Perdoneu la llibertat de tractament, però és que des de les vostres successives visites a casa quan era menut m’és impossible marcar distàncies protocolàries. D’altra banda, tampoc em semblaria correcte tenint en compte que penso que les monarquies –ni que siguin màgiques- són l’herència d’un passat que la nostra societat hauria d’haver superat.
Com veureu tot seguit, les peticions del meu grup per l’any 2008 són difícils de complaure perquè pretenen fer de Reus una ciutat més amable, més preocupada pel medi ambient i on la gent participi més. I aquestes propostes no es poden dur a terme si entre tots plegats no posem el nostre petit gra de sorra:
1) Una mobilitat menys basada en el vehicle privat i més en el transport públic i els itineraris en bicicleta i a peu. També que les persones amb mobilitat reduïda tinguin cada dia menys barreres per la seva integració.
2) Un Reus amb més recursos per la gent jove que vol emancipar-se i tirar endavant els seus projectes vitals.
3) Una ciutat on millori la implicació ciutadana per tal de continuar reduint els residus que generem.
4) Un Reus on no calgui esmerçar recursos per combatre les desigualtats entre els homes i les dones, entre aquells que tenen més oportunitats que els altres.
5) Una ciutat amb més zones verdes que ens permetin gaudir de la natura i preservar els valors paisagístics del nostre entorn.
Però no només tinc desitjos per la meva ciutat. Massa sovint -per no dir diàriament- veig les injustícies que hi ha també lluny de casa nostra. Vull demanar-vos que d'una vegada per totes acabeu amb la xacra de la violència (especialment envers les dones), la violació de drets humans, la cursa armamantística, la situació que viu el pròxim Orient, la desesperació de l'Àfrica i el canvi climàtic.
Pecaria d’ingenu si pensés que els desitjos es fan realitat només enunciant-los en una carta, per això des d’aquestes línies comprometo el treball del meu grup perquè durant el 2008 aquestes propostes siguin una mica menys utopia i més realitat.
