quirós; 4. Glòria Casafús; 5. Miguel Ángel Martínez; 6. Teresa Escoda; 7. Ramón Córdoba; 8. Pepe García Ibáñez; 9. Carmen Orive; 10. Felix Hano; 11. Teresa Vallverdú; 12. Pastori Roldán; 14. Joquim Manrubia; 15. Manolo Ruiz; 16. Josep Banet; 17. Paquita Sans; 18. Ana Molina; 19. Carlos Silvano Borda; 20. Miguel Ángel Monje; 21. Federico Ortega; 22. Antoni Oliach; 23. Rosa Just; 24. Salvador Marcos; 25. Amparo García; 26. Lluís Pau; 27. Pilar Pérez

Compromisos de llarga durada, compromisos de debò

2011-04-15T10:15:00.000-07:00

Ahir va ser molt emotiu en la foto de família de la candidatura al Casal de les Dones poder saludar, entre d'altres, a companys i companyes de llarga trajectòria a la nostra formació. Va ser un goig poder parlar amb persones com el Pepe, l'Anton, el Ramon, la Rosa, el Toni, el Daniel i la Teresa, que tenen un compromís que ve de lluny que mantenen la seva fe amb el projecte d'ICV-EUiA.

Energia i món local

2011-04-14T03:17:00.000-07:00

En les darreres setmanes la gravetat dels fets que està patint Japó ens demostra el desmoronament d’algunes idees relacionades amb el món de l'energia i que ens fan pensar que són necessàries altres fonts més sostenibles i inòcues. I sobretot que no hipotequin el nostre futur i salut. Tal i com demostra el pacte d'alcaldes i alcaldesses al qual es va adherir Reus el març de 2010, des del municipalisme podem contribuir a canviar aquest model. Avui la participació de més de 250 persones al Primer Congrés de Canvi Climàtic i Món Local n'era un bon exponent.
El congrés, organitzat per l’Ajuntament de Reus, l’Institut Català de l’Energia i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, se celebra amb l’objectiu de generar l’intercanvi d’experiències i de coneixements que contribueixi a fomentar polítiques eficaces de l’administració local en la gestió eficient dels recursos.
El I Congrés Canvi climàtic i món local vol ser un espai per compartir i avaluar el resultats de polítiques desenvolupades per les administracions, així com de les accions realitzades a nivell tecnològic a partir del paper actiu del municipi en la gestió de l’energia i de l’experiència en la gestió dels recursos des de l’acció municipal.
Com és habitual en les seves intervencions, la conferència inaugural d'aquest matí del Ramon Folch (Mites, realitats i servituds de l'energia) ha estat tot un plaer escoltar i ha servit per començar la feina a partir de reflexions lúcides i necessàries.

Demà, 14 d'abril

2011-04-13T07:56:00.000-07:00

Som a tocar de Sant Jordi i com a lector són moltes les novetats editorials que m'interessen. La vigília del 14 d'abril penso que toca parlar d'un quadernet modest editat pel Casal de les dones (àrea de Participació i Ciutadania) juntament amb Cultura de l'Ajuntament. Es tracta del llibret "On és la meva infantesa?" de la companya Amparo García, que recull algunes de les seves vivències i reflexions que tenen molt a veure amb els temps convulsos que li van tocar viure i penso que és una lectura recomanada per aquells que creiem en els valors republicans, malgrat que hi hagi que ens vulgui "retallar" la memòria.

De caixes a bancs: arguments per combatre un procés que sembla imparable

2011-04-13T07:05:00.001-07:00

"Vet aquí una vegada un país meravellós..." Amb aquestes paraules i parafrasejant un un conte de fades que pot acabar en malson ahir començaven a Mas dels Canonges els amics Daniel i Matias a explicar-nos un tema d'actualitat com és el procés de bancarització de les caixes i la posada en perill del compromís social que pot representar pel finançament de molts projectes solidaris arreu del país. Els oients vam celebrar la introducció clarivident del Daniel i alhora divertida que en base a frases públiques de Zapatero i els responsables econòmics ens mostrava com durant temps s'havia estat fent propaganda buida de contingut i eludint prendre mesures "perquè l'espanyol era el millor sistema". Impagable també el record d'aquella frase en la que ens venien que estàvem a punt de superar els italians econòmicament. Em quedo també amb el sarcasme del Daniel quan afirmava que sempre li havia semblat còmic que el president d'un banc molt important s'anomeni "botín".
De la seva banda, l'anàlisi del Matias Vives va ser molt acurat tant econòmicament com políticament. Tot i reconèixer la política errònia d'algunes caixes fent seguidisme dels bancs i la bombolla immobiliària, Vives va reivindicar el paper de les caixes que garanteixen l'estalvi popular, creen lligams territorials, tenen obra social, es caracteritzen per un govern pariticipatiu i inclouen la participació dels treballadors. El seu parlament va venir a dir que, malgrat els errors, aquest sistema és infinitament millor que es governin els bancs només tenint l'1% de les accions que és el que pot passar. A nivell polític, Vives va ser contundent reclamant un projecte nacional financer que troba a mancar en l'actual panorama català i que ens permetria, de tenir-ho, fer front a les exigències diguem-ne "arbitràries" del Banc d'Espanya. Va ser molt interessant l'exemple de Japó i com es va aconseguir sortir de la bombolla immobiliària gràcies a l'actitud valenta de l'Estat.
Com sempre, el Daniel i el Matias no van defraudar i van aportar arguments de debat, anàlisi i reflexió d'un alt nivell i rigor.

Cap de setmana a peu de carrer

2011-04-11T03:25:00.000-07:00

Per onzè any consecutiu, aquesta setmana s'ha celebrat la Setmana Solidària que ha culminat amb el Mercat Solidari i el Sopar solidari a l'església Sant Bernat Calbó. Enguany la Setmana se centrava en la situació que pateix la illa d'Haití després del terratrèmol de 2010 i la posterior crisi sanitària. En total, aquests dos darrers actes han recaptat uns 8.000 euros que es destinaran a projectes tan necessaris al país. Aprofitant el bon temps, la gent de la candidatura d'ICV-EUiA també hem sortit al carrer a explicar les nostres propostes i sobretot a explicar que hi ha alternatives a les retallades que el Govern de la Generalitat està aplicant.

Conferència de ciutat: el treball de la gent "normal"

2011-04-06T05:15:00.000-07:00

Ha arribat el temps en que davant de petulàncies com la d'afirmar que es farà un "govern dels millors" calgui reclamar que algú faci un "govern de la gent normal". Aquells ciutadans i ciutadanes que volen i necessiten una sanitat sense retallades, una educació no elitista pels seus fills però amb recursos suficients, un habitatge assequible, etc...Aquestes són algunes de les idees que exposarem en la Conferència de Ciutat del proper 7 d'abril al centre cívic del Carme a les 19 hores. Les propostes que exposarem formen part del treball de les persones (algunes de la coalició i altres no) que durant les darreres setmanes han treballat per confegir no sols els compromisos electorals que adoptem sino aquelles propostes (que governi qui governi) no assumirem mai. Em sembla que poques formacions de la ciutat poden dir el mateix: el que faran i el perquè i el que no faran. Ens veiem demà a la Patacada! Mentretant us deixo el vídeo del Manel que parla d'aquesta gent normal que agafa el metro, va al cine i es pren una cervesa. Gent com tu i com jo, vaja.

Els que no tenen arguments empren la por

2011-03-31T05:31:00.000-07:00

Ahir em va sorprendre la notícia que la candidata del PP, Alícia Alegret, portés al regidor García Albiol. Tot i les distàncies ideològiques, que hi són i són profundes, em va doldre que l'Alícia com a gairebé primer acte de precampanya hagi emprat el recurs de portar al conegut regidor badaloní per atiar pors i fer el discurs de la xenofòbia i trencar la convivència. Aquest és el comunicat que ha fet ICV-EUiA per rebutjar aquesta presència a la nostra ciutat que no busca presentar solucions sino simplement captar vots en les bosses xenòfobes:

ICV-EUiA lamenta que Alegret empri "la crossa xenòfoba" de García Albiol per atiar la por enlloc d'explicar la seva proposta de ciutat
Critica la desinformació i manipulació de les afirmacions del líder popular de Badalona

En referència a la visita realitzada ahir a Reus per García Albiol a Reus, ICV-EUiA vol fer esment de les següents consideracions:

1) Lamentar que la candidata popular Alícia Alegret sigui incapaç d'explicar per si sola les propostes en matèria d'immigració que té per la ciutat i hagi de fer servir "crosses xenòfobes" com el regidor de Badalona per, sense oferir solucions, donar una imatge esbiaxada de la realitat de Reus.

2) Denunciar que les afirmacions de García Albiol resten credibilitat a la candidata popular atès que, segons dades públiques i conegudes, el 90% dels beneficiaris de serveis socials són persones autòctones.

3) Lamentar que aquesta visita hagi mostrat un Reus inexistent estigmatitzant públicament algunes àrees, motiu pel qual ICV-EUiA preveu reunir-se amb collectius de la zona per copsar les seves opinions i neguits.

4) Reiterar de nou la demanda a totes les forces politiques perquè facin una campanya propositiva i pedagògica en la qual no emprin de manera partidista el tema de la immigració.

Reclamant una nova mobilitat a la nostra zona

2011-03-31T05:30:00.000-07:00

Els fruits dels partits verds a Europa

2011-03-28T07:40:00.000-07:00

A Catalunya, la victòria de la dreta el passat mes de novembre pot sembrar en algunes persones la idea que de manera inevitable les propostes d’esquerres estan demodé o -per dir-ho en llenguatge de gestió- que les sortides a la crisi des de postures de progrés no quatllen en una societat conmocionada pels problemes plantejats en l’actualitat. Els mesos precedents ens han demostrat que el govern dels pretesament “millors” ho és efectivament en un àmbit: en la tàctica de la tissora, aquella que retalla drets tan bàsics com la sanitat, l’educació o la dependència.
Potser a l’hora d’analitzar la situació ens pot mancar certa perspectiva del que està passant arreu d’Europa i que ens demostra que els governs de dreta i les polítiques caducades que practiquen estan rebent un dur càstig. Mentre el Parlament de Catalunya ha fet un tomb a la dreta, a Gran Bretanya l’ecologisme polític ha entrat recentment al Parlament de Westminster per primera vegada, els verds hongaresos han tingut nova presència en el seu parlament nacional, i s’ha escollit el primer eurodiputat verd a Grècia. Aquest cap de setmana també Alemanya ha collit els fruits de l’activitat desplegada pels ecologistes (i de quina manera!) fent perdre un bastió històric de la CDU, partit d’Àngela Merkel,en el qual governaven des de feia més de mig segle (58 anys!) en benefici d’una coalició de verds i socialdemòcrates (SPD) liderada pels ecopacifistes. El mateix ha passat a l’estat de Renania-Palatinat, on el SPD continuarà governant i amb el suport dels verds.
Aquests exemples demostren que les opcions polítiques relacionades amb l’ecologisme i la justícia social tenen molt de futur i que aporten respostes reals als problemes de la nostra societat. A escala local també en tenim exemples com l'oposició del PP al bicing en base no a condicions tècniques sino apriorismes que no tenen sentit i que no tenen cap base real.
Que ningú ens intenti enganyar explicant que el futur està escrit. L’hem de redactar entre tots i totes!

Bicicleta a Reus, la importància està en els matisos

2011-03-25T03:09:00.000-07:00

No deixa de ser un fet de normalitat que un dels primers debats sectorials que s'hagi plantejat en aquesta precampanya electoral hagi estat el de la bicicleta. Organitzat per l'associació Bicicamp, l'acte demostra la importància de confrontar propostes sobre la manera de moure'ns per la ciutat i sobre les condicions que aquesta mobilitat ha de tenir. Reconec que en el primer torn de paraules em va sorprendre la unanimitat de tothom en apostar per aquest mitjà de transport. En els torns de paraules ja vam veure que una cosa és l'eslògan i una altra qui aposta veritablement per la bici. I em va sobtar que hi hagués qui plantegés el debat només en termes economicistes i d'estudi de viabilitat quan està clar que la mobilitat és això però també altres coses (quin tipus de ciutat construim, si fomentem la salut i l'esport o no, etc...) Cal no oblidar també que hem elaborat un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) que dissenya una sèrie de polítiques determinades (la bici és inclosa) i desincentiva unes altres. De la meva banda, vaig posar èmfasi en el fet que no hem de menystenir el que tenim actualment i hem de treballar per fer de la bici un transport quotidià. En una dècada hem passat del 0,9 als gairebé 30 quilòmetres de carril bici (27,5 concretament) però encara hi ha qui continua només veient les dificultats i no pas les solucions que aporta aquest vehicle (reducció de la contaminació a la ciutat, aspectes saludables, etc...)Pel que fa a l'aposta per tirar endavant el bicing engegada aquest mandat és important destacar que -sense ser la panacea de res- posarà les bases perquè la bicicleta no es vegi com una cosa estranya sino com una manera més de moure'ns: sana, econòmica i saludable.

Reus sona, sona a Reus i més enllà

2011-03-22T05:54:00.001-07:00

Fa uns dies em comentaven que el grup guanyador de la passada edició del Reussona (Ego) acaba de signar amb una companyia (Warner) per l'edició de 5 discos, fet que em sembla una excel·lent notícia i ens anima de cara a la tretzena edició d'enguany. Dir també que el Reussona 2011 modifica alguna cosa respecte edicions anteriors: es farà un sol concert amb els sis grups finalitstes dins les Barraques de Festa Major de Sant Pere i d'aquest concert es triaran els 3 guanyadors del concurs. Les dotacions dels premis es mantenen i als premis s'afegeix un pack de 10 hores per assajar als Bucs d'assaog als 6 grups finalistes. A què espereu per apuntar-vos?

El programa entre tots!

2011-03-22T05:29:00.000-07:00

Després que ahir celebrèssim la primera sessió centrada en els aspectes econòmics i de treball, avui, dia mundial de l'aigua, toca segona sessió participativa a l'Espai Aigua per definir els principals punts programàtics. Com no podia ser d'altra manera, el debat d'aquesta tarda se centrarà en els temes relacionats amb l'ecologia i la sostenibilitat entesos de manera àmplia.

Visita de ciutat a la coordinadora de la gent gran

2011-03-21T04:50:00.001-07:00

Aquest matí he compartit una bona estona amb la gent de la Coordinadora de la Gent gran de Reus i comarca, tal i com hem anat fent de manera regular en aquests quatre anys cada cop que hi hagut una qüestió o oportunitat interessant (visita del grup parlamentari el febrer de 2010, presentació del Decàleg Anticrisi,...). La visita d'avui ha estat diferent perquè s'inclou dins del cicle de xerrades que estan fent amb tots els alcaldables per les municipals i, més enllà de passar balanç de la feina feta, valia la pena escoltar les demandes dels membres de l'associació. Ha estat un diàleg cordial i enriquidor que ens ha servit per compartir arguments com la necessitat de continuar les polítiques adreçades a la gent gran i dotar-les de manera adequada i suficient.

Dia mundial de l'aigua: el repte de les ciutats

2011-03-21T02:15:00.000-07:00

"Aigua per a les ciutats: responent al repte urbà". Amb aquest lema commemorem aquest 22 de març el Dia Mundial de l'aigua 2011. És la d'enguany una diada que proposa centrar la nostra atenció sobre l'impacte en els sistemes urbans d'abastament d'aigua que té el ràpid creixement de la població urbana, la industrialització i la incertesa causada pel canvi climàtic, els conflictes i els desastres naturals.

La convocatòria d'enguany posa de manifest, en primer lloc, una dada de la qual cal prendre consciència així com de les seves conseqüències. Per primer cop en la història recent, la població mundial urbana supera a la rural. Les ciutats acullen ja més de 3.300 milions de persones (bona part en barris depauperats i amb pocs serveis), fet que genera un paisatge urbà en continu creixement i l'aparició de múltiples problemes per assegurar l'adaptació de les infraestructures d'accés a l'aigua. Aquest creixement difús de les urbs també es dóna a les societats benestants, fet que afegeix complexitat als sistemes d'abastament. A diferència de les societats tradicionals, el model urbà actual d'accés a l'aigua requereix d'un alt grau de consciència per valorar un recurs que tenim tan a l'abast a la xarxa i que hem de racionalitzar.

Aquests són uns reptes que ens competen de primera mà com a usuaris d'aquest recurs escàs. La nostra conscienciació ens pot portar, a més, a treballar perquè l'aigua sigui un factor de benestar, desenvolupament i progrés arreu del planeta. Com a ciutat solidària que és, Reus fa temps que també treballa en aquest camp i en els darrers anys ha subvencionat projectes de gestió i accés a l'aigua en alguns països del Sahel, principalment. Alguns exemples poden ser el projecte de perforació d'un pou d'aigua amb organització d'una hectàrea de perímetre a Campama al municipi de Komtoega (Burkina Faso); del projecte de seguretat alimentària (extracció d'aigua, construcció canalització i magatzem de llavors ) a Boulel de l'ONG ASLUP a Senegal; del projecte impulsat per GADIS a Senegal de subministrament d'aigua potable a Fadial o del de l'ONG Vols a Mali per construir i gestionar un pou d'aigua al poble de D'aïye

A casa nostra, queda també molta feina per fer si volem un subministrament equilibrat, respectuós i un consum responsable d'aquest recurs. Cal continuar fent pedagogia en la línia que ja desenvolupa des de fa alguns anys l'Espai Aigua i les campanyes de sensibilització per estalviar consums innecessaris. Evidentment també és necessari treballar per la seguretat i qualitat de l'abastament de Reus. Fa tan sols uns dies la ciutat de Reus va posar en marxa l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) que ha triplicat la seva capacitat dels 10.000m3/dia d'aigua tractada als 30.000 m3/dia. Aquesta ampliació permet fer front tant als increments de consum de la ciutat, com a problemes puntuals d'abastament de Reus o a les necessitats de subministrament que pugui tenir el territori en determinats moments.

És aquesta una manera de no només resoldre hipotètics problemes puntuals d'abastament de Reus en cas de fallida de les fonts d'abastaments externes. És també una forma de poder contribuir de manera molt important en la gestió dels recursos hídrics d'un territori on existeixen puntes de creixement estacional i ciutats que no tenen tan diversificades les fonts de subministrament com la nostra.

L'existència d'efemèrides com els dies mundials no són mai un punt d'arribada sino de partida. El Dia Mundial de l'Aigua ens recorda que cal seguir treballant no una jornada sinó tot l'any, en l'horitzó d'aquesta consciència de sostenibilitat. Igual que els resultats obtinguts ens encoratgen a seguir endavant, també ens esperonen a sumar esforços per anar encara més enllà.

Un lema ben viu: Nuclears? No gràcies

2011-03-17T06:39:00.000-07:00

Creant equip: noves cares prenen el relleu a ICV-EUiA

2011-03-17T06:29:00.000-07:00

Aquesta setmana ha estat intensa pel que fa a la confecció de la candidatura. Dimarts preníem el determini col·lectiu de tornar a reeditar el pacte de coalició, tal i com ja vam fer el 2003 i el 2007 amb els companys/es d'EUiA. Un acord, doncs, que demostra la voluntat de sumar per les polítiques d'esquerres a la ciutat.
En clau més personal, pels companys Toni i Glòria que se sumen en llocs destacats de la llista aquesta ha estat la setmana en la que fan un pas endavant per representar la coalició. Ho deia ahir a la roda de premsa, la nostra candidatura no és de cares sinó d'equips i de programes. I per això estem treballant...

A favor de la democràcia

2011-03-14T08:38:00.000-07:00

Reus juga en una nova lliga de municipis

2011-03-10T04:56:00.000-08:00

Gran població o població gran? Es tracta d'alguna cosa més que un joc de paraules. Avui els representants de la ciutat hem anat plegats al Parlament de Catalunya per presentar la sol·licitud d'aplicació a l'Ajuntament de Reus del règim d'organització dels municipis de gran població.
Resulta evident -i fora de tot dubte- que Reus és i ha estat al llarg de la història un important centre d'atracció comercial i cultural i amb un ric teixit social. Per tant, una gran població. Aquesta realitat és acceptada arreu i no ens cal cap reconeixement extern per saber que és així.
Tirar endavant aquest expedient ens situa, evidentment, en una nova lliga de municipis, com la que juga Barcelona. Seríem pioners a nivell del municipalisme. Però aquest és un argument raquític i molt poc sòlid que redunda en les cícliques batalles de campanar amb una ciutat veïna. Per què donem, doncs, el suport a la sol·licitud? Cal que expliquem com la sol·licitud presentada al Parlament pot millorar el funcionament de l'administració municipal i augmentar la transparència, els nivells de control del govern i incrementar la proximitat de l'administració vers el ciutadà. Són aquests els motius pels quals el grup municipal d'ICV-EUiA dóna suport a aquesta sol·licitud, tal i com ja ho vam fer l'any 2004.
Avui que la desafecció política és tan clara, resulta molt important fer pedagogia explicant a la ciutadania la transformació que podria representar aquesta concessió (consells de districte efectius, major control al govern, creació d'una comissió de garanties i de queixes, etc...) Ara bé aquesta pedagogia passa també per explicar el revers de la moneda: la possibilitat que persones no electes -sense passar per les urnes- prenguin decisions a la Junta de Govern Local.
Només des del coneixement i el consens, mesures d'aquest tipus ens poden servir per sortir reforçats.

Per l'amiga i companya Pilar

2011-03-09T05:15:00.000-08:00

"...Venim de lluny i anem més lluny encara
i convergeixen veus a la cruïlla
d'aquest temps nou, assossegat i càlid,
que ens afeixuga dolçament els muscles"
MIQUEL MARTÍ I POL

Avui la companya Pilar Pérez ha fet pública la seva decisió de no repetir com a número 2 de la llista. Després d'un període breu de dedicació a la primera línia política retornarà a les tasques professionals a l'hospital de Reus i de manera honorífica tancarà la nostra candidatura.
Més enllà de la gestió de la Pilar en aquests 4 anys que parla per si sola, he de dir que l'amiga Pilar ha estat una companya entregada i treballadora. Una persona vital, sincera i feminista. Moltes gràcies Pilar per la teva dedicació i molt bona sort en el teu retorn a la vida professional!

8 de març

2011-03-09T05:06:00.000-08:00

Paraules i música ahir es van donar la mà per reivindicar un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. En el marc del teatre Bartrina un bon nombre de persones ens vam aplegar per reivindicar aquesta diada que ens fa palès que no hem assolit encara la igualtat real entre gèneres. Avui que la crisi colpeja a moltes famílies amb duresa i hi ha qui posa damunt la taula velles receptes que perjudiquen a la dona és temps de demanar que no hi ha excusa per tornar enrera i que cal continuar el camí. Conscients del que queda per recórrer però segurs que la marxa val la pena.

Dels rentadors del Carme a la fàbrica dels Montseny

2011-03-07T01:19:00.001-08:00

Diu Raimon que "qui perd l'orígen, perd la identitat". Amb la inauguració del Casal de les Dones que inclou la rehabilitació dels antics rentadors del barri del Carme es demostra un cop més que les actuacions urbanístiques poden ser lentes (el projecte es va aprovar el 2004) però que posar en valor el nostre patrimoni és l'únic camí a seguir. Aquí teniu el link d'un article col·lectiu que precisament destaca el valor d'aquest projecte
Aquesta reflexió ve a tomb perquè precisament el dia que s'inaugurava el Casal de les Dones (i el centre cívic) en un acte multitudinari el plenari municipal aprovava també la modificació puntual de la fàbrica de ceràmica de la família Montseny. Una demanda que el grup municipal d'ICV-EUiA ja va fer el desembre de 2005 com a alternativa, entre d'altres, a la inversió faraònica de la Capsa Gaudí,a la qual no estàvem d'acord. En aquest tema, doncs, queda molt camí a recórrer però estem convençuts que ja s'ha iniciat.

Bicis, vianants i transport públic, prioritats del PMU

2011-03-02T07:42:00.001-08:00

Deures fets. El passat divendres la Junta de Govern Local aprovava inicialment el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), element que ha de planificar la mobilitat de la ciutat sota la Llei 9/2003 de mobilitat i que avui hem presentat en roda de premsa.La importància d'aquesta eina de planificació consensuada (Medi Ambient, mobilitat, Guàrdia Urbana, Via Pública, Arquitectura i Urbanisme) és que coincideix i es complementa amb els treballs del POUM, estri de planificació física de la ciutat que ara tot just encetem. I també: que no és un pla neutre sino que es mulla en les línies estratègiques. Vull dir que de les 5 línies estratègiques en destaquen algunes de les que hem fet bandera i que són essencials per moure'ns d'una altra manera. Faig esment especialment de l'augment de la superfície i la qualitat de la xarxa destinada a vianants i ciclistes, la promoció de l'ús del transport públic i la disminució de la congestió del trànsit del centre. O en paraules més planeres: que apostem per bicis, vianants i transport públic. I com les bones notícies no arriben mai soles dir que aquest PMU coincideix amb la notícia de la convocatòria de licitació del disseny i la implantació del sistema de bicing de Reus.

Memorial Democràtic: de la feina feta i les excuses de mal pagador

2011-02-28T01:57:00.000-08:00

Aquesta setmana Reus ha obert al públic el refugi de la Patacada, al barri del Carme, que ha comptat amb una subvenció del Memorial Democràtic per la realització del projecte museogràfic i adequació. Aquesta obertura ha coincidit amb la lamentable decisió de tancar l'edifici del Memorial Democràtic de Barcelona escudant-se en "qüestions tècniques".

Pobles i ciutats contra les retallades de CiU: Convenció Programàtica d'ICV a Barcelona

2011-02-28T01:45:00.000-08:00

"Indigneu-vos". Parafrasejant a Stephan Hessel, militant dels drets humans històric i èxit de vendes a França amb un llibre que demana la rebel·lió davant el món que alguns estan construint, Joan Herrera va acabar la seva intervenció a la Convenció Programàtica de dissabte que va aplegar gent de tot el territori per preparar les municipals del 22 de maig.
Herrera va animar a una rebel·lió contra els descarats i immorals que anuncien retallades mentre abaixen impostos com l'Impost de Successions per les grans fortunes i que ja pensen que tenen el "peix al cove".
La delegació de Reus vam tenir l'oportunitat de contactar amb persones d'arreu de Catalunya, el Joan de Girona, el Ricard de Barcelona, l'Arga de Tarragona, el Jaume de Tortosa, el Xavier de Manresa, etc...que tenen clar que lluitaran com nosaltres per aconseguir aquesta rebel·lió tan necessària perquè la dreta no trinxi l'estat del benestar.

Records del 23-F

2011-02-23T05:32:00.000-08:00

Avui és 23-F i es compleixen 30 anys d'aquella data fatídica en que uns guàrdies civils van entrar al Congrés dels Diputats quan es decidia la votació del nou president del Govern.
Segurament per alguns joves d'avui que no han viscut la transició democràtica és una data que ja queda llunyana en el temps. Tot i així és un moment clau de la nostra història recent amb conseqüències que arriben fins el nostres dies.
A nivell personal, tot i que aquell any jo també era força jove (9 anys) per participar en política, la relació familiar molt estreta amb el PSUC em va fer viure amb intensitat aquella data. Recordo ser a la botiga de l'avi i les cares serioses dels adults que estaven decidint com havien d'actuar: com plantar cara des del partit al que semblava una clara involució i si havíem de tornar a casa o fer nit fora. Els temps de la clandestinitat i les represàlies eren massa a prop per oblidar-los. Anys després, en converses informals a ICV amb els companys i companyes que van viure la jornada i explicaven les anècdotes m'han fet reflexionar sobre la importància de la implicació d'alguns d'ells en moments tan delicats i sobre la transcendència que una actuació personal pot tenir en un projecte col·lectiu en hores tan decisives. Vull recordar també al Solé Barberà, diputat del PSUC que era present en l'hemicicle en el moment de l'assalt.
Una altra reflexió és saber com van sortir d'afeblides les nostres institucions d'aquesta experiència...Però això són figues d'un altre paner.

Sense senyal

2011-02-22T04:22:00.000-08:00

La veritat és que ja cansa l'actitud del PP. Una actitud antidemocràtica d'amagar realitats, de fomentar tòpics, d'enfrontar comunitats, de buscar caps de turc si serveixen pels seus objectius. El darrer episodi -segur que no l'últim- és la pressió exercida a Acció Cultural del País Valencià perquè tanquin els últims repetidors que emeten TV3.
Sàpiga el senyor Camps, sàpiguen la gent de Gènova que no caurem en la provocació. Per aquest motiu, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol que que el Parlament de Catalunya es pronunciï en contra d'aquesta tancament i manifestar així de nou la negativa al tancament dels repetidors. I mentre tant, al carrer, serem presents demanant que actituds tan poc demòcrates com aquestes no serveixin de res. Trobarem el camí per evitar el silenci que alguns volen imposar

Alguns comencen a ensenyar la poteta...

2011-02-08T05:04:00.000-08:00

En la seva lògica d'insinuar sense comprometre's en res, la dreta local comença ja a ensenyar la poteta sobre algunes qüestions sobre les que ICV té clar que no farà un pas enrera. De la nostra part, el comunicat és ben clar:

ICV critica el “model difus” de CiU en relació a les empreses municipals i emplaça a totes les formacions polítiques a definir obertament el seu model societari
La formació anuncia la defensa del model públic d’empreses municipals com una de les seves prioritats

El regidor d'ICV Reus, Ernest París, ha demanat a l'alcaldable de CiU, Carles Pellicer, que abandoni les posicions "tacticistes i ambigües" al respecte del model societari. Davant del seu anunci de reformes estructurals que obren la porta a escenaris de privatització, ICV li reclama que detalli el seu full de ruta i digui clarament quines fòrmules de gestió i de titularitat proposa. En cas que s'aposti per la privatització, París considera que aquest fet representa "un error" i una "aposta clara per la desigualtat" a la ciutat i vol recordar que la gestió pública és sempre la més equitativa, eficient i la que defensa l'interès general davant dels poderosos.

El regidor d'ICV ha volgut destacar la incoherència "de plantejar la transferència de recursos de la butxaca de tots a la d'uns quants" especialment en moments com l'actual quan s'han retallat a molts els seus drets. ICV alerta, a més, que un plantejament d'aquest tipus posa en marxa "dinàmiques perilloses" de despatrimonialització de l'ajuntament.

En aquest sentit, Paris ha reiterat que ICV "no farà ni un pas enrera" en la defensa del model públic d'empreses municipals i que treballarà en tots els fronts per evitar privatitzacions que alguns ja donen per fetes. Per aquest motiu, emplaça a totes les formacions polítiques a posicionar-se clarament sobre aquest tema.

E la nave va?

2011-02-07T07:15:00.000-08:00

Artur Mas i companyia no porten ni 100 dies i ja ha quedat clar que les seves pífies i falta de control són antològiques. M'ha agradat com ho explica aquest article del sempre admirat Joan Subirats:

AVISO PARA NAVEGANTES
En el ya famoso timón que Artur Mas se llevó a su despacho de la plaza de Sant Jaume, figuran una serie de consejos que su abuelo consideraba esenciales para una buena navegación. Lo que no nos aclaran es la dirección hacia la que queremos navegar. En estas primeras semanas han ido perfilándose algunos elementos que indican rumbo: la declaración de principios sobre el talante business friendly del nuevo Gobierno, los cambios en los rótulos de las consejerías, la combinación de especialización técnica de buena parte de los titulares de las consejerías y la fuerte centralización política que asumen sin paliativos el presidente y su equipo más cercano. Artur Mas no se ha significado en exceso en este periodo. Todo apunta a que sus visitas a Madrid van en la dirección de reforzar el papel de CiU en momentos especialmente complicados en la gobernación general del Estado, sin olvidar los esfuerzos por recomponer la tambaleante situación económica, tanto la de la propia Generalitat como la que afecta en especial al sector financiero.

Tengo la sensación de que el nuevo Gobierno catalán avanza sin cartas de navegación demasiado precisas. Los primeros pasos de los flamantes consejeros apuntan a vacilaciones y a cierta bisoñez en algunos casos, mientras que en otros quizás se han pasado de frenada. No puede afirmarse con alegría que "Nissan marca el camino" para apuntar por dónde pueden venir la recuperación y el alcanzar la promesa de reducir a la mitad las abultadas cifras de paro en esta legislatura. La señal que se da al sistema productivo y a los trabajadores es que solo con el deterioro de las actuales condiciones laborales, ya de por sí muy erosionadas, podremos recuperar empleo. Por otro lado, mal empezamos si consolidamos la idea de que lo mejor es que todo el mundo vaya a la escuela a la que fueron sus padres o madres. El hecho de dar puntos en caso de desempate para el acceso al sistema público en base a ese factor histórico apuntala la continuidad en los itinerarios formativos y puede reducir la necesaria y conveniente movilidad y mixticidad en el sistema educativo. La gestión de la supresión de los 80 kilómetros por hora ha estado plagada de contradicciones e improvisaciones. Me parece que hacer publicidad de las mutuas privadas o cargar contra el personal sanitario por no cumplir sus obligaciones tampoco es una buena manera de enfocar el espinoso tema de la sanidad y del gasto público que implica.

En general, tengo la sensación de que se avanza sin cartas de navegación demasiado precisas. También es cierto que no es fácil orientarse en un escenario en el que las viejas certezas no funcionan y aún no sabemos con qué sustituirlas. Pero, en ese caso, es mejor apuntalar lo que uno argumenta y las decisiones que postula. La falta de datos y de análisis sobre lo que sucede hace mucho más vulnerables y aventuradas las afirmaciones que uno lanza. El déficit de evaluación de políticas públicas en Cataluña es tremendo. Es cierto que en algunos sectores, como la sanidad y la investigación, se ha avanzado notablemente, pero la falta de valentía para hacer transparente lo que se sabe y someterlo a debate dificulta la toma de decisiones con suficiente legitimidad. En otros casos, como educación (perdón, enseñanza), servicios sociales o cultura, el sistema dispone de algunos datos, pero desconectados, coleccionados sin pensar en que sirvan para los que deben decidir. En política las evidencias no son necesariamente el único elemento a tener en cuenta para elaborar políticas y programas de actuación. Junto a las evidencias conviene disponer de argumentos convincentes, y en el fondo lo decisivo es la capacidad de persuasión para construir mayorías que sustenten lo que uno quiere hacer. Pero a medida que se va avanzando y las evidencias son pocas; los argumentos, variables, y solo queda la capacidad de persuadir, los riesgos de caer en la demagogia o en el accidentalismo del día a día crecen enormemente. En fin, la nave va, pero conviene estar atento al rumbo.
Joan Subirats es director del Instituto de Políticas Públicas de la UAB.

El casal Despertaferro es muda

2011-02-04T02:46:00.000-08:00

Tots algun cop hem viscut la sensació agredolça de mudar-nos de casa, de deixar enrera aquell lloc on hem viscut moments especials amb la família, la parella o els amics. Tant fa! D’abandonar el lloc on hem crescut, passat bones i dolentes estones. En definitiva, de marxar d’allà on hem après moltes coses i conegut moltes persones. Si el canvi és per millorar, ben aviat oblidem l’antiga casa, els carrers i les cares conegudes i la il•lusió de l’estrena ens permet obrir una nova etapa plena de projectes i on el punt de nostalgia es va poc a poc diluint.
Així penso que serà amb el trasllat del Casal Despertaferro de Reus. La nova seu ha estat possible gràcies a la inspiració i l’esforç de moltes persones que amb la seva suma han fet possible el que semblava una tasca difícil. Aquest mateix cap de setmana, el seu trasllat del carrer Santa Teresa al carrer Martí Napolità no farà oblidar les lluites i experiències del passat sino que les sumarà a un projecte de futur que no existiria sense el seu pas per l’anterior seu. Un projecte que radica en la reivindicació d’un espai lliure, participatiu, autogestionat i de transformació social. Molta sort en aquesta nova casa!

El perill del mimetisme sense criteri

2011-01-20T08:19:00.000-08:00

Lamento tornar a insistir en la mateixa idea que l'anterior post però la qüestió de la convivència s'ho val. Tampoc vull caure en allò tan clàssic de: "Ja ho dèiem nosaltres"...però la realitat és que és així. Parlo evidentment de la situació absurda que es viu en alguns ajuntaments (també en el nostre) a causa del mimetisme en matèria d'immigració. En aquest cas per la suspensió cautelar que el TSJC ha fet de l'ordenança sobre el burka i el nikab a Lleida i que de retruc afecta a la nostra ciutat que mimèticament ha copiat exemples que res tenen a veure amb la ciutat i que no serveixen per solucionar qüestions que caldrà treballar en tot cas de manera més meditada, amb pedagogia i amb una aposta clara pel diàleg. I no pel titular fàcil.
Pateixo per aquesta carrera desenfrenada i gens meditada que no du enlloc per veure qui fa plantejaments més populistes. No tots és clar: hi ha ajuntaments com el de Girona (governat pels mateixos colors que a Reus) que han escapat d'aquesta moda descriteriada.

Tan lluny, tan aprop

2011-01-12T07:37:00.000-08:00

Manllevo el títol de la pel·lícula de Wim Wenders per encapçalar una reflexió política sobre els fets que han succeït a Arizona en els darrers dies: l’atac armat contra la congressista demòcrata Gabrielle Giffords que l’ha deixat en estat molt greu i la mort de sis persones presents al centre comercial de Tucson, Arizona.

Quines són les lliçons que podem extreure d’un fet tan lamentable i condemnable com aquest? Si ens deixem enganyar per la superfície de la notícia sentenciarem que la cultura de les armes tan fortament arrelada a Estats Units és la causant d’un fet preocupant: la incapacitat en societats anomenades democràtiques de reconèixer la legitimitat de l’altre a pensar i ser diferent. És a dir, si ens quedem només en la imatge del lobby del rifle i de la seva indústria que Michael Moore va retratar a Bowling for Columbine ens quedarem curts en l’anàlisi.

Cal al contrari veure més enllà al calor de la cursa iniciada per alguns per tirar endavant determinades iniciatives que mimèticament es reprodueixen a ajuntaments sense que hi hagi base suficient per abordar el seu calat, debatre la seva incidència i obrir el diàleg. Pot semblar que el més perillós per a una bona salut pública de la nostra democràcia ho tenim en les noves opcions de l’extrema dreta xenòfoba, però més preocupant és l’explotació que fa del fenòmen de la immigració la nostra dreta parlamentària, institucionalitzada. Una mica en la línia del caldo de cultiu que determinades opcions polítiques i plataformes estan reactivant de manera gens innocent en la nostra pròpia terra –terra d’acollida però també d’emigració convé recordar-ho- per esgarrapar quatre vots en època de desafecció política i profunda crisi econòmica. Una crisi que colpeja no als causants del problema sino precisament als més febles, aquells que es poden veure enlluernats per opcions simples i directes que lluny de solucionar res creen nous conflictes.

El que ens diu l’atac d’Arizona és que el clima de crispació i d’enfrontament de comunitats porta inevitablement a la ruptura de la convivència i a la incapacitat per resoldre els problemes col·lectius a través del diàleg i el contrast d’opinions. En la mà de tots i totes es troba encara la possibilitat de reconduir el debat i construir en positiu. No sigui cas que ens haguem de penedir en el moment que una nova Arizona ens toqui de més aprop.

Hivern

2010-12-22T01:34:00.001-08:00

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu :
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Miquel Martí i Pol

Recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona

2010-12-21T01:25:00.000-08:00

Hi ha una dita popular que afirma que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Expressió que em ve com a anell al dit per encapçalar unes línies que parlaran sobre la gestió de l'aigua a casa nostra. En primer lloc perquè no fa res més que parlar d'un fenòmen atmosfèric sovint relacionat amb la pluja, matèria primera de tota política d'aigua, i en segon terme perquè en la seva accepció metafòrica demostra que vivim en un país de desmemoriats. Per combatre aquest oblit és bo de tant en tant fer balanç de la feina i posar en valor la tasca de tants i tants professionals que t'ajuden a impulsar els projectes. Parlo en aquest cas de la bona feina de la societat municipal Aigües de Reus i de la confluència en pocs dies de dos projectes que demostren que les coses no s'improvisen en absolut. Les dades en donen fe: aquest mateix mes de desembre Aigues de Reus ha inaugurat una nova zona de serveis del Tecnoparc que inclou una estació de bombament d'aigües residuals, un dipòsit de retenció d'aigües pluvials i un sistema de reutilització d'aigües per al reg. La inversió ha superat els 600.000 euros i ha estat cofinançada conjuntament amb la societat municipal GUPSA i els promotors urbanístics dels sectors que integren el Tecnoparc. L'obra ha comptat amb una subvenció de l'ACA. I el que és més important: la reutilització d'aigües permet fomentar l'estalvi i avançar cap a la sostenibilitat des de l'àmbit local, tal i com preveu l'Agenda Local 21.
Vull fer esment, en segon lloc, a la posada en marxa també del segon dipòsit de la ciutat anti-DSU situat al costat de la urbanització Pi. O el que és el mateix un dipòsit concebut per minimitzar els abocaments a la xarxa de barrancs en episodis de pluja intensa. Ja en tenim un primer precedent en el dipòsit inaugurat la primavera de 2008 al polígon Agroreus. Per tant, es continua implementant una actuació pionera a l'estat espanyol i que, en aquest cas, ha suposat una inversió d' 1 milió d'euros. Hi ha, a més, una novetat: la inversió s'ha programat no només com a infraestructura mediambiental sino també com a projecte amb valor afegit en executar-se completament soterrada i ubicar-se a sobre una pista de bàsquet amb grades per a ús públic.

Do, re, mi...els bucs d'assaig musical del Casal de Joves es posen en marxa

2010-12-16T04:38:00.000-08:00

Amb una jornada de portes obertes avui i demà s’obriran al públic els bucs d’assaig musical del Casal de Joves. L’horari d’aquestes jornades serà de 18 a 23 hores. El Casal de Joves disposa de 3 bucs d’assaig totalment insonoritzats, un servei d’enregistrament de maquetes i petits projectes musicals i una programació d’activitats associades. A partir de la jornada de portes obertes, l’horari habitual serà de dilluns a divendres de 18 a 23 hores i dissabtes de 10 a 14 hores i de 16 a 22 hores
Els preus públics per poder emprar els bucs són de 5 euros l’hora i de 40 euros les 10 hores; de llogar-los amb equips musicals són de 10 euros l’hora i 80 les 10 hores. Els titulars de la targeta jove tenen una reducció del 30% respecte d’aquests preus.
Amb els bucs d’assaig culmina el procés de posada en marxa del nou equipament del Casal de Joves, iniciat en el present mandat municipal.

Dia Mundial de la Sida

2010-12-01T05:00:00.000-08:00

Avui és el Dia Mundial de la Sida una data que serveix per conscienciar tothom de la necessitat de la prevenció, bàsica per reduir, les infeccions pel VIH. Només una actitud responsable de tots pot servir per acabar amb aquesta greu malaltia i hem d'estar alerta per evitar la seva expansió.
Com en altres anys, a Reus hem celebrat tot un seguit d'activitats amb el recolzament d'entitats i col·lectius per no oblidar la importància de la prevenció en aquesta malaltia

Herrera a Reus: un missatge contra el silenci

2010-11-26T06:16:00.000-08:00

La campanya electoral toca al seu final. A Reus, estem contents de la feina feta i de les persones que ens han ajudar a fer una campanya tranquila, pedagògica i honesta. Com sempre. En clau estrictament reusenca, estem contents també de les aportacions personals i polítiques que han fet gent com el Daniel Pi, el Toni Puig o la Glòria Casafús. Són "el nostre capital" com resava aquell antic eslògan del PSUC.

Avui era dia de missatges finals, d'apel·lacions a les persones que encara no han decidit el seu vot i penso que la intervenció del Joan Herrera i la Hortènsia Grau avui ha estat molt encertada. Fer una crida a tota la gent d'esquerres que treballa des de la seva modesta quotidianietat a fer una societat millor i en defensa del col·lectiu: els que van participar en la vaga del 29S, els que tenen una altra manera de produir i consumir, els que són servidors públics,...

El seu era un missatge contra el silenci que pot representar un govern de dretes com el de CiU. Però era un missatge sense estridències, amb la tranquilitat d'haver fet les coses de manera honesta i clara.

Aigües de Reus com a referent

2010-11-22T06:48:00.000-08:00

Una d'aquelles coses que té la campanya electoral és que permet posar èmfasi en qüestions que a vegades tenim molt assumides i que pensem que no poden tenir marxa enrera. Aquests dies ens estem adonant amb tota la seva cruesa que és possible que projectes com la gestió pública de l'aigua pugui patir greus dificultats si governa la dreta i aquest és un fet que hem d'explicar.

I així ho anem fent. Per posar aquest accent, avui el Daniel Pi i la presidenta del Partit Verd Europeu, Monica Frassoni han visitat l'empresa d'Aigües de Reus i l'han posat de model. Com a president, com a regidor i ciutadà de Reus estic sincerament molt satisfet d'aquest reconeixement.

Des de la proximitat

2010-11-18T07:31:00.001-08:00

El grup municipal d'ICV-EUiA vam reunir-nos ahir amb els nous delegats sindicals de CCOO al comitè d'empresa de FCC. En la línia de reunions amb diferents col·lectius vam aprofitar per explicar el nostre Decàleg Anticrisi.

A Reus, VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals

2010-11-18T07:23:00.000-08:00

El proper dimarts el teatre Fortuny de Reus acull la VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals. Aquestes jornades han de servir per presentar i posar en comú instruments econòmics per a la prevenció de residus, posant especial èmfasi en els sistemes de pagament per generació a Catalunya i Europa. Les intervencions se centraran en l'estructura dels instruments, resultats econòmics i impacte en la prevenció de residus en cinc regions pioneres del nord i sud d'Europa.En paral·lel se celebra l'acte Enrenou de Mobles per tal de sensibilitzar sobre l'excés de residus voluminosos i conscienciar sobre les seves possibilitats de reutilització.

Verd esperança. Solucions d'esquerres

2010-11-18T07:10:00.000-08:00

El futur no està escrit

JO TAMPOC

2010-11-04T04:57:00.000-07:00

Diuen que el Papa ve a Barcelona.

Jo prefereixo anar a Ascó per evitar que vingui el cementiri nuclear

El debat del paper: postures dels grups municipals al ple que aprovava la retallada de sous dels treballadors de l'ajuntament de Reus

2010-10-28T07:47:00.000-07:00

Es diu col·loquialment que "la realitat supera la ficció" i a vegades aquesta frase popular l'encerta. Com si no es pot entendre que fa uns mesos (el 18 de juny de 2010) els regidors votèssim al plenari municipal l'aplicació del RD 8/2010 (jo l'anomeno el "zapaterazo") per retallar els sous dels funcionaris, laborals i empleats municipals i ara els mateixos que votar a favor d'aquesta mesura tan important: és a dir, PSC, CiU, ERC, PP es desdiguin. Per sort, ICV no va votar favorablement a aquesta decisió i no hem de dir allò d'"avui blanc, demà negre" però és lamentable que altres facin tots els papers de l'auca i...tan tranquils.
En aquests temps d'urgències mediàtiques i d'informacions immediates que esborren la reflexió, em permeto extreure d'aquest debat algunes de les perles que es van dir sobre el tema perquè en quedi constància:

Intervenció del senyor alcalde (PSC): "...Governar vol dir no fer allò que un li agrada sinó allò que toca fer..."
Intervenció Empar Pont (ERC): "...Governar vol dir haver de prendre decisions que a vegades agraden i altres no..."
Intervenció Juan Gallardo (PP): "...Respecta el posicionament dels grups del PSC i d'ERC, però els senyors d'ICV-EUiA, que s'han situat a l'extraradi de l'ordenament jurídic, a l'extraradi de l'Estat de dret, sense incomplir-lo, però sí a l'extraradi, tenen un greu problema..."
Intervenció Carles Pellicer (CiU): "...Manifesta que avui ha hagut un interès tacticista per part d'una formació política ICV-EUiA..." i afegeix ""Li diu al Sr. París que la situació és molt greu i sembla amb aquest tarannà happy flowers que tenen els d'ICV-EUiA que això els hi va una mica bé col·lateralment"
Intervenció Eduard Ortiz (PSC): ""Si el codi penal diu no robaràs i hi ha un regidor o un càrrec públic que roba, l'ideal és que se'n vagi a la presó, si un ordenament jurídic diu a l'Ajuntament que faci això i hi ha algú que no ho aprova, l'ideal és que s'envii a fiscalia perquè decideixi si aquella persona és mereixedora de continuar sent càrrec públic".

Aquests extractes demostren que el ple del 18 de juny en que vam defensar el que consideràvem just no va ser precisament un camí de roses per nosaltres. Estem contents que s'hagin pogut assolir acords que salven la retallada a molts treballadors municipals però segurament amb més mà esquerra es podien haver evitat aplicar de bones a primeres i trobar solucions sense desqualificar postures totalment raonables. O no ho ha demostrat així el temps?

Contracta de la brossa: sense tu, impossible

2010-10-21T03:38:00.001-07:00

"No és més net qui més neteja sino qui menys embruta", diu la dita. En qualsevol ciutat del món, la millor maquinària i els millors recursos són inútils si les persones que viuen no ajuden a tenir un entorn net. I Reus no és una excepció. Avui les persones del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus podríem pensar que hem fet els deures. I no és així. Perquè la tasca relacionada amb la neteja i recollida d'escombraries és una tasca diària i requereix conscienciació respecte l'espai públic i aquesta feina és constant i quotidiana. El que sí podem dir des del Departament és que hem assolit l'objectiu de tenir la millor contracta per la ciutat. I tots sabem que arribar fins aqui no ha sigut fàcil. Per la complexitat tècnica i el volum que requereix aquest contracte, el major que signa l'ajuntament. Des d'aquest espai, les gràcies a tots i totes els que han ajudat a complir l'objectiu fixat, un objectiu que era irrenunciable pel benefici dels reusencs i reusenques. A partir d'avui els demano que continuin fent pedagogia d'aquest servei. Moltes gràcies!
PD: Podeu consultar els detalls en aquest enllaç: http://www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=4565

Bicicleta a Reus, part de la solució

2010-10-20T05:09:00.000-07:00

Aquesta setmana s'estrena a la ciutat una nova senyalització viària que dóna prioritat a les bicicletes en zones cèntriques de la ciutat. Concretament el tomb de ravals.

No es pot considerar irrellevant una decisió que busca prioritzar a un mitjà de transport com la bici que -en el millor dels casos- fins a la data s'havia exlòs del centre. Estem satisfets que allò que fa uns mesos es va prohibir ara amb el treball amb una entitat s'hagi tirat enrera acompanyat de mesures en positiu. I aquesta és una postura que ja fa temps que hem defensat. Vegeu si no un dels darrers exemples d'aquest punt de vista: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Creiem fermament que aquest és el camí i continuarem treballant des de les nostres responsabilitats per fer de la bicicleta un mitjà de transport el més normalitzat possible.

Reunió amb el comitè d'empresa de l'hospital: la satisfacció de la coherència

2010-10-20T02:34:00.000-07:00

Després que el passat 18 de juny els membres del grup municipal d'ICV-EUiA no aixequéssim el dit -com la majoria- per validar la retallada salarial que implicava el decret 8/2010 (el zapaterazo, vaja) ens hem reunit amb els membres del comitè d'empresa de l'hospital per explicar-los la nostra postura. Ja ho vam dir en el seu dia i vam ser coherents en la votació: no donarem suport a cap mesura que representi que els que no han provocat la crisi, l'hagin de pagar. Després que en el seu dia s'expliqués políticament que era necessària aquesta mesura i que no podíem desmarcar-nos ara hem vist com el temps ens ha donat la raó: els que van votar a favor han acabat rectificant. Alguns com CiU fent cants de sirena a través dels mitjans de manera totalment oportunista i electoralista (vegeu l'article publicat al Diari de Tarragona: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6698) i d'altres, com el PSC, negociant amb els treballadors per modificar allò que havien impulsat.

Estem contents perquè els treballadors de l'hospital finalment recuperaran allò que se'ls va retallar i pensem que s'hauria de fer amb tots els empleats públics que van patir aquest decret, al qual ICV no va donar suport. Per injust, per immoral.

E se non è vero, è ben trovato!

2010-10-14T03:31:00.000-07:00

"E se non è vero, è ben trobato". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap en llegir les demandes de la Cori al respecte dels bucs d'assaig del Casal de Joves. Unes demandes que cal remarcar es troben en fase de resolució des de Joventut i no pas sense atenció com sembla que aquesta formació vol donar a entendre.

Com és habitual les seves crítiques al projecte són pocs rigoroses i mancades d'informació. Obliden interessadament que s'està efectuant el trasllat de serveis a l'equipament de manera gradual i que està en marxa un concurs públic per adjudicar la gestió d'aquests bucs d'assaig. Sembla que enlloc de veure el got mig ple s'entestin en veure'l mig buit... Fa molts que a la ciutat tenia necessitat de fer polítiques de joventut mentre que cap formació les reclamava i ara que hi ha nous serveis en marxa i unes bones expectatives per oferir aquest servei és un xic preocupant que algú es dediqui a tirar la feina per terra enlloc d'aportar en positiu.

Economia i ecologia: el camí és recuperar la política

2010-10-08T04:44:00.000-07:00

Aquest cap de setmana llarg aprofitaré per aprofundir en la lectura del llibre del Joan Herrera: Economia i ecologia. Propostes per sortir de la crisi. De moment, només li he pogut dedicar una mica de temps i vull reflexionar sobre la diagnosi que fa de la crisi (bé de les 3 crisis: l'econòmica mundial, l'ambiental i la que arribarà, l'energètica) i de les sortides que planteja (la nova aposta pel transport i la valorització del territori, entre d'altres).

Em quedo també amb una altra idea que és una mica el fil conductor del llibre i de la política que propugna el Joan i ICV: la reivindicació de la política com a camí per superar les problemàtiques col·lectives. Hi crec fermament. Cada dia estic més convençut que ens cal, com diu Zigmunt Bauman, recuperar l'àgora com a espai on els problemes privats tenen una dimensió pública i compartida i fer pedagogia sobre el fet que l'estat de benestar (les conquestes socials del segle XX que han costat moltes lluites) no són el problema com ens volen fer creure sino part de la solució. Per aquells que encara no hagin pogut fullejar el llibre anunciar que d'aquí a unes setmanes el Joan el presentarà a Tarragona. Us faig arribar els detalls de la presentació: http://www.iniciativa.cat/vegueria_tarragona/agenda/events/9089

Un agraïment a El Círcol

2010-10-07T07:04:00.001-07:00

No desvetllo res si dic que la societat El Círcol no és un camp precisament de casa. I empro aquesta metàfora perquè les al·lusions futbolístiques van estar en boca de més d'un dels tertulians que es van quedar al sopar posterior. Tot i això, s'agraeix que una entitat com aquesta obri la seva seu per escoltar totes les propostes. La invitació traslladada per Anton Tapias per obrir el cicle "L'energia de l'estalvi" la vam entomar amb il·lusió i amb ganes de generar debat i escoltar altres veus. Crec que podem dir que aquests objectius es van complir amb escreix.

Des de la plaça Prim: explicant el decàleg anticrisi

2010-10-06T01:08:00.000-07:00

El passat mes de maig el grup municipal va presentar un Decàleg de mesures per garantir polítiques socials a la ciutat i evitar despeses supèrflues. El podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/news/26710

Però aquest no era un document estàtic sino que hem volgut donar-lo a conèixer, copsar opinions, etc...Per aquest motiu ens hem reunit amb entitats i associacions (AAVV Blancafort, Parcel·les Casas, comitè d'empresa Ajuntament, etc...) per fer tasca de proximitat. Aquesta nit fem un pas més en aquesta tasca i realitzem una xerrada a El Círcol, un espai de debat de la ciutat.

Vaga general (III): sumant tots els esforços possibles

2010-09-23T04:31:00.000-07:00

Els companys i companyes de la coalició ens multipliquem aquests dies per reforçar el missatge de donar suport a la vaga. Aquests són alguns dels darrers exemples. De la meva banda, he publicat a El Mercadal, gaseta de l'Ajuntament de Reus, un article per reforçar també aquest missatge. El podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6739

Vehicles elèctrics: mostrant el present, invertint en el futur

2010-09-23T04:23:00.000-07:00

En el marc de la Setmana per la Mobilitat Sostenible i Segura, aquest matí hem visitat una mostra de vehicles elèctrics acompanyats del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar. Realment queda molt camí per recòrrer però podem dir que a Reus ja hem començat a donar un passos decidits. I podem donar dos exemples ben clars: 1) actualment 2/3 parts de la flota de vehicles de la neteja de la ciutat és elèctrica amb la corresponent reducció de sorolls que pateixen els ciutadans i la menor emissió i 2) el pàrquing actualment en construcció a la zona del Carrilet reserva ja un 10% de places (una trentena) per aquesta mena de vehicles. Com deia al principi, doncs, comencem a caminar però cal invertir més en aquest àmbit i mostres com les d'avui serveixen per fer pedagogia sobre aquesta qüiestió.

Han calgut 30 anys: primera llei de la joventut

2010-09-23T01:11:00.000-07:00

Ahir vaig assistir al darrer plenari de l'actual legislatura del Parlament de Catalunya, un plenari en el qual es va debatre una mediàtica llei sobre els bous i en el qual un altre tema ha passat força desapercebut. Es tracta de la llei de joventut.
Aquesta llei arriba després de 30 anys d'autogovern i de competències en matèria de joventut, després de més de 10 anys de debat parlant de la llei de joventut catalana. A aquest difícil trajecte es va referir la diputada d'ICV, Laia Ortiz quan afirmava que "han calgut dos estatuts, l'aposta decidida d'un govern d'esquerres i l'esforç i l'empenta d'un moviment associatiu juvenil compromès per tenir un instrument que regulés i obligués a les administracions a fer els deures, a pensar i actuar pels i les joves".
La llei dota de rang legal el Pla nacional de joventut i l'estableix com el marc de referència per a les polítiques que ha d'impulsar la Generalitat, el món local i les entitats juvenils. També potencia que aquestes siguin transversals i estableix que tots els departaments comparteixin responsabilitats en matèria de joventut.
Coincideixo però amb Ortiz en que aquesta llei ha de ser només un primer pas que després es pugui aprofundir. Així sigui.

Vaga general (II): es compleix el guió

2010-09-20T04:35:00.000-07:00

Com en un guió previsible, gairebé la totalitat dels grups municipals van votar en contra de la proposta de resolució presenta per ICV de suport a la vaga general. La trobareu aquí: http://www.iniciativa.cat/reus/documents/2833 Enlloc de debatre sobre el fons del problema que és gravíssim, la majoria de forces polítiques es va estimar més desqualificar el document i evitar pronunciar-se sobre la reforma laboral i la resta d'agressions perpetrades per un partit que diu representar a les classes treballadores però que traeix a aquestes bases.

Vaga general (I): la unió fa la força

2010-09-16T05:35:00.001-07:00

Fent un exercici de proximitat, aquest matí hem visitat CCOO i UGT per explicar la moció que presentem demà al plenari municipal de suport a la vaga del 29-S. Més enllà d'explicar les accions que durem a terme per assegurar una resposta massiva a la vaga, ha estat interessant copsar l'ambient que es viu als sindicats majoritaris sobre aquesta qüestió. Ens hem ofert a fer d'altaveus de la vaga en tots aquells fòrums que ens sigui possible. Ja ho diuen: la unió fa la força i el 29-S el Govern Zapatero que diu representar a les classes populars però les traeix amb una reforma injusta es mereix un gran correctiu per part de la gent.

CiU: avui blanc i demà negre

2010-09-15T02:52:00.000-07:00

Amb els vots favorables del PSC, ERC, PP i CiU, el ple del 18 de juny de 2010 de l’Ajuntament de Reus va aprovar un punt referent a l’aplicació del RD 8/2010. O el que és el mateix l’aplicació del decret de Zapatero segons el qual es retallava el sou dels empleats municipals. En aquell plenari, el grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’únic que es va abstenir per un sentit de justícia i de coherència amb el que havíem defensat al Congrés dels Diputats on havíem expressat que no era just que els treballadors paguessin els plats trencats d’una crisi que no havien generat.

Als arguments ja coneguts, se sumava que a nivell local havíem plantejat com a punt número u del nostre “Decàleg Anticrisi” el compromís de mantenir les masses salarials pactades a través de la negociació col·lectiva dels funcionaris i laborals del grup ajuntament i del personal depenent d’instituts i patronats municipals així com també dels treballadors de les empreses municipals. Resultava, doncs, un doble contrasentit validar un decret que evidentment no compartíem, ni avalàvem a Madrid i al qual havíem plantejat alternatives a la nostra ciutat per evitar aplicar-ho.

A banda de la transcendència del debat que representa aplicar la tissora als sous del personal municipal (siguin funcionaris o siguin altres empleats), recordo amb claredat aquest ple perquè pel simple fet de defensar una postura coherent amb el grup al que pertanyo hi va haver qui em va dedicar unes expressions força gruixudes i totalment desafortunades. No les reproduiré aquí. Tant fa. El que no és de rebut és que transcorreguts ni tres mesos després d’aquella votació un grup es permeti la frivolitat política de -després de votar a favor de la retallada- dir ara que plantejarà reconsiderar la baixada de sous a la qual van donar suport. Una retallada que ara plantegen a la carta: pels funcionaris sí, per laborals i treballadors de les empreses no. Per què no van actuar en conseqüència el dia que tocava? Què ha canviat des de l’aleshores? Què es busca ara amb aquest anunci retòric? Que pretenen ara jugar la pròrroga d’un partit que va acabar fa mesos?

Vivim en uns temps en que és més necessària que mai la pedagogia política. No s’hi val jugar amb els sous de les persones i dir alegrement que avui defensem blanc i demà apostem pel negre. Els treballadors municipals no s’ho mereixen. Es tracta d’un tacticisme polític que només fa bullir l’olla electoral i que demostra immaduresa i poca valentia política.

L'altre 11 de setembre: sota les alberedes

2010-09-11T04:38:00.000-07:00

Acompanyat d'amics i amigues acabo de regressar del senzill homenatge que ICV ha fet a Salvador Allende. Després de fer l'ofrena floral a la plaça del Baluard un grupet hem anat fins al racó que la ciutat va dedicar al president xilè ara fa uns anys gràcies a la iniciativa del Centre Llatinoamericà. Entre els parlaments, m'ha emocionat escoltar la cançó de Milanès que reprodueixo com a homenatge al president i espero encara que arribi el dia que poguem tornar a caminar sota les alberedes de la llibertat.

Compartint l'11 de setembre amb la gent de La Illeta i l'associació ARSU

2010-09-10T02:20:00.000-07:00

Ahir va tenir lloc a ICV Reus el lliurament de la tercera edició dels guardons "11 de setembre, la Catalunya que volem". Les persones a les quals enguany es retia homenatge per la seva tasca eren l'equip humà de La Illeta i de l'associació ARSU. Acompanyats d'ells i de molts companys com el Toni Oliach, el Joan Guix, la Teresa Vallverdú, el Daniel Pi i la Pilar Pérez em vaig adonar de quantes han estat les persones que han ajudat a projectes com aquest. Per part de La Illeta i ARSU, els parlaments de la Tre i la Maite van tenir el seu certer punt de reivindicació i d'agraïment. Enhorabona!
Em sento també molt satisfet que una bona representació dels anteriors guardonats decidís compartir amb nosaltres aquest acte: Gràcies Pilar, Paquita i Gonzalo per assistir.

De la meva banda, fa uns dies vaig fer a 4 mans amb la Pilar Pérez aquest article que avui es publica. El podeu llegir aquí: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14893

Posant les coses al seu lloc

2010-09-06T04:10:00.000-07:00

Després d'uns dies de descans, retorno a aquesta afició d'anar comentant aquells temes que em preocupen, que em fan pensar o que simplement considero interessants. Per aquest motiu, dedico el primer post del curs polític al comentari d'una qüestió que havia quedat pendent a l'inici de l'agost (fins i tot algú notòria i públicament va anunciar el fre a les obres: l'hemeroteca és fidel testimoni.!). El treball que s'ha fet per desencallar l'obra és d'aquells silenciosos i constants. No em queixo és el que tocava...i estic content que el treball hagi arribat a bon port finalment.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14820

Explicant el Casal de Joves...en una setmana dura pels treballadors

2010-07-31T07:48:00.000-07:00

Tal i com ens ha explicat el Joan Herrera de primera mà en la seva visita a Reus, aquesta setmana ha estat dura pels treballadors, molts d'ells joves mileuristes. L'aprovació de la reforma laboral -convé recordar-ho un cop més amb l'abstenció de CiU que dóna oxígen al PSOE- és una nova retallada dels drets socials de les persones d'aquest país.

Per aquest motiu, poder mostrar exemples -ni que siguin locals-d'una altra manera de fer ha estat un plaer, però sobretot un acte de reivindicació que altres polítiques des de les esquerres són possibles.

La visita també ha coincidit amb el dia després de la carta del Joan Saura, una persona que com molt bé ha dit el Joan Herrera ha tingut una trajectòria impecable i que és de justícia lloar per la seva contribució a la consolidació d'una força com ICV.

Neteja i recollida: fent possible el triple pacte

2010-07-27T03:14:00.000-07:00

Una imatge val més que mil paraules. Sota aquesta premissa els operaris de la neteja de la ciutat tenen des de fa un temps la possibilitat de passar les incidències amb una blackberry. El que es busca és ser més àgil en l'atenció dels problemes que es detecten a la ciutat i reforçar el triple pacte (administració, ciutadania i empresa concessionària) perquè tinguem una ciutat més amable i neta. Com moltes novetats tecnològiques, aquesta és una eina que ha caigut "simpàtica" entre els mitjans de comunicació i en les darreres setmanes diferents televisions li han dedicat reportatges. A les imatges, un moment de l'entrevista amb TVE1.

Més enllà d'aquests moments de glòria televisiva (que també són interessants per donar a conèixer les mesures que adoptem) el que importa és que la blackberry contribueixi a millorar la feina i la qualitat de la nostra ciutat. En això estem.

ICV Reus, més preparats pels reptes polítics que arriben

2010-07-23T03:03:00.000-07:00

En bona companyia (els companys i companyes, el secretari d'organització d'ICV, el nostre president nacional, el diputat Daniel Pi i la candidata Hortènsia Grau) i en un espai molt agradable (centre cívic Llevant) la gent d'ICV Reus ahir vam celebrar una assemblea. Em sembla rellevant agrair des d'aquest espai la tasca que han fet els membres de la gestora durant el període que han dirigit el partit i celebro el seu informe polític: clar, acurat, molt ben enfocat. Aquestes línies també serveixen per encoratjar-nos tots plegats al combat d'idees i de solucions que la societat espera de nosaltres. Per últim, felicitar al company Quim Besora per la seva elecció com a nou president de la secció local.

Casal de Joves: un somni ja real

2010-07-09T02:02:00.000-07:00

Continent, el Casal de Joves, i contingut, el Pla Local de Joventut. La regidoria de Joventut complia ahir amb el compromís de posar a l'abast dels joves un espai que puguin fer-se seu. Amb bucs d'assaig musical, punts de connexió informàtica, viatgeteca, l'oficina de l'emancipació, sales de reunions...el Casal de Joves comença la seva trajectòria intentant ser un espai útil pels joves. I com que sempre hi ha nous reptes als quals cal donar resposta: comencem a treballar des d'ara perquè l'alberg juvenil passi de somni a realitat el més aviat possible.

A tots els que heu fet possible el Casal de Joves i que l'emprareu: moltes gràcies!

Un Tro de Festa molt merescut

2010-07-02T01:11:00.000-07:00

A la pàgina d'ICV Reus, el company Toni Oliach ha escrit aquestes línies sobre el lliurament al Salvador Palomar del Tro de Festa 2010http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6583. Una opinió que no cal dir comparteixo plenament. Moltes felicitats!

El poder de la memòria: darrera festa social a l'hospital Sant Joan

2010-06-21T02:19:00.000-07:00

A la darrera festa social de l'hsopital Sant Joan de Reus, la companya i amiga Pilar va presentar juntament amb l'altra autora Antònia Reche un llibre coral sobre aquest important equipament de la ciutat. Tenint en compte l'imminent trasllat del centre sanitari, el llibre de la Pilar i la Toñi no deixa de ser una magnífica oportunitat d'acomiadar-se de l'indret fent memòria dels moments viscuts i recordant les experiències de tantes i tantes persones que ens han ajudat en aquells moments tant importants de la nostra vida. Sens dubte un bonic comiat per un espai amb més de 150 anys d'història com a centre de salut.

El valor de fer les coses al seu temps: presentació de la maquinària de neteja de la nova contracta

2010-06-14T04:36:00.000-07:00

Tal i com ens vam comprometre en aprovar la contracta fa uns mesos, estan a punt els nous vehicles de la neteja i abans de Misericòrdia tindrem enllestida la part de recollida. Algú s'imagina que l'Ajuntament no hagués fet la feina que li tocava a temps? M'esgarrifa pensar el que haguéssim lesionat els interessos de la ciutadania. Per sort, les decisions valentes han estat les realment assenyades.

De visita a l'hospital nou

2010-06-14T04:13:00.000-07:00

Ha estat una inversió multimilionària (més de 71 milions d'euros), grandiosa (uns 86.000 m2)...Ara que aquesta feina està gairebé a punt el que realment important és comprovar que tots els esforços han servit per tenia un hospital humà, que aporti qualitat i atenció als malalts i les seves famílies. Per això, una delegació d'ICV i d'amics i amigues vam visitar les instal·lacions per comprovar-ho in situ. La conclusió? Creiem que l'esforç ha valgut la pena.

10 mesures= més polítiques socials a Reus

2010-05-25T02:21:00.001-07:00

Davant les injustes mesures que el president del Govern espanyol ha decretat i des d'una aposta d'esquerres i municipalista que busca garantir les polítiques socials, la gent d'ICV-EUiA hem elaborat un document-decàleg que cerca respostes. Podeu trobar el document complet al següent enllaç: http://www.iniciativa.cat/reus/news/26710

Brossa a Reus, de les paraules buides als fets

2010-05-20T05:05:00.000-07:00

Des de l'àrea de Medi Ambient estem acabant de fer una ronda d'explicació de la nova contracta pels centres cívics. Una feina de proximitat i d'escoltar a la gent. M'ha sorprès un article del portaveu del PP sobre un tema que ja considerava tancat i l'he contestat. Si voleu donar un cop d'ull als arguments podeu mirar: http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=8370

No és un joc de nens!

2010-05-19T04:47:00.000-07:00

Com sempre, la gent de JEV l'encerta. Defineixen el que ha passat amb la tissorada del ZP d'una manera gràfica i entenedora.

El triple 20%

2010-05-10T05:01:00.000-07:00

Les grans declaracions institucionals -oficials i solemnes- fixen els horitzons als quals hem de tendir. En matèria mediambiental, la feina desenvolupada pels municipis demostra que som part implicada en la sostenibilitat i que podem -i sobretot hem- d’impulsar polítiques per contribuir a la resolució dels grans reptes del planeta.
L’Ajuntament de Reus ha excel·lit tradicionalment en aquest camí d’apostar per la sostenibilitat, una de les darreres petjades del qual ha estat l’adhesió al Pacte d’Alcaldes europeus contra l’escalfament de la Terra. L’adhesió formal es va materialitzar en el plenari del passat mes de desembre. Fa uns dies, en l’oficialització d’aquest Pacte a Brusel·les ens comprometíem solemnement al triple 20%. O el que és el mateix: reducció de les emissions de CO2 en un 20%, l’increment d’un 20% en l’eficiència energètica i l’assoliment que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fons renovables. El compromís és aconseguir objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables. Per aconseguir-ho l’Ajuntament s’ha dotat d’una eina: l’Agència local de l’energia que ha de servir per impulsar les mesures en aquesta triple direcció.
Gràcies a un esforç anterior important en aquesta matèria, a Reus no partim de zero. Disposem en primer lloc d’un recorregut anterior valuós: l’Agenda 21 a la línia d’actuació 7 insta a tirar endavant programes d’eficiència energètica i de promoció de fonts d’energies renovables, fet que hem desenvolupat activament. El darrer exemple, fa només uns pocs mesos, han estat els 700.000 euros concedits dels fons FEIL per la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica a diversos equipaments municipals.
En uns moments en que veiem lluny la sortida de la crisi econòmica, invertir com a ajuntament en polítiques com aquestes que permetran no només contribuir al medi ambient sino també generar 100 llocs de treball cal felicitar-nos pel que representa per la nostra ciutat.

Memòria i poesia: en record de la II República

2010-04-19T03:27:00.000-07:00

El passat 15 d'abril els assistents al sopar d'ICV vam tenir la sort de compartir taula i versos amb el Ramon Garcia Mateos i l'Alexis Díaz Pimienta. Una vetllada fraternal i enriquidora en la que els versos van parlar de política, sentiments i memòria. De la meva part em vaig arrencar amb aquestes Corrandes de l'exili de Pere Quart que eren oportunes per l'ocasió. Si voleu veure sencera la intervenció del poeta repentista entreu a la pàgina http://www.iniciativa.cat/reus/news/25822

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

El nou hospital i la seva mobilitat

2010-04-09T04:24:00.000-07:00

S'atansa el moment de traslladar el nou hospital al nou emplaçament de Bellisens. Ara és el moment de concretar per quin model de mobilitat apostem en aquesta àrea i com facilitem que el col·lectiu de treballadors es desplaci a la feina amb les màximes facilitats però també intentant que ho faci de manera sostenible. La Pilar i jo ens vam reunir amb els seus representants i vam explicar el paquet de mesures que defensarem als respectius consells d'administració perquè el canvi d'edifici i de costums viàries sigui el màxim modèlic possible. Continuarà....

CiU i la memòria dels peixos

2010-04-07T03:04:00.000-07:00

El Diari de Tarragona de diumenge 4 d'abril publicava un article meu en el qual criticava la política de CiU d'apuntar-se a tots els carros malgrat que les votacions demostrin (per exemple la de l'hotel del Pallol a INNOVA) que aposten per opcions determinades. Reprodueixo tot seguit l'article complet:

D’HOTELS I DE FUNAMBULISTES

El diccionari defineix el terme funàmbul com un equilibrista que fa exercicis sobre una corda fluixa situada a gran alçada. Quan amb l’objectiu de mantenir l’equilibri, l’artista es decanta perillosament cap a un cantó ha de tirar el pes cap a l’altre per evitar caure i prendre mal.
Salvant les distàncies, aquest número de circ pot ser una bona metàfora de l’actuació política de CiU que amb els seus vots dóna suport a determinats projectes i -quan sospita que pot caure de la corda fluixa- fa un discurs públic que res té a veure amb les seves accions.
Aquesta setmana hem tingut un altre exemple amb l’hotel del Pallol. Als convergents els hi ha faltat temps per acusar l’equip de govern de mala política hotelera i ara -sutbrallo l’ara- demanen que en la superfície on s’havia d’ubicar l’hotel es faci un hotel d’entitats.
Llàstima! Potser sigui l’aire de les altures, potser l’esforç de la concentració per no caure al buit...però molts funambulistes acostumen a tenir una falta de memòria preocupant. Sort que existeixin actes de les reunions, on es relacionen els acord presos, i són una eina que permet refrescar la memòria als amnèsics.
Haurem de retrocedir fins el 13 de novembre de 2007. En aquella reunió del consell d’administració d’INNOVA es va decidir incloent els vots favorables de CiU la constitució d’un dret de superfície a favor de Faderson Hotels per una finca de la plaça Evarist Fàbregas. Una constitució de dret de superfície a la qual només es van oposar els grups d’ICV-EUiA i el PP. Fixin-se bé en cap cas els de CiU.
De la nostra banda, vam abstenir-nos en aquest punt en entendre’l com una operació més per eixugar el dèficit generat per la Capsa Gaudí a l’ajuntament i en concret a GUPSA, empresa municipal encarregada de la gestió i explotació de l’espai.
La constitució del dret significava també renunciar definitivament a un espai de propietat municipal en el qual s’havia plantejat en algun moment realitzar un equipament d’interès ciutadà (sala de conferències, centre cívic, etc…), que el nostre grup municipal considerava (i considera) especialment necessari al centre urbà.
No cal dir que la nostra abstenció a l’esmentat consell d’administració d’INNOVA era coherent amb la postura defensada tradicionalment pel grup sobre la Capsa Gaudí (el primer posicionament sobre els dubtes del model escollit sobre aquest equipament era de l’any 2002).
De tot plegat han passat uns anys però el nostre grup en té consciència perquè va actuar amb coherència i responsabilitat. No poden dir el mateix els que practiquen aquest funambulisme polític que -enmig d’un número ben lluït però buit de contingut- cauran del cable a no ser que comencin a ser coherents amb els seus vots. Però això és el menys rellevant, l’important es actuar per trobar sol·lucions als problemes que la realitat planteja, i és el que en aquest cas i des del govern el grup d’ICV-EUiA preten fer des de la seva representació a GUPSA.

Ernest París és portaveu del GM d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Reus

Empadronament: la disculpa no és suficient

2010-03-23T04:20:00.000-07:00

Sincerament haguéssim preferit més agilitat en el canvi de la normativa evitant així molèsties a la ciutadania. S'ha de dir, però, que les disculpes de l'alcalde són un acte que l'honora a ell i a la política. De la nostra banda, ens sentim moderadament satisfets i demanem no perdre de vista que la modificació ha estat possible pel treball d’alguns grups des de dins de l'ajuntament i pel paper jugat per la Plataforma integrada per 27 entitats ciutadanes. Destaquem també que l’empadronament retorna a l'àmbit de les polítiques de ciutadania, deixant de situar-se a la comissió d’immigració. Aquesta vinculació no feia res més que confondre els papers tenint en compte que parlem no d’estrangeria si no de pur i simple fet estadístic que és més ampli. ICV-EUiA fa honor a l’acord de principis de la Junta de Portaveus que permetia 48 hores per revisar el text definitiu. Des de la nostra banda és un acord vàlid i vigent i el reivindiquem. Tenim clar que l’objectiu últim és –complint la legalitat vigent però sense entrebancs que no corresponen- assolir el millor decret i tancar aquest capítol en servei de la ciutadania. Per aquest motiu, esgotarem totes les vies de diàleg i entesa perquè així sigui.

Per Sant Pere, Casal de Joves!

2010-03-17T04:51:00.000-07:00

Cal posar-hi encara un xic d'imaginació però el Casal ja ha deixat de ser un somni per començar a ser una realitat. I per Sant Pere ja el tindrem! Acompanyats de l'Eugeni Villalbí, Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya avui hem fet una visita d'obres per començar a presentar-lo en societat. He recordat una vegada més que aquest equipament és una demanda històrica que ara es satisfà i que es projecta com un espai on es donaran respostes a l'emancipació dels joves (salut/sexualitat; lleure; mobilitat/transport; associacionisme/participació i habitatge)

I quan m'han preguntat si l'equipament s'integrarà en La Palma he contestat que potser ho hem d'enfocar al revés: que aprofitem també en clau de joves La Palma per arrodonir el projecte.

Com un pare que s'embadaleix mirant les fotos de la criatura, us penjo l'abans i l'ara del projecte. Continuarà...

Sumant complicitats als barris per millorar la neteja i la recollida

2010-03-11T02:12:00.000-08:00

Amb la xerrada inaugural ahir al barri del Carrilet, l'àrea de Medi Ambient inicia un periple de visites pels barris que té un objectiu molt clar: sumar complicitats dels veïns i veïnes perquè en primer lloc coneguin les novetats de la contracta i en segon en siguin agents actius. Perquè sense les persones, les màquines i la tecnologia més avançada no serveixen per si soles per l'objectiu comú de tenir una ciutat amable, neta i respectuosa amb el medi ambient. Si voleu conèixer més d'aquesta campanya d'explicació ho trobareu a: http://www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=4122

El preu d'una exclusió

2010-03-09T01:59:00.000-08:00

Quan l’any 2002 es va crear INNOVA teníem la convicció que era un instrument potent i eficaç per tirar endavant l’acció municipal. Ha passat el temps i el hòlding d’empreses municipals s’ha posat en primera línia de debat municipal. En les darreres setmanes, algun exconseller s’ha permès apuntar ombres en la seva gestió sense que ningú fes una defensa contundent.

Quan tots plegats permetem que per una qüestió de representativitat i de gestió de la pluralitat, l’informe del síndic torni a posar en dubte INNOVA estem fent un flac favor a la institució i a l’ens instrumental que és el hòlding d’empreses.

El grup municipal d’ICV-EUiA té molt clar que INNOVA és una eina necessària. Però també que s’ha de defensar des de la coherència i des de la pedagogia. El que no té sentit és plantejar un esforç d’explicació d’INNOVA a la ciutadania i a la vegada vetar la presència de grups en el consell. Quina pedagogia és pot fer així? Quina mesura, doncs, pot exemplificar millor la transparència que la presència de tots els grups municipals en el seu consell d’administració?

Aquest era un punt que ja s’havia tractat el juliol de 2007 en un plenari municipal, ocasió en la qual a diferència del PSC i ERC que havien votat en contra de la mateixa, ICV-EUiA s’havia abstingut amb la confiança que l’alcalde acabaria rectificant la seva decisió inicial. De fet en aquests anys ja s’havien donat alguns passos en aquest sentit: a l’EPEL INNOVA la CORI és representada per decisió de l’alcalde.

No és una qüestió d’antipaties o simpaties, simplement és un exercici de normalitat democràtica que els regidors estiguin representats en aquests espais. Considerem, a més, que aquesta exclusió havia alimentat un cert “victimisme” del grup exclòs i havia servit per donar versemblança a determinades intoxicacions sobre la transparència d’INNOVA.

Les reaccions a aquesta decisió valenta i coherent del nostre grup no s’han fet esperar. Quan algú empra arguments com la “traïció al govern” i demana que se’ns exclogui a nosaltres per un vot coherent és que no ha entès res de res.

ReusSona, sona a Reus

2010-03-01T07:08:00.000-08:00

El Concurs de Música per a Joves entra poc a poc a l'edat de l'adolescència. I ja en són 12 els aniversaris que hem de celebrar enguany. Coincidint amb aquest recorregut, ha arribat l'hora de batejar-lo amb un nom singular. I per què no ReusSona...? Clicant aquí podeu llegir l'article que he escrit pel Reusdigital. http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=11900

Sumant per la bici a Reus

2010-03-01T05:00:00.000-08:00

Avui l'Espai d'Informació Ambiental ha estat escenari d'un acte senzill però engrescador. Juntament amb el regidor de Formació, Josep Allueva, he participat en l'acte de cessió de 8 bicicletes a alumnes d'un taller de reparació de bicis i guia turístic. És a dir, que hem volgut donar relleu públic a la cessió de recursos municipals perquè la gent jove trobi nous camins de formació (i sobretot) de plantejament de camins professionals de futur. I en aquest sentit, l'àmbit de la sostenibilitat és un filó que hem d'explorar encara més.
L'acte també ha estat engrescador perquè -davant d'aquells que treballen sempre en solitari- s'ha mostrat que sabem combinar potencialitats, jugar tots en el mateix equip. I

quan parlem de ocupació, joves i medi ambient això és imprescindible. Tant de bo el retorn que ens han de fer aquests joves serveixi per acabar amb els obstacles que encara romanen a Reus per moure's en bici.

Crònica fotogràfica d'una visita parlamentària

2010-02-23T03:47:00.000-08:00

El passat divendres el grup parlamentari ens va visitar a Reus. Va ser una jornada de treball en la qual vam donar exemple de proximitat, reunint-nos amb una dotzena d'entitats i col·lectius de la ciutat per tal de conèixer les seves inquietuds i la seva tasca quotidina. Aquesta és una petita

crònica fotogràfica de la visita....

Per un grapat de vots...

2010-02-18T02:00:00.000-08:00

Davant la insistència de la dreta local en confondre papers i fer bullir l'olla xenòfoba, he publicat avui aquest article que contesta a Carles Pellicer. Si el voleu llegir...http://www.iniciativa.cat/reus/articles/6036

Fi del tripartit?

2010-02-15T08:10:00.000-08:00

Sobtat i perocupat. Així m'he quedat després de conèixer les paraules del Conseller Maragall i la seva tesi de la "fatiga" del tripartit.

Gràcies al tripartit tenim nou estatut, nou model de finançament una nova cultura de l'aigua l'acabament del desplegament dels Mossos d'Esquadra, una nova manera d'entrar a Barcelona a 80 per hora i fent baixar dràsticament els morts a les carreteres i de retruc menys contaminació al cinturó metropolità, una política d'habitatge desplegada, un memorial democràtic que homenatja aquells qui vàren donar la vida per la democràcia i la república i foren represaliats pel franquisme. Més política social i uns equipaments sanitaris de país.

Que hi ha una forta crisi econòmica és evident, que el govern pot fer-hi més, també, però en tot cas encoratjo als màxims representants del govern del meu país a que dediquin els esforços a acabar la legislatura amb empenta i a proposar les mesures de progrés que ens facin sortir reforçats d'aquesta crisi. I si us plau deixem-nos de lamentacions de fatigues i de períodes acabats. Qui estigui fatigat que dimiteixi i deixi pas a nova gent amb nova empenta. En fi...

Empadronament: desfent nusos

2010-02-09T07:42:00.000-08:00

Avui 9 de febrer a les 5 de la tarda m'he reunit amb l'Alcalde de Reus i membres de la Plataforma "Tots som veïns/es de Reus" per tractar les qüestions relatives a l'empadronament i el famós decret 419.

El nostre grup municipal juntament amb la plataforma ha vingut reclamant la derogació d'aquest decret perquè vulnera clarament drets bàsics de ciutadania. Hem començat a "desfer nusos" i a posar les bases per tal que aquest pràctica deixi d'existir a casa nostra.

Llàstima que hi hagi grups que per tàctica electoralista es situin fora de la llei i vulguin mantenir l'anterior decret. En fi...

De campanars i vegueries

2010-02-04T03:47:00.000-08:00

Quin és el campanar més alt d'aquests dos? quin té la pinta de campanar de capital? i quin té la pinta de campanar de seu institucional? quin té el rellotge més "macu"?

Desgraciadament aquests semblen els interessos que planen damunt la discussió de la nova llei de vegueries. Al cap i a la fi el que és més important és que aquesta llei permetrà el desplegament de la nostra organització territorial i la desaparició de les províncies (un model organitzatiu centralista i de regust predemocràtic).

A la vegueria del Camp (doncs aquest és el nom que jo li diré) hi ha una xarxa de ciutats. Reus i Tarragona han d'encapçalar un sistema de xarxes de ciutats que aspiren a esdevenir un sistema metropolità. Però sembla que de moment el nom és més important que la cosa. Penós ...

A vegades el temps no passa...

2010-02-03T02:35:00.000-08:00

Deia abans que n'havien passat de coses en el període de temps de silenci d'aquest blog. Per desgràcia, n'hi ha algunes, però, que no han canviat. Com a mostra: el darrer article que vaig publicar en un mitjà de comunicació.http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Jo vinc d'un silenci...

2010-02-03T02:17:00.000-08:00

"Jo vinc d'un silenci..." diu Raimon. Una manera poètica de justificar -si és que es pot justificar d'alguna manera- la pausa que aquest blog ha tingut durant un temps. Que n'han passat de coses des d'aquell abril del 2008 quan vaig escriure la darrera reflexió! Amb aquesta nova entrada, conjuro aquell silenci que el cantant definia com a "antic i llarg" per transformar-lo de nou en pensament i comunicació.

Dones del PSUC, un homenatge merescut

2008-04-08T02:06:00.000-07:00

El proper dilluns es commemora el 14 d'abril, data de proclamació de la República. En aquest marc resulta especialment interessant l'exposició Les Dones del PSUC, un punt de partida sobre les biografies i les aportacions que aquestes dones van fer a les llibertats del país. Tal i com va es va explicar en l'acte de presentació allò més destacable de la mostra és reflexionar sobre els noms que no hi són. Aquelles dones anònimes sense les quals el treball polític i social del PSUC no hauria estat possible.

Tal com raja

2008-04-01T04:15:00.000-07:00

Enmig de la festivitat de la Setmana Santa, enguany els aspectes més pedagògics del Dia Mundial de l’Aigua han passat força desapercebuts a la ciutadania en un moment en què la sequera ha convertit la gestió d’aquest recurs en tema de permanent actualitat.
Més enllà de la situació cojuntural que vivim, cal reconèixer que en la darrera dècada la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en definitiva, l’aigua és vida i alhora és un patrimoni col·lectiu a preservar per a les generacions futures. I aquestes són reflexions que no només s’han de fer quan la pluviometria ens és adversa sino que ha de formar part del plantejament urbanístic, social i mediambiental de la nostra societat.
En aquesta línia, les iniciatives impulsades enguany des de l’Ajuntament tenen un doble objectiu: fer èmfasi en les actuacions individuals que ens permeten estalviar aigua a la llar a través de tallers i aprofundir en aspectes vinculats a la nostra història a través de les rutes seculars de l’aigua a la ciutat.
I és que sigui any de pluges abundants o any de sequera, l’estalvi, la racionalització i la reutilització de l’aigua ha de ser un element central del disseny de les nostres ciutats i pobles.