Des de l'andana

La victòria del tren de la minoria versus el de la majoria. Aquest ha estat el resultat del veritable via crucis que pateixen els usuaris del tren convencional des de fa uns mesos a Catalunya. I és que per obra i desgràcia de la línia d’alta velocitat, els incidents i retards són el pa de cada dia entre els que han triat el transport ferroviari com a opció.
Els usuaris del tren de les nostres comarques encara ho tenim més complicat. A la situació actual cal sumar-hi problemàtiques històriques que arrossega el servei ferroviari del nostre territori: insuficients freqüències horàries, combois obsolets, polítiques tarifàries incongruents i pèssim servei en algunes estacions de la xarxa,…I això es nota també en les mesures adoptades aquests dies per pal·liar els efectes de la situació. Els usuaris dels Regionals no veurem descomptat ni un cèntim en el nostre bitllet, malgrat patir les conseqüències d’igual manera.
Des del meu punt de vista, la lliçó a extreure és que cal canviar el xip de manera urgent. Abandonar els projectes faraònics com el TGV i apostar per invertir en accions de quotidianietat. Si ara fa uns anys, s’hagués decidit invertir fermament en el tren de cada dia -i no en el de la minoria- els Regionals i els rodalies serien l’eix vertebral d’una nova manera de moure’ns pel nostre territori. I no estaríem condemnats a parlar d’ell dia rera dia com el germanet pobre que només té problemes i que no aporta cap solució.

Campanya reaccionària i demagògica

Em passen un comunicat de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), on critica amb arguments contundents els anuncis publicats ahir a tota plana pel RACC que tenien com a únic objectiu desinformar sobre el decret 152/2007 de la Generalitat. És a dir, el decret que ha de servir per millorar la qualitat de l'aire. Resulta decebedor que una entitat com aquesta es presti a fer demagògia amb una qüestió tant important.

Joventut, començar a fer camí

Començar un nou projecte no resulta fàcil. Calen idees, empenta i il•lusió. Molta il•lusió. Precisament factors que ens sobren per tal de tirar endavant la regidoria de Joventut, una àrea que durant massa temps ha estat poc protagonista de les polítiques municipals. Ara -començant pràcticament de zero- és moment de codecidir amb els interlocutors d’aquest àmbit quines polítiques són necessàries. Hem de passar en els propers anys d’un dèficit objectiu d’iniciatives en la matèria a posar en marxa una regidoria que sigui imparable pel que fa a la seva vitalitat. Sense aquesta participació i implicació efectiva dels agents juvenils projectes com el Casal de joves, l’oficina de l’Emancipació o l’alberg de joventut són únicament espais físics que no estan al servei de les persones. Entre tots, volem començar a fer camí.

Bicicleta oblidada al Camp de Tarragona

Falta d'hàbit, manca de carrils bici i por als accidents. Un mitjà de comunicació descriu d'aquesta manera la situació de la bicicleta als carrers del Camp de Tarragona, una radiografia globalment preocupant i sobre la que fariem bé de reflexionar. Dins d'aquest panorama, la nostra ciutat destaca com a espai millor acondicionat tot i que amb problemes greus com la manca de connexió entre els trams de carril bici existents. La reflexió global és interessant tot i que caldrà estar atents a una altra qüestió plantejada: el tema de les sancions que podria servir per desmotivar a aquells que ja tenen l'hàbit i l'apliquen amb civisme.

Casal de les Dones, feina que no es veu

Difícilment serà titular dels diaris en aquests dies però bé mereix dedicar unes línies a la tasca iniciada per l'àrea de Participació i Ciutadania per consolidar el projecte del Casal de les Dones. Precisament avui la regidora Pilar Pérez presentava les activitats pel curs que comença amb el bon sabor de boca d'unes xifres que respalden el camí encetat. Enguany s'ha doblat l'oferta de propostes i l'estudi del perfil d'usuàries del curs passat demostra que funciona la transversalitat generacional. L'any passat gairebé 200 participants amb una forquilla d'edat entre els 16 i els 83 anys. I això vol dir que la transmissió d'experiències està assegurada entre dones de diferents condicions i edats. Tant de bo que el proper 8 de març, el Casal definitiu del barri del Carme estigui més aprop de ser una realitat.